DIUMENGE FESTER 15 MARÇ

Tots els dies son festa en el tema de les falles, pero on mes es nota es a la capi , a Valencia, a mi personamlent m´agrada anar a un parell de mascletades, m´encanta(que diu la meua amiga Monti), es algo ,com una tradicio, i la veritat que son obligades 2 a l´any.

Nosaltres , els xuquerets, tots els anys, anabem el dia 16 a vore falles, i la mascleta, pero poc a poc , entre que un treballa, l´altre no pot, i .... cadascu sabra , al final nomes anaben la meua amiga Ester i jo, i aquest any ni aixo, ella per problemes familiars, no hem pogut estar les 2 a la mascleta del dia 16, peor aixo no vol dir que jo no haja anat,jijijiji.

El diumenge dia 15 de març agafi a ma mare i a ma tia , i ens dirigirem cap a Valencia, rumbo a NOU CAMPANAR, per gaudir de l´impresionant falla, i de fet aquest any a mi personalment , no m´acabat d´agradar, pero hi han gustos per a tot...

D´ahi ens dirigirem agafar un autobus ,per a que ens portara al centre, i aixo va ser impossible, llogicament, i agafarem un taxi i ens acosta al centre, i vaig alucinar, hi havien rius de gent per alla on caminabes, on mirabes ...

Intentanrem acostar-nos a la plaça de l´ajuntament a 20 minuts de començar la mascleta d´eixe dia, i la meua sorpresa va ser que a 24 graus,el sol pegant de valent, la gent es para i no anaba ni avant ni arrere, mare meua... que calor, que agobio , socorroooooo.

Vaig intentar anarmen d´alli, pero era impossible, l´unic que vaig poder fer va ser eixir un poc arrer, fins que corregera un poc d´aire per que allo era massa.En vaig quedar a les portes de l´estacio del nord, vegent com passaben els helicopters, per l´aire, com una ambulancia posaba les sirenes per poder menejar-se del lloc, com una dona pasaba entre la multitud amb una bicicleta, com la gent portaba a les criatures de mesets amb els carros i tot, no meu podia creure, aixo es de locos.... i comença la mascleta.

Va ser espectacular, pero una vegada acabada, salvese quien pueda, comença a menjar-se la gent i el porten d´un costat a l´altre, sense saber quin es el teu rumbo, aiiiiii......

Al cap de un hora, pareix que trobe el meu cami, i ma mare i ma tia, les tinc localitzades, i ens dirigim a un parc per a poder agafar un poc de sombra i per poder menjar el entrepa que ens habiem preparat per poder continuar la marxa de les falles a Valencia.

Dicho i hecho, en la panxa plena, agafem trastos i ens dirigim cap a la falla del Pilar, i la gent ho diu tot, aquella plaça estaba " ABARROTA", que falla mes Impresssionant, no sabia a on mirar, tot era bonic, fotos i mes fotos...

D´ahi ens dirigim cap a NA JORDANA, i lo mismo, continuem , cap a les Torres de Serrans, i cap a la plaça de la Mare de DEU, i necesitem un descanset, ens fem un cafenet a la palça de l´ajuntament per anar a la falla de CONVENTO JERUSALEM, i allo no tenia nom, apega a la valla no podia creurem els ninots que estaba vegent, aixo eren obres mestres, no podia ser veritat que eren ninots de falla i el dia 19 tenia que cremar-se i desapareixer, no podia ser..., ahi si que ploraria jo agust, si...

Continuant la marxa ens diriguim cap a la falla de SUECA LITERATO AZORIN, nomes per veure el carrer iluminant que tant ens va impactar anys enrere, i com no aquets any no anaba a ser menys, impressionant, tot , la multitud de gent esperant al principi del carrer per a poder gaudir una imatge inolbidable , i aixi va ser .... IMPRESIONANT.

De torna cap a la palça de SANT AGUSTI, passant per la plaça de bous allo pegaba un pet, jejejeje, es un dir pero vosaltres ja sabeu el que vuic dir, treien als toreros a hombros, i la gent sel´s menjaba, pero la gent continuaba anant d´un carrer a un altre, d´açi cap alla, tot un mareig i prou...., l´hora de torna cap a Sueca estaba ja a la volta del carrer , sols hem quedaba anar eixa nit al SAINET de la falla del XUQUER, on la meua amiga Rocio debutaba, pero hem va ser impossible, el cansament al sentarme al sofa va poder en mi, no vaig poder fer res de res , pero va valdre la pena.