Be, ahir vos vaig contar una miqueta com pasarem els xuquerets el dissabte, i ara vos contaré com pasarem el diugmenge. Com que vam tenir un dissabte completet la majoria obrirem l’ull a hora de dinar. Al cau hi havia jaleo, així és que quedarem per anar a dinar. Jo no vaig poder estar però em van dir que hi havia molta gent i que tot estava molt bo. Arribí just a temps de fer-me el cafenet i vore com Mayte i Roser perdien, de nou, la partida de parxís que jugàven contra Fanny i Inma abans de partir cap a l’Ajuntament, on anavem a vore la Cavalcada Infantil.
Havia fet bon dia, feia solet i caloreta, però cap a les 6 de la vesprada el cel començà a posar-se negre, inclús va ploure una mica, però això no va impedir que la nostra comissió infantil (i la de les demés falles) feren la desfilada prevista. Un deu per a tots els menudets.
I d’açò volia parlar-vos, de la desfilada infantil. Abans de començar vull deixar clar que es tracta únicament de la meva humil opinió. L’any passat, per primera vegada, la JLF organitzava un acte pensat única i exclusivament per als xiquets, per al futur de les nostres benvolgudes falles. Es tractava de fer una espècie de cavalcada del ninot per a la comissió infantil, una cercavila amb els xiquets disfrutant de la música i de la festa fallera, amb els xiquets com a únics protagonistes desfilant pel carrer Sequial. Eixa era la idea, però per a sorpresa meva, en la major part de comissions desfilaven els xiquets i un munt de persones de la cort major, que es trobaven així una festeta més. Vist des de fora açò, al meu paréixer, desllueix molt la cavalcada. Ahir, de nou, en la major part de comissions no es veien els més menuts, que haurien de ser els únics protagonistes, pasaven totalment desapercebuts en mig d’un munt de gent de totes les edats que cantava i ballava amb ells allí, al mig del carrer Sequial. Açò mateix passa quan fem la desfilada per la barriada, els xiquets es perden entre pares, mares, tios… i no llluixen ni disfruten com cal el que és el seu passacarrer particular (en tot cas podrien anar darrere de la xaranga, millor que pel mig). Dit açò només resta recalcar que aquest no ha sigut el cas de la comissió xuquerera (entre d’altres), en la qual, de nou, la organització ha evitat aquest “problema”. I vosaltres, que opineu?
Havia fet bon dia, feia solet i caloreta, però cap a les 6 de la vesprada el cel començà a posar-se negre, inclús va ploure una mica, però això no va impedir que la nostra comissió infantil (i la de les demés falles) feren la desfilada prevista. Un deu per a tots els menudets.
I d’açò volia parlar-vos, de la desfilada infantil. Abans de començar vull deixar clar que es tracta únicament de la meva humil opinió. L’any passat, per primera vegada, la JLF organitzava un acte pensat única i exclusivament per als xiquets, per al futur de les nostres benvolgudes falles. Es tractava de fer una espècie de cavalcada del ninot per a la comissió infantil, una cercavila amb els xiquets disfrutant de la música i de la festa fallera, amb els xiquets com a únics protagonistes desfilant pel carrer Sequial. Eixa era la idea, però per a sorpresa meva, en la major part de comissions desfilaven els xiquets i un munt de persones de la cort major, que es trobaven així una festeta més. Vist des de fora açò, al meu paréixer, desllueix molt la cavalcada. Ahir, de nou, en la major part de comissions no es veien els més menuts, que haurien de ser els únics protagonistes, pasaven totalment desapercebuts en mig d’un munt de gent de totes les edats que cantava i ballava amb ells allí, al mig del carrer Sequial. Açò mateix passa quan fem la desfilada per la barriada, els xiquets es perden entre pares, mares, tios… i no llluixen ni disfruten com cal el que és el seu passacarrer particular (en tot cas podrien anar darrere de la xaranga, millor que pel mig). Dit açò només resta recalcar que aquest no ha sigut el cas de la comissió xuquerera (entre d’altres), en la qual, de nou, la organització ha evitat aquest “problema”. I vosaltres, que opineu?
