divendres, 31 de juliol del 2009

Bon dia xuquerets!!

Avui, com ja sabeu és divendres. Estem al mes de juliol, així és que no hi ha reunió, però avui, per si no se'n recordeu, Bienve reparteix la loteria d'agost, estarà, si no m'equivoque, de 19.30 a 21h.

A més a més, Fanny i jo anirem al cau en les entrades d'agermanats, per si de cas algú vol adquirir-les ja. Com vos hem dit en repetides ocasions enguany la festa és abans, concretament els dies onze i dotze de setembre, ja no queda res, i no hi ha massa xuquerets que les hagen comprat,

s'ho aneu a perdre??!!
Segur que no, així és que ja sabeu, vos esperem esta vesprada.

dijous, 30 de juliol del 2009

UNA ALTRA RONDALLA

El Príncep Malaltús

En un temps molt antic hi havia un rei que tenia un fill groguis, malaltús, sense ganes de menjar, ni de fer res. Per això el mimaven i li concedien tot lo que desitjava. No obstant això era animós; les forces físiques no corresponien als seus somnis de grandesa: ser un cavaller esforçat i mamprendre la conquista d'un gran regne lluitant contra gegants en batalles descomunals.

Al príncep el visitaren els metges de més fama i no aconseguiren curar-lo. Però no se qui va dir que en una muntanya molt alta es criava la medicina que ell necessitava: un fruital que produïa unes pomes d'or que augmentaven les forces de qui les tastava.

El príncep, qui a pesar d'estar tant dèbil tenia ganes d'aventures, demanà permís a son pare, qui es resistia a donar-li'l, i sense cap acompanyament, es llençà a la conquista del fruit daurat que li havia de donar la salut.

Quan el príncep passava pel carrer, muntant el cavall blanc que li havia regalat son pare, la gent exclamava: ¡mira, pareix un llapis damunt d'un cavall! Tan primet estava.

Anant de camí se li va fer de nit i buscà estatge en una caseta del camp. En la caseta vivia una agüeleta que els donà hostatge, al príncep i al cavall. El príncep li demanà informes a la velleta sobre l'arbre prodigiós que tenia aquells fruits que donaven tanta força. La velleta li va donar la següent informació: Camina en la direcció de l’estrella polar, sense girar ni a la dreta ni a l'esquerra. Passaràs per una muntanya molt escarpada. En mig del bosc trobaràs un gegant. Aquest et posarà a prova. Si la superes, et deixarà seguir el teu camí. Després segueix avançant. Al final del camí veuràs la pomera dels fruits que donen força.

A l’endemà de matí, el príncep es despedeix de la velleta, puja al cavall i mamprèn el seu camí. Cavalcant de dia i descansant de nit va sempre en la direcció que la velleta li havia indicat. Arriba dalt de la muntanya, dins d'un bosc espès, i allí li ix un gegant, alt com un campanar.

¡So! -li diu el gegant al cavall, agarrant-lo dels ramals. Obliga a descavalcar al príncep i li diu en una veu molt grossa: Pel camí que portes, ja veig que te dirigeixes a l'hort de la pomera de les pomes de la força. Però has de saber que no et deixaré passar avant si no em demostres la teva superioritat en alguna cosa. Com jo em considere superior et deixaré triar la prova.

El príncep en veure el gegant tant alt en les cames obertes, va tindre una inspiració i contesta:

- De seguida. A veure si tu pots fer lo que jo faig. I puja damunt del cavall i li passa al gegant entre mig de les cames.

El gegant, tot sorprès per l’intel·ligència del príncep i no volent fer us de sa força, exclamà:

- M'has guanyat. ¡Pots seguir avant! Però en una condició: que en tornar no passes per ací.
El príncep segueix el seu camí, ara diferent, mes planet, mes ample, vorejat de verdor i floretes, i arriba a l'hort de la pomera de les pomes de la fortalesa: eren daurades, en galtes roges, d'un aroma i d'un gust deliciós.

No va poder contindres el príncep i, immediatament, començà el tractament de la seva malaltia, menjant-se dos o tres pomes seguides. Una volta satisfet, omplí un sac d'aquell fruit tant prodigiós i mamprengué el camí de retorn, per a continuar en el palau la cura de sa malaltia.

El príncep no va tornar a casa pel mateix camí pel que havia anat, per por al gegant, que li ho havia prohibit, sinó per unes sendes estretes i tortuoses per a on corrien llops, lleons, tigres, i tota classe d'animals silvestres. El príncep anava vencent a les feres que li eixien al pas, una darrere de l’altra, ferint-les en la faca que portava, i en la força recuperada dels seus braços.

Per fi el príncep arribà a casa, abraçà a son pare, seguí el tractament, es curà del tot i en aquella casa tots foren feliços.
Artana Estiu 1995
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.

dimecres, 29 de juliol del 2009

AGERMANATS

Agermanats ja està en marxa!!! La festa en la que es reflecta la agermanor de les falles, una festa en la que tots partisipem i ens o passem be, tan majors com menuts.
Aquest any la festa partira en dos dies completissims .

Divendres dia 11 de setembre sobre les 20 h. ens reunirem al colomar (en l´estació) per a comensar la sercavila , que aquest any cambiarem el recorregut de tots els anys, per a anar al lloc del sopar. El sopar será aon estaba ICI en el erosqui, on tindrem les taules parades per sopar, seguidament hi haura ball.

Disabte dia 12 de setembre, Es celebrara la festa del xiquet a l´erosqui, hi hauran xocs infantils, colxonetes etc, i tambe estarà la famosa globota, tambe pot haber alguna sorpreseta (que tot sanunciara ), despres dinarem tots amb una paella gegant i per finalitzar i aura una discomóvil amb espuma.

El ticket :
Amb el ticket entra, la camiseta, el pasacarrer, el sopar, el ball, els xocs infantils, paella i la discomóvil amb espuma i alguna sorpreseta mes.

PREU DEL TICKET:Tot sols val 20 euros

Hi han tickets especials per a xiquets que val 10 euros I entra la camiseta + tota la festa del disabte I el dinar.

Els tickets están ja a la venta.

NO S´HO PODEU PEDRE, AQUEST ANY ES ESPECIAL!!!!

dimarts, 28 de juliol del 2009

HUI FAIG UNA SETMANA

Hola a tots xuquerets!!!!!! sé que m´he retardat massa a presentar-me, però ja sabeu que a l´hospital no tenia cap ordinador per a escriure-vos l´article, i quan vaig arribar a casa, vaig haver de familiaritzar-me un poc amb l´entorn, ja que era la primera vegada que la veia.
En fi després d´una setmaneta a casa, ja no tinc excusa per a no escriure l´article, i he pensat que quin millor dia que hui que cel·lebre la meua primera setmana de vida.




Com ja he dit vaig nàixer fa una setmana, el dia 21 de juliol a les 23:10 hores; vaig pesar 3,090 kg i vaig medir 48 cm, tota un top mòdel, i tot siga dit, sense fer patir a penes a ma mare, que es va portar com una campiona (ho sé perquè sentia a la matrona com li deia que era molt valenta i que ho estava fent molt, bé.) Vos he de confesar que em vaig sentir molt orgullosa de saber que aquella persona tan valenta era MA MARE.
Mon pare també va estar tota la vesprada-nit al costat de la meua mami donant-li suport i ànims.

Quan em vaig decidir a eixir vaig sentir com unes mans m´agafaven i em portàvem lluny de la meua mare, a una espècie de cuna amb molta llum, i em vaig posar a plorar perquè em pensava que ja no la tornaria a vore, però de seguida en posàrem damunt del seu pit i vaig tornar a sentir aquella olor i aquell calor que em resultava tan familiar. De seguida vaig obrir els ulls i la vaig veure, aquella boca, aquells ulls que reflectien alegria i al mateix temps estaven coberts per llàgrimes, era ma mare i per fi la coneixia. Estva molt guapa en aquells moments, encara que continua estant-ho, eh????? però eixe moment va ser molt especial tant per a mi com per a ella.



De seguida vaig vore mon pare, al que també li vaig poder observar eixa capa cristal·lina que li cobria els ulls. Vaig sentir algo molt especial també entre els seus braços, que m´agafaven amb molta cura i molta delicadessa, i quan em va cridar pel meu nom li vaig reconéixer la veu.
Sí, era ell el que em parlava quan encara estava dins del ventre de la meua mare, era el mateix que em deia aquelles coses tan bóniques, i ell no era altre que MON PARE.
Foren moments molt emotius per a tots, i que només aquells que ho han viscut saben de que estic parlant, veritat Pasqui i Íker????????

Ara ja estic a casa i estic molt agust amb els meus pares.



Com que hui sabia que anaven a vindre les meues ties (les amigues de ma mare) i que m´anaven a fer moltes fotos els he dit als meus pares que em posaren un vestit per a rebre-les i eixir a les fotos tan guapa com soc jo.


Bé em dic Laia Lianes i Melià, i ja forme part de la Família Xuquerera, aquella de la que tantes voltes m´ha parlat ma mare i de la que està tan orgullosa.

Lo dit, espere vore-vos promte pel cau i conéixer també a Pasqui i a Íker, que ja m´han dit que són molt guapos els dos.

Un bes molt fort i fins promte.

ON ESTIC...???


Ja se que la foto te uns quans anys , pero com de momento no en tinc ninguna altra vos envie esta.
Es molt fácil, com se pot apresiar!!!!
AAAAAAAAAHHH!!! I en agost jo si que menvaig de viatget vos enviare una foto jijijiji.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Aniversari de...

ENCARNI (la 1º dama)
FELIÇ ANIVERSRI ENCARNI ERES LA MILLOR.ELS ANYS NO PASEN PER TU.CADA DIA ESTAS MES JOVE.EIXOS 30 QUE HAS FET ES PORTES DE CATEGORIA.
*Article d'Encarni

dissabte, 25 de juliol del 2009

PROBANDO, PROBANDO


Vaig a provar altra volta, a vore si ara m'aclarisc. Per si algun cas eixira la foto bé, us dic que és un lloc de la ciutat de València. Ja sé que la foto no té molta qualitat però me la tirà la meua neboda Patri, que llavors tenia 5 anys, aixina és que no sigueu molt crítics. Que vaja bé.

divendres, 24 de juliol del 2009

TORNEM A LES RONDALLES

La Favereta


Era un matrimoni molt pobret. Ad ell li deien Ramon i ad ella Julieta. En sa casa, una chavola a les afores del poble, mal moblada, no hi havia més que misèria i companyia. Ells anaven mal vestits, i vivien mal alimentats: passàven mes fam que els anacoretes.

Darrere d'on vivien, hi havia un femeret. El senyor Ramon va tindre l’ocurrència de sembrar allí unes faves que regava tots els dies. Van eixir sis o set faveres.

Per allí passà una fada bondadosa, que volia afavorir el matrimoni, i per això digué al senyor Ramon: "estic sabedora dels vostres bons sentiments i vull recompensar-los. Per això, Ramon, segueix regant les faveres; totes se secaran excepte una que jo faré màgica. Per ella podreu arribar al cel i obtindreu allí la recompensa.

Apenes la fada acabà de parlar, se van secar totes les faveres, excepte una, que regada un dia i un altre dia, a la fi va arribar al cel.

En vista d'aquell resultat, el senyor Ramon va decidir pujar al cel a per la recompensa. De rameta en rameta, favereta amunt, arribà al cel. ¡Pam, pam!, toca a les portes del cel.

- ¿Qui és?, contesta Sant Pere des de dins
- Sóc jo, Ramonet.
- Ja vaig, diu Sant Pere, i li obri la porta.

Ramonet li explica les circumstancies del seu viatge en poques paraules, perquè Sant Pere tenia pressa i no estava per a romanços. El porter del cel es fa càrrec de la situació de la família i li dona a Ramonet unes estovalles, instruint-lo sobre el mode d'usar-les.

Quan vages a menjar, estén les estovalles damunt de la taula i digues: parat estovalles, i al moment tindràs tot el que vulgues menjar. El senyor Ramonet li donà les gracies a Sant Pere i pel mateix camí que havia pujat, favereta avall, de rameta en rameta, arriba baix a sa casa i li contà a la seva dona el regal que li havia fet Sant Pere.

La dona de Ramon no havia acabat de creure's lo que havia contat Ramon, però a l'hora de dinar va estendre les estovalles damunt de la taula per si de cas . Ramon, en gran solemnitat, pronuncia les paraules màgiques: parat, estovalles. I al punt damunt de la taula aparegueren tota classe de menjars, servits en plats de porcellana, coberteria de plata i cristalleria de lo millor: pa blanet, vins i licors exquisits, entremesos variats, formatge, pernil, embotits, ostres, llagosta i varies classes de mariscs, caviar, salsetes de color, espàrrecs, caldos suculents, racions de carn i de peix ben guisades, coquetes d'ou, postres i gelats variats, i unes altres coses.

Marit i muller es posaren a menjar i van traure la panxa de mal any. Però quan Julieta començà a replegar les sobres, tot lo que havia quedat damunt de la taula desaparegué per encant, com el manà en el desert.

Els dies següents es va repetir el prodigi. Ramon i Julieta estaven de lo mes contents. Cada dia tenien més llustre, i la gent s'admirava d'aquella transformació. Els qui no estaven contents del tot eren Ramon i Julieta, perquè seguien tan pobres com sempre. ¡Si a lo manco no desaparegueren les sobres dels menjars, les podrien vendre i en el producte de la venda comprar-nos una caseta, mobles i vestits!

Julieta- que ja estava ben empapussada de pernil y llagostins - va convèncer a Ramon de que tornara al cel i li demanara diners a Sant Pere.
Allà se'n va Ramonet, favereta amunt, de rameta en rameta i arriba a les portes del cel. Toca al portal: ¡Pam, pam!

- ¿Quí es ? Diu des de dins Sant Pere
- Soc Ramonet, el de la favereta.

Sant Pere mira per la ventalla i obri. Ramonet entra i li explica a Sant Pere lo que vol: diners.
A Sant Pere no li pareix molt be la demanda, perquè creu que ja tenen prou en les estovalles, però dissimula. I li dona a Ramon un burro -que baixarà molt be, perquè la favereta es màgica- i li fa la següent instrucció: Emporta't el burro i, quan tingues falta de diners, digues arre burro caga diners i en seguida tindràs els que vulgues. Ramon dona les gracies a Sant Pere, agarra al burro del ramal i baixen els dos per la favereta, de rameta en rameta, i arriben a terra.

Tan pronte com entrà en casa, va voler fer la prova. Tancà la porta i davant de la seua senyora diu: arre, burro, caga diners. I al punt començà el burro a soltar un chorro de monedes d'or, que cauen en terra en el seu so metàl·lic tan agradable als oïts del matrimoni afortunat. L’operació es va repetir els dies següents tantes vegades com volgueren obtindre diners. I en aquells diners es van comprar una caseta, mobles, vestits, utensilis de cuina i un automòbil.

Tot açò provocà l’admiració de la gent, que no s'explicava aquell canvi tan radical. Utilitzaren el cotxe per anar a missa el diugmenge, el que els valgué la crítica de la gent, que els dia nous rics perquè sa casa estava al costat de l’església.

Ramonet i Julieta estaven més amples que llargs en la nova vida, però a la dona li disgustava una cosa i era que, quan anaven a missa els diugmenges, no tocaren les campanes del campanar, com quan anava el bisbe, que no era tan ric com ells.

La vanitosa Julieta no parà d'importunar al bon Ramonet per que anara a queixar-se a Sant Pere de lo que ella creia una injustícia, i demanar-li que ordenara el toc de campanes. Com unes altres voltes, Ramon, favereta amunt, de rameta en rameta, va fer cap al cel. Sant Pere l'escoltà i somrient al veure la vanitat d'aquella parella, en el seu interior va pensar: a estos desficiosos, desagraïts, que mai no en tenen prou, ¡ja els donaré jo bons tocs de campanes!. I dirigint-se a Ramon li diu: Pren esta porra - una maça de fusta que tenia allí prop - i dus-la dins del cotxe, i quan aneu a missa el diugmenge, dis-li porreta componte i voràs com aconsegueixes tot allò que et mereixes. A continuació, vingueren les despedides, paraules de gratitud, viatge de regrés, favereta avall, i... a esperar el diugmenge.

Quan el diugmenge venint anaven a missa en el cotxe, Ramon va pronunciar les paraules màgiques que Sant Pere li havia ensenyat: porreta compon-te. A l'instant la porra començà a descarregar una traca de colps sobre el cotxe, sense parar fins convertir-lo en ferro vell.
Després, volant, volant, la porra va anar a casa de Ramon i Julieta i els destrossà tot el que hi havia dins. A continuació va assolar la caseta, deixant en el carrer a Ramon i Julieta.

Per sa ambició desmesurada, Sant Pere els va donar el que mereixien.

dijous, 23 de juliol del 2009

CLASSE DE CANT D´ESTIL

Com segurament sabeu , des de l'Aula de Música Tradicional de Sueca portem un parell d'anys intentant muntar un curs de Cant d'Estil Valencià, (albaes, valencianes,...)i sembla ser que ara hi ha possibilitats de fer-ho.
És per això que si estàs o coneixes qui pot estar interessada o interessat , caldria que ens ho feres saber, i així convocarem una reunió.
En principi , i segons la persona que vindria a impartir les classes estaríem parlant del següent:
.- un dia setmanal
.- dues hores per dia
.- classes col·lectives amb un màxim d'alumnes
El cost estaria en funció de la gent que participara, i començaríem per organitzar un trimestre.
Més informació :
Xelo (696812622)

dimecres, 22 de juliol del 2009

ON ESTIC................


Eiiiiii, esta es molt facileta,mira Dulia, jo si que et fais cas i pense que hi haura molta gent que esta ahi per ajudar-nos, nomes falta motivacio,jijijij, jo donant feina, com sempre

Bueno, i des d´açi vuic dir-vos que jo vaig a descansar, estic JA DE VACANCES, i fins el mes d´agost no torne aixi que cada que faça el que puga i qui no , puesssss, ens vegem A SETEMBRE, ja sabeu que ara son males datesper a que aço funcione, nosaltres ta,be necesitem vacances i el blog fluixeja, aixi que ...
BONES VACANCES PER TOTS

dimarts, 21 de juliol del 2009

CONTINUEM AMB LA 2º


Va ser al mes de maig, vaig estar de curs amb uns companys de feina,si si si, de CURS, pero la veritat que feia molta caloreta i encara tinguerem temps de fer el primer banyet de l´estiu, pero açi ixes fotos no poden ixir,jajajaj
En fi , una pisteta, esta per ANDALUSIA

dilluns, 20 de juliol del 2009

Aquest article va dedicat......per als de.....

IBIZA

Que podem dir d´aquesta gent, que va arrivant el temps d'avandonar el barco per a agafar l'autobús???..
Pues res, que ixes nits tan fantástiques de borraxera, (que si la memoria no ens falla, que arrivaren asta els fills a buscar als pares) i ixe aguant que tenieu per les nits, va acabant-se, pues l´edat no perdona….
Ibiza, sols queda dir-vos que ixes nits en les que veleu tant, la resaca vos pot afectar.
Bueno , pues res, asi teniu a les vostres xiquetes que vos volen molt(molt en el fondo, jijiji) i que esperem que aquestes falles siguen igual o millors quels altres anys, tinguent en conte la resaca del dia después……


PD: Amiga aquí li tocara despres????.....
Sera als mes grans o als més menudets????..


XIQUETS, APOSTEU QUE ASO VA DE BO!!!!!!!

*Article Inma & Fanny

dijous, 16 de juliol del 2009

UNA FÀCIL, PER COMENÇAR


¡Hola! Ja que no es decidix ningú a donar el primer pas, ho faré jo. Vaig a posar-vos una foto facileta per començar. A vore si ho endevineu. Hui no hi ha "pista" perquè la foto parla per ella mateixa. Va ser el pont de l'1 de maig (mentre Romeu es tornava loco amb la setmana cultural jo me n'aní de pont, tindré poca vergonya) i com podeu vore, feia una miqueta de fred per a l'època que estàvem.

2º LLOC PER LES FALLES


LES FALLES A SEGON LLOC


Als informatius de Telecinco han organizat una enquesta per trovar la millor festa popular d' España, i les Fallas han passat al segon lloc
a la segon fase de l'enquesta,açi teniu el enllaç per votar




...Es pot votar tots els dies una vegada.

vOTEU PER LES FALLES

dimecres, 15 de juliol del 2009

LA FESTA DEL QUARENTON

Tot va comensar el dissabte dia 4 de junio, que un gran faller i artista celebraba els 40 anys, ell es Martí.

Resulta ser que li vaem preparar una festa sorpresa en el campet del Pintor, alli estaben tots els seus amics i part de la familia.

Bueno pues mentres ell es preparaba i es posaba tot guapo, perque es pensaba que anava a celebraro en la dona a un restaurant de “ALTO ESTANDING”, PUES ELS AMICS que no la pensen que no la fan, estaben en el campet preparant una festa IBIZENCA, . Se trataba dánar tot vestit de blanc, li ferem una pasarela roja, en un cubo, liu decorarem amb globos, farolillos, pancartes, etc.

Mentres tant ell anaba d´alt del cotxe amb un antifas i la dona explicantli que anaben a cullera( el pobre no sabia lo que sesperaba)))
Total que quan va arrivar al campet alli estabem tots preparats i cada escu al seu lloc, la dona (que a tot aixo es Sonia per que tant de dona, pues res dir el nom)) li va llevar el antifas i es posa a sonar la seva canso preferida de queen, i alli estabem tots ballant amb els brasos en alt i ell arrimantse en les llagrimes als ulls cap al cubo, i ens canta i balla.

Una volta acaba, ens saluda a tots i seguidament tocaba el regalet, bueno pues pa conseguirlo tenia que superar unes probes que li abiem preparat, pues es va tindre que disfrasar, ballar, etc….


En fi soparem, menjarem una torta molt, molt bona(gracies Dulia)) cantarem, ballarem i fins nadarem hasta les tantes.
En fi, una nit inolvidable per a nosaltres i sobre tot per a d´ell.

*Article Inma & Fanny

dilluns, 13 de juliol del 2009

TOC TOC... ¿HI HA ALGÚ AHÍ?

¡Hola! Sóc Dúlia i com estic avorrida i veig que pel blog no hi ha nous articles, doncs vaig a escriure alguna tonteria que se'm passe pel cap. Estava pensant que com és època de viatjar i rodar (ja, ja ho sé, qui puga, però és època) podríem fer un concurs d'endevinalles. En la falla Cervantes quan els fallers viatgen es fan fotos amb la samarreta de la falla i després veuen qui ha portat a Cervantes més lluny. Nosaltres, per a diferenciar-ho un poc, podem fer-nos fotos d'allà on anem (amb samarreta de la Xúquer o sense) i provar d'endevinar en quin lloc s'ha fet eixa foto. Això si us sembla bé, i si nó, ho deixem estar que ja sabeu que estic escrivint açò per a matar el temps.
Per altra banda, dir-vos que ja he enviat al blog les meues fotos de sant Joan i que quan puguen les passaran, ja ens informaran. I feu el favor d'anar posant-se les piles que només tornem de vacances tenim faena a manta que fer: hem de preparar la proclamació i de seguida tindrem ahí la presentació i assajar play-backs i sainets i tot el que faça falta. Sense oblidar el futbet femení, que això sí que és veritat que ho tenim en setembre mateix.
Ja està tot, que tampoc vull fer-me pesaeta. Que vaja bé i ja parlem.

divendres, 10 de juliol del 2009

ENS ENVIEN AL BLOG


GELES PIQUER: VOZ Y COROS AINHOA RIBAS: GUITARRA Y COROS

LAURA GIL: BAJO Y COROS BEGOÑA BERNAL: TECLADOS Y COROS YOLER ALOS: BATERÍA Y COROS

Vicente Ribas

Departamento Comunicación

Rochi Productions

Avda. Músico Maestro Rodrigo, 32-16

46015 Valencia

Telf. 902 883 078/96 327 15 50

Fax. 902 883 079/96 327 15 51

http://www.rochicostaeste.com/

vribas@rochicostaeste.com

ABIERTA CONTRATACION

dijous, 9 de juliol del 2009

CONCERTS PER A FESTES DE SETEMBRE

L’Ajuntament de Sueca ha desvetlat allò que ja era un secret a veus en el poble gràcies a l’edició impresa de Suheca.com. El grup madrileny El Canto del Loco i el duet Nena Daconte seran els plats forts –musicalment parlant- de les Festes Majors de setembre en honor a la Mare de Déu de Sales.

La regidora de Festes, Marga Piqueres, ha descartat finalment l’opció de La Oreja de Van Gogh, que tenia en la recambra per si no prosperava la primera d’elles, la de El Canto del Loco.


D’esta manera, Piqueres continua apostant per la fòrmula iniciada en 2008 consistent en contractar a grups de primera fila per a dos concerts, un d’ells gratuït per al públic.



“L’any passat duguerem fins Sueca al número u (en al·lusió a Miguel Bosé) i esta vegada farem el mateix amb els número u (referint-se a El Canto del Loco)”, digué Piqueres en roda de premsa.


Així, la formació liderada per Dani Martín –que ja estigué a Sueca l’any 2001 quan encara no era tan coneguda- actuarà la nit del dissabte 5 de setembre, molt probablement a l’estadi Antoni Puchades.


Els Nena Daconte, per la seua part, pujaran a l’escenari del carrer Jaume I la nit del dia 7, vespra de la festivitat de la patrona de Sueca.


Pel que fa al preu de les entrades per poder veure a El Canto del Loco, la regidora de Festes va mostrar la seua predisposició a que resulten més econòmiques que les de Miguel Bosé, que oscil·laren entre els 25 euros de les anticipades i els 28 euros de les de taquilla.

dimecres, 8 de juliol del 2009

FUTBET MASCULI


TOTS JA SABEM, O PER LO MENOS LA GRAN MAJORIA QUE NO GUANYAREM,PERO BUENO QUE TINC QUE DIR, JO NO MES VAIG VORE EL PRIMER PARTIT I NO VA ESTAR RES MAL, ANIMAT, IGUALAT I DIVERTIT, PUES EREM ELS PRIMERS EN JUGAR,
FOREN TAN PUNTUALS ELS NOSTRES REPRESENTANS, QUE FINS I TOT ESTAGUEREM ESPERAN-MOS A LA PORTA, MOL BE XICONS, MOL BE.
BUENO I ELS QUE ARRIBAREN UNA MIQUETA MES TART NO VA FER FALTA NI ENTRAR AL VESTIDORS, SOM LA FALLA DE L´IMPROVISSASIO, JAJAJAJA, ES CAMBIAREN EN EL MATEIG TERREN DE JOC, SOM UNICS.
BUENO, TOTS APUNT I EL ARBIT PITA EL COMENSAMENT DEL JOC, NO ESTABEN TOTS EL MEMBRES, PERO NO PASA RES PUES EN SOM PROU PER COMENÇAR, I DE SEGUIDA UN JOC RAPIT, DIRIGIT E INTENTAN FER ALGUAN JUGAETA TACTICA, I BE AHI ARRIBA EL PRIMER GOL A FAVOR DELS NOSTRES, PERO EL EQUIP CONTRARI, NO BAIXABA LA GUARDIA, I APRETANT FINS I TOT QUE ALGUN DELS CONTRARIS SEU ESTABA AGAFANT UNA MIQUETA MASA FORT, PERO RES AL FINAL ELS CONTRARIS EN MARQUEN UN GOLET I EL PARTIT EMPATAT, LA VERITAT EL RESULTAT ERA MOLT JUST, JA QUE ESTABEM MOLT IGUALATS.
JO LA RESTA DE PARTITS NO ELS VAIG VORE, AL FINAL ENS VAREN ELIMINAR, PERO NO PASA RES, LO BO ES PARTICIPAR I SOBRE TOT DIVERTIRSE, I COM NO L´ESMORSARET TAMBE....


*ARTICLE DE MADUIXANA




dimarts, 7 de juliol del 2009

SUHECA.COM

Este pròxim dissabte estarà ja a la venda l’exemplar corresponent al mes de juliol de Suheca.com. El número 10 tracta l’onada d’actes vandàlics que, d’un temps cap ací, estan patint propietats públiques i privades a Sueca, sobretot en forma de pintades. El mobiliari urbà també és una altra de les víctimes dels gamberros de torn.

El cas de Mario, el xiquet de Sueca que patix autisme pressumptament en intoxicar-se amb mercuri després de vacunar-se, també captarà este mes la nostra atenció.

El premi atorgat pel Consell Superior d’Esports a la nedadora Aina Conca, l’èxit de la nova obra teatral dels suecans Maduixa o el sopar que va reunir més de 700 antics alumnes i professors del col·legi de Fàtima seran altres dels assumptes abordats.
Vos informem també que en agost no es publicarà Suheca.cOM
Així, després de
l de juliol, el pròxim exemplar serà ja el de setembre, que inclourà, a més, un nou número del periòdic faller Falles tot l’any.

Sense més, agrair-vos una vegada més la vostra col·laboració i desitjar-vos que passeu un bon estiu.

dilluns, 6 de juliol del 2009

LA NIT MAGICA DE SANT JOAN



La nit de sant Joan resultà ser màgica de veritat perquè finalment la poguérem celebrar i, ademés, es quedà molt bé la festeta.
Jo aní al casal sobre les 9 de la nit. No hi havia quasi ningú però la foguera ja estava allí.Una foguera que aunava la modernitat dels ninots de falla amb la tradició dels mobles vells, una foguera molt autèntica.
Primeres cervesetes i primeres fotos amb la foguera. A poc a poc anava venint més gent i quan ja tinguérem allí a totes les participants en el concurs de coques de sant Joan, donàrem pas a la cata.

Les coques, cadascuna en el seu estil, estaven totes boníssimes i prova és que s'acabaren totes.
Seguidament ens assentàrem a sopar. Una vegada culminat el sopar, una sorpresa molt agradable: el nostre dj ens dedicà la cançò "we are the champions" a l'equip del bàsquet, més fotos, rises, aplaudiment i abraços.
I, de seguida, els fogaters, a preparar la foguera que va cremar, sense exagerar-vos, mil voltes millor del que cremen les falles en falles. Desiré i Ainhoa tingueren la seua primera experiència amb l'encesa de la traca i el nostre president-bomber tenia cura que les flames no ens donaren cap susto.
Tinguérem també animadors: Julián i Romeu, acompanyats per tota la xicalla, li xillaven a David que no li arribava i que la tenia curteta, la manguera diguem.

I, finalment, l'entrega de premis del concurs de coques i el ball. En definitiva, una festeta que tot i haver estat preparada amb tan poc de temps es quedà molt bé i ens deixà un bon sabor de boca com a final de curs faller. I aprofite per a desitjar-vos que passeu un bon estiu, que descanseu molt, que disfruteu del sol, del temps lliure, de l'aire i l'aigua, i que no us pique cap mosquit. A passar-ho bé i ja parlem.


*ARTICLE DE DULIA

divendres, 3 de juliol del 2009

POCS PERO BONS


Si senyores al final el dissabte dia 27 de juny, es va celebrar la nit de Sant Joan al cau faller de nostra comissio FALLA XUQUER, la veritat que va estar un poc estranya , jo hem trobaba com si fos en ma casas , jejejejeje, mai millor dit, en fi , ho dic , per que " EREM POCS PERO BONS"., fins la nostra amiga la Baldo ens va portar pèr primera vegada al seu fill PASKI, per primera vegada al cau.Pasqui ja eres un dels nostres,jijijij

El permis ens va vindre un poc tard per fer mes d´allo que ú vol , i encara ho apanyarem prou be, seriem unes 60-70 persones, que mes vols, per a ser una cosa pensa i feta, jajajaja, com deu de ser, cosa de falla es.

Per el mati alguns fallers, anarem a esmorçar i per fer una mica de feina, arreplegar trastets vells, fer una mica de suor a les camises, el campet hi havia que netejar.lo, bueno i eso....
Per la vespra nostre amic EL FORNER, ens vingue carregat de tot tipus de cables , llums, ventiladors, sobretoto aixo,jijijiji, nosaltres ens vegerem sobre les 20.h., i com no , de tot hi havia, uns fent-se la cervessseta, per aplacar la calor, altres portant trastos vells per que la muntona de foguera d´aquest any durara un poc mes en cremar, altres fent foc per a torrar un poc embutit, altres com jo , dedicant-me a fer les fotos que ja podreu vore al album 4, gracies GEMMETA.

En fi, tinguerem fins i tot " CONCURS DE COQUES", on aquest any hi haguerem 5 participants amb coques dolçes i salades,(elles forem , Encarni, Rocio, Aida, Maduixana, Ester, tambe tinguerem jurat, creat com no, per nostra fornera DULIA, nostra prenyaeta ROSER, i JULIAN.

XIQUETESSSSSSS, hora de sopar, ferem taula unica i gran com deu de ser, canço obligada i conmemorativa per a nostres artistes i esportistes del basquet femeni, que per si d´algu no sabia a donat , SOM CAMPIONES amb 1 premi de basquet femeni, ENHORABONA XICONES.
I ara ja ve allo, l´hora d´arrimar el cau , preparar traca per encedre la foguere i començar promte el ball que xiquets a les 3 s´acaba.

La foguera tarda un poc en encedre, el de la manguera va donar un poc d´animacio, xiquets, i grandets que volien banar-se i com no aquell vei, que s´asoma a vore que es el que pasa per el carrer, gracies veins ,esta vegada no hem tengut ningun sobresalt , ens hem portat be , veritat?????
L´hora del ball, feia una calor sufocant al cau, i clar la gent esta al carrer, ens visitaren amics de l´avinguda, del materal i els nostres propis fallers que no havien pogut vindre per aconteciments, varios, ja sabeu ara s´estila aixo de fer comunions un dissabte per la nit, i ja saps tens que quedar be, i el que pasa pero despres tambe ens visitarem i com lo prometido es deuda, fins les 3.

L´ANY QUE BE MES

PER CERT ESTEM ESPERANT LES FOTOS

dimecres, 1 de juliol del 2009

myspace layouts, myspace codes, glitter graphics Els bloggers de la Falla Xuquer, no es fa responsable dels comentaris que puguen fer els usuaris en els articles. Es reserva el dret d'eliminar els mateixos en el cas d'atemptar contra la integritat ètica o moral de persones i/o estaments. Tots els logos i marques són propietat dels seus respectius propietaris. Els comentaris i/o noticies són propietat de qui els posteja.