LA NIT D'ALBAES

Quan digueren que les albaes eren a les 2 de la matinada pensí que era molt tard i que no hi hauria quasi ningú i que als que anàrem se'ns faria llarga l'espera. Doncs estava completament equivocada en tots estos pensaments. La nit de les albaes va ser molt xula i si no miraves el rellotge ni te n'adonaves que era tant tard.
Després de la reunió xarràrem un poquet (és que ens encanta xarrar), ens férem una aigüeta amb gas, arreplegàrem les taules (alguns, d'altres, no) i agranàrem un poc el casal (ídem). De seguida tocà Faustí per a dir-nos que en 20 minuts estarien en casa Maria aixina és que cap allà que ens n'anàrem. La cotxera feia goig: un perol amb xocolate a punt per a calfar, tota la taula parada amb coca, ensaïmades, beguda... i gent, molta gent (al meu parer ¿eh? que jo no havia anat mai a casa de les falleres quan canten les albaes).
Per tal que l'espera no se'ns féra molt llarga, la nostra cantaora particular Mª Carmen (sí, la Pelaya) anà deleitant-nos amb unes albaes cassolanes que feren la delícia dels presents (de tots no) acompanyada per la dolçaina (o tabalet, que no m'aclarisc mai) imaginària del nostre faller Romeu. Això ens va entretindre fins que vingueren els cantaors professionals i llavors se'n pujaren al balcó els 4 representants i la resta de gent eixírem a la porta, al mig del carrer (sort que no feia ni fred ni aire). Els dedicaren uns versets molt emotius a cadascun (o és que nosaltres ens emocionàrem, que tot pot ser), la nostra presidenta plorà un poquet, tots aplaudírem i cantàrem "no en volem cap que no estiga borratxo..." (jo no vaig confessar que anava serena perquè sinó m'hagueren tirat d'allí) i de seguida entràrem a calfar el cos amb el xocolate. Abans d'anar-nos-en la Pelaya com ja li havia agarrat gust a això de cantar ens tornà a deleitar amb unes poquetes més albaes cassolanes i ja, per fi, ens n'anàrem a dormir.
Eixa va ser la meua perspectiva de la nit d'albaes. Fotos no en tinc però supose que algú ens en passarà alguna.

DULIA