Gràcies per ser com sou, tan simple com això. Gràcies per fer-me sentir com em la meua casa, que dic, millor que en la meua casa. Gràcies per fer-me sentir un mes cada cop que vaig al vostre cau, gràcies.
Realment no se quin és el motiu pel qual cada cop que entre en la vostra llar em tracteu tant be, vull pensar i suposar que es per que sou així, gent oberta i amable, festers fins la medul·la i amics fins més no poder, i que no té res a veure (com em deia Rocio) amb si l’any passat apareguí un dia amb la maleta de discos, o que algun dia he fet allí una discomòbil, o fins i tot que allí resideixen grans amics Agermanats i des d’eixe dia tot és més bonic. Abans de tot açò ja em tractàveu així, abans de tot açò ja hi donava gust anar al vostre cau.
Sabut es que soc de la Cervantes però cada cop que entre entre les vostres 4 parets de llanda comence a dubtar, en el meu cau no em tracten tant be. El passat divendres catorze foren les paelles nocturnes del Perelló, a les quals aní amb Juan Roda, i una vegada entregats els premis decidirem anar al vostre/seu cau per a fer un poc de festa. Arribí a casa fent eses, açò ho poden confirmar els amics de l’Avinguda.
Va ser una de les millors nit de falles per a mi, per no dir la millor, on més vaig disfrutar. Tinc la mala costum (degut a que la resta de dies solc treballar per les nits) d’apretar un poc el primer dia, i aquesta any no anava a ser menys. No vaig a ficar el nom de tots aquells que aquella nit estaguereu allí al meu voltant fent gran aquella nit, no vull ficar cap per que estic segur que algun em deixaré i no m’ho podré perdonar. Simplement ficaré que allí estava la Xuquer, no estaven tots però estaven.
Sols demanar-vos que no canvieu mai (i que si ho feu que siga a millor, és complicat), que seguiu sempre així, sou inoblidables, amb gent com vosaltres tot és molt més fàcil. Reiterar-vos el meu agraïment per haver fer d’aquestes unes de les millors falles de la meua vida, i fins prompte.
*Article Carlos Granell (Spielberg)
