dilluns, 31 d’agost del 2009

CREC QUE AL DIVENDRES NO HI HA REUNIÓ




¡Hola a tots! Ara ja estic treballant, tot s'acaba, però de moment ho porte prou bé. En primer lloc dir-vos que la primera foto sí que l'he escollida jo encara que no hi haja ningú en ella. Però m'agradà només la vaig vore perquè representa l'essència del viatge, de qualsevol viatge: una distància que va allunyant-se d'un lloc per acostar-se a un altre, una escuma que podria ser asfalt de carretera, terra de camí, pedra de muntanya o núvols, una bandera que en este cas és grega però que podria ser de qualsevol país i algú que ha fet la foto i que podria ser qualsevol de nosaltres. Amb tot açò vull dir que viatjar és fantàstic i necessari per al creixement personal, social, cultural, psíquic (excepte per a l'econòmic, per a qualsevol creixement) i que quan no estem en condicions de viatjar, siga pel motiu que siga, sempre podem tirar mà dels llibres i de la imaginació. O siga, que viatgeu, movent-se o asseguts en el sofà, siga com siga i després, per favor, compartiu amb nosaltres les vostres millors vivències.


I, recuperada ja l'olla, que veig que se me n'ha anat una miqueta (ho heu d'entendre, és el primer dia de treball després d'un mes d'inactivitat) el que volia dir-vos és que jo crec que fins que no passen festes no hi ha reunió, almenys l'any passat va ser aixina. De tota manera, espere que la primera dama o algú que ho sàpia que ens ho faça saber. I quan és el futbet, també, que hem d'anar pegant la llanda al personal, a vore a quantes n'arrepleguem (almenys 5 que sinó, ens expulsen). Crec que ja està tot el que volia dir-vos. Si se m'ocurrix alguna cosa, ja us ho faig saber. Que passeu una bona setmana.

I HUI DE QUI ES?


Avui la familia Cuenca- Abanades està de celebració, hui, 31 d'agost, és l'aniversari de la xiqueta dels seus ulls, l'aniversari d'Esther. No podia faltar la nostra felicitació, aixi és que ahi va:

Els xuquerets et desitgem que passes un bon i molt feliç dia i esperem que et facen molts regalets, que complixques molts anys més i que ho faces en la Xúquer, amb nosaltres



FELIÇ ANIVERSARI!!

dissabte, 29 d’agost del 2009

DIA D'ANIVERSARIS

Avui dia 29 d'agost , la Falla Xúquer està d'aniversari, avui compleixen anys ni més ni menys que 3 membres de la nostra comissió.






En primer lloc està Dolores, ex-presidenta xuquerera.






D'altra banda tenim a Pepa








I finalment està Pilar de la Torre, la nostra tesorera.



Així doncs, en nom de la colla i de tota la comissió: MOLTISSIMES FELICITATS ALS TRES I QUE EN COMPLIU MOLTS MES!!

dimecres, 26 d’agost del 2009

¡¡¡HOOOOOOLA!!! JA ANEM TORNANT


¡Hola xuquerers i blòguers en general! No és que ja estiga treballant però va acostant-se l'hora i hem vingut a netejar i ara m'he connectat només un moment perquè ja tenia mono de falla, de blog, de teclejar, de xarrar sense saber si hi ha algú per ahí (sempre hi ha algú per ahí, o per allà, que per al cas és el mateix). Només una salutació i d'ací poquet ja escriuré un article com toca per anar posant-nos una miqueta al dia. Vaig a intentar també posar una foto del viatge d'este estiu, no per a què l'endevineu sinó només per compartir-ho amb vosaltres. Que passeu uns bons dies.

dilluns, 24 d’agost del 2009

PER ON PASEM?


PUES PASEM PER ON PODEM


Despres de estar aixi des del mes de MAIG, ja no podem mes, estem molt farts, farts de que ens agafem com el pito del sereno i aço no es pot aguantar.

Jo hem faig una pregunta....





Si nostres senyor alcalde o regidor d´urbanisme, incluint a to
ts els regidors, vixquerem al carrer de la VERONICA DE SUECA, aquetsa obra del PL
ANE, haguera durant 6MESOS, com es mostra al cartell, i en les condicions que esta patint la gent del carrer, sabent que es un carrer molt transitat, amb gent major, i damunt el ripio que esta prohibit, segons el cartell que en el seu dia van posar, i no se a qui diriguirme, pero



AÇO NO TE NOM

dissabte, 22 d’agost del 2009

QUE FAREM......



J a estem quasi acabant les vacances , bo , qui les haja disfrutat al mes de juliol i agost i quasi apunt de començarles els que les tenen al mes de setembre, i per que dic aço, pues per que estem arribant a l´hora de anar a les cases a netejar, despres de 2 mesos de " vereneo", la gent de Sueca, esta mirant el calendari per a tornar cap a les cases i començen a fer les netejes de les seues llars .

I per que dic aço , pues per que despres de estar SUECA EN ALT, a causa de les obres del PLANE, el carrer de la veronica, continua igual, jo torne i c
ontinuem sense voreres, sense rASTELLS, AMB ELS CLAVEGUERAMS AL AIRE,sentint olors fetides a totes les hores, ECT....



Com tinc que tornar a casa, mare meua, estic maala de pens
ar-ho, per que a dia de hui , el meu carrer
continua aixi....




I clar la que no ho veu i no ho pateix , pues com aquell....

El carrer DE la VERONICA, es poble tambe de SUECA, i no comprenc que despres de pasar les PLUJES del setembre passat, en aquest carrer vaja tot aixi de "BE", es una poca vergonya, un obra que dure 6 mesos, el setembre esta ahi i
si tornen a nadar que ningu ho vol, nosaltres no se que farem, va tot a una, i pareix que estiguen obrant com si fora un carrer que no vixca ningu i al contrari, es un carrer on hi ha gent i gent major, on es impossible transitar , ni a peu , ni amb carros de compra , ni amb cotxes, no se ....

QUE POCA VERGONYA, NOSALTRES TAMBE SOM POBLE, TAMBE PAGUEM ......

VOSALTRES QUE OPINEU

dimecres, 19 d’agost del 2009

UNA RONDALLA MÉS

El xiquet que s'unflava.

Hi havia una volta un xiquet envejós qui, quan no li donaven gust en el que volia, s'unflava com un sapo. Li deien Pauet, vivia al carrer de dalt i va ser víctima de la seua passió, com contarem a continuació.

Pauet tenia un germanet, Peret, dos anys i mig més vell que ell. Com era major, Peret anava en tot davant de l'altre. Pauet sempre anava mirant a son germà per a imitar-lo, i volia ser igual a d’ell en tot.

Els seus pares, per la seva falta d'originalitat, solien dir-li "rellotge de repetició". Quan Pauet no aconseguia el que volia, el seu recurs era inflar-se com un botó i adoptar una actitud difícil i silenciosa, esperant que els seus pares el sostovaren.

Quan era xicotet ja donava mostres del seu temperament envejós: si sa mare agarrava al braç al seu germà, tenien que agarrar-lo a ell també; si no, li entrava una llarga plorera; si li compraven a Peret unes sabates, un rellotge, una estilogràfica, o el que fora, havien de comprar-ne dos, un per a cadascú; si no, Pauet s'unflava com un pavó i l'unflor li durava una tira de dies.
Se passava la vida queixant-se, i d'esta manera, queixant-se, queixant-se, Pauet obtenia totes les coses dos anys i mig abans del degut.

Era inútil que els seus pares li digueren que en aquest món tots no podem ser iguals: per exemple, la camisa i les sabates de Peret no li venien be a ell. Pauet no atenia a raons i sempre estava en els ulls posats en el seu germà, volent en tot ser igual a ell.

Així anava transcorrent la seua vida, ple d'enveja i de cels. Des de la bossa d'anar a escola fins la bicicleta, tot havia de ser igual. El cas era que els dos germans eren diferents en moltes coses: Peret era de naturalesa robusta, ben desenvolupat i apte per als esports, mentre que Pauet, sense ser un malaltús, era més finet i de complexió més dèbil, i no podia comparar-se en ell, cosa que li era difícil comprendre.

Succeí que el seu germà es va inscriure en una correguda de bicicletes. I Pauet va voler també córrer. Tots li ho desaconsellaven, perque ell no era per a eixos trots, però ell no va fer cas. Ve el dia de les corregudes, i Pauet al principi anava seguint a la comitiva de ciclistes, però més avant, quan arribà l’hora de pujar una muntanya per una carretera molt empinada i que requeria gran esforç, Pauet va començar a acalorar-se, per més que pedalejava, anava quedant-se arrere, i volent alcançar-los va fer un esforç sobrehumà, tant, que li fallà el cor i caigué una tamborinà, ell i bicicleta anaren a redolons per la carretera i es precipitaren barranc avall. Així acabaren els cels de Pauet.



Artana Estiu 1993
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.

EL DIA DE...

I seguim amb les felicitacions; avui és el torn de David, alias "Uetxo". Ja va ser president xuquerer i enguany ha volgut repetir per tal de poder acompanyar la seva xiqueta i la seva neboda. Esperem que passes un gran dia amb la familia i els amics, i t'apuntem la cassalla de rigor per celebrar l'aniversari en la propera reunió:


MOLTES FELICITATS, DAVID!!

divendres, 14 d’agost del 2009

NOSTRA FALLERA MAJOR...



Ahir dia 13 d’agost, va ser l’aniversari d’un dels nostres representants, l'aniversari de Desi, la que será la nostra Fallera Major, i, encara que en un poc de retràs, no podíem deixar de felicitar-la.

Segur que va passar un dia inoblidable en companyia de la família i amics i que li feren molts regalets. Esperem que complixca molts anys més en companyia de tots els xuquerets.


MOLTES FELICITATS!! PER MOLTS ANYS!!



dilluns, 10 d’agost del 2009

ON ESTEM......


Que tal xiques no som les noves festeres de SUECA, pero la veritat que si ens ho proposarem no fariem lleig, ja sabeu que quant hi ha algun event hi esta la meua camera,ajajajja

En fi , asi estem un grup d´´amigues , un diumenge per la vespra, totes remudaes, i de comboi, i on????

A PETICIO D´UNES QUANTES AMIGUES QUE DE SEGUR ES VOLEN VEURE.

HO DEIXE EN LES TEUES MANS....

dijous, 6 d’agost del 2009

I MÉS RONDALLES...

Tomaset el Malfaener

Tomaset el del carrer baix era de lo més malfaener. Pertanyia a una família acomodada i s'havia criat molt mimat des de xicotet. Sa mare era la que més el contemplava: abans d'alçar-se, li pujava all llit les sopetes de café en llet ben calentetes, li tapava els peuets si els tenia fora deIs llençols, i el deixava dormir tot el que volia.

Tomaset quasi tots els dies feia tard a l'escola i, per vergonya, no entrava en ella. Feia patir en els menjars puix tot era dir: 'açò no m'agrada, açò tampoc’ i sa mare per a acontentar-lo havia de guisar menjars especials per a dell. A més a més, li trossejava la carn en el plat, li pelava la fruita i només faltava que li donara el menjar a culleradetes.

Tant com Tomaset anava creixent, anaven fent-li més contemplacions com donar-li diners per a bovades, llibertat per a anar als pobles del contorn... Primer li van comprar una bicicleta, després una moto, en la que fent el fantàstic era el terror de les dones per l'excessiva velocitat i en que conduïa per dins del poble. En una paraula, Tomaset ademés de ser un malfaener, era un perfecte maleducat.

Però succeí que la família de Tomaset, pels revessos de la fortuna, va anar molt a menys: la seu a fortuna es basava casi tota en horts de tarongers i quan la guerra europea, com les taronges no serveixen per a combatre, no tenien eixida per l'estranger; i es va arruïnar el seu cultiu, fins l'extrem que els amos arrancaven els tarongers per a sembrar blat i paniç.

La casa de Tomaset es va arruïnar també, puix hagué de vendre la hisenda per a pagar deutes i poder sobreviure. Al principi anaven tirant per allò de "més te el ric quant empobreix, que el pobre quan s’enriqueix", però va vindre un moment en que la situació es feia insostenible i l’única solució era que Tomaset es posara a treballar, cosa a la que no estava acostumat.

Tomaset es posà a treballar de llaurador. Sense noció dels treballs propis de la llaurança, havia de treballar al sol i suava la camisa. Els propietaris que el llogaven una vegada a llaurar o a cavar, escarmentats pel poc rendiment que donava, no el tornaven a buscar.

Es col·locà de manobre el les obres de l’ajuntament, que eren mes lleugeres per a ell i no tan exposades al sol, però com no estava acostumat a treballar, es cansava. El mestre d'obres el va despatxar per malfaener.

Tomaset, al vores parat, en el fons s'alegrava, content de no haver de treballar. Però justament el ferrer del poble necessitava un operari i va pensar en ell. Tomaset no tenia excusa per a no acceptar el treball que li oferien, sobretot perquè no treballaria al sol. Els primers dies anava pegant colps de mall damunt l'enclusa sense gemegar. Però prompte es va cansar de mascarar-se atiant el foc i doblegar ferros en el martell. ¡Tot un senyoret embrutant-se en el carbó i tocant ferros rovellats! Començà a queixar-se de dolor de braços i deixà la ferreria.

Com Tomàs es va queixar de que l'ofici de ferrer era mol brut, son pare li'n busca un altre més net: el col·locà en un molí de farina. També allí faltava un peó. Tomaset començà a treballar resignat, però prompte es cansà d'ensacar i portar d’ací cap allà els sacs de farina. A mes a més, si en la ferreria semblava un carboner, en el molí, tot enfarinat, semblava un pallasso. Als pocs dies ja estava Tomàs en sa casa sense ofici ni benefici: ja havia abandonat el treball.

El nou ofici de Tomàs fou el d'aprenent d'oficial de fuster. Al principi estava content de veure que ni les serradures ni les borumballes l'embrutarien com el carbó i la farina, però prompte es va cansar de carrejar cabirons, portes i finestres, per lo que va deixar l'ofici.

Per fi van trobar per a ell la col·locació convenient: empleat del govern. Per influència d'un diputat a qui coneixien, li van concedir la carteria del poble: un càrrec que no embrutava i que no requeria ningun esforç físic, perquè es reduïa a atendre l'oficina i repartir les cartes a domicilio. Al principi li agradava pesar les cartes, certificar-les, ajudar al públic a fer girs i paquets, i unes altres menudeses pròpies de la noble professió que li havia caigut com una loteria. Però a poc a poc va anar fent efecte la seua malfaeneria: es retardava en tot, en repartir cartes i impresos i, el més greu, en els girs postals. Algun perjudicat el denuncià, li feren una inspecció i el tiraren de la carteria.

Encara va tindre la sort Tomaset de que el col·locaren en l'Ajuntament. L'alcalde i els regidors eren amics de son pare, per la política, i li van donar un enchufe: un càrrec de municipal, a les ordres de secretaria. La seva obligació només era repartir pel municipi les comunicacions de l' Alcaldia.

Però Tomaset encara va tindre oportunitat en aquest càrrec tant bo per a manifestar sa malfaeneria, defecte que li va valdre la mort: sempre anava pel carrer contant els passos i entretenint-se en romanços i gambals en tots els qui topetava.

Un dia anava pausadament pel mig del carrer, a repartir comunicacions de l'alcaldia. En açò un autobús corria més que anava, xiulant pel carrer demanant pas i a Tomaset el seu caràcter peresós li va pegar per no apartar-se en seguida, dient, "ja pararàs, ja pararàs, no cal que tingues tanta presa". L’autobús frenà estrepitosament, però el conductor no pogué impedir que el bus esclafara a Tomaset.


Artana Estiu 1995
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.

diumenge, 2 d’agost del 2009

HUI ÉS EL DIA DE.......

SI XUQUERETS, HUI ÉS EL DIA DEL NOSTRE VICE-PRESIDENT 4º. HA SIGUT UNA NOVA ADQUISICIÓ (I DE LES BONES) PER A LA FALLA XÚQUER, I HA ENTRAT XAFANT FORT..............


A PART D´UNA GRAN PERSONA ÉS UN BON AMIC, I HO DIC PERQUÈ HO SÉ. JA L´ANIREU CONEGUENT AL LLARG D´AQUESTES FALLES.


FELICITATS MANU!!!!!!!



I SEGUR QUE AQUEST ÉS UN ANIVERSARI MOLT ESPECIAL.

DISFRUTA JUNT A LAIA I ROSER.

dissabte, 1 d’agost del 2009

UNA DE COMIAT ESTIVAL


Vaja per davant que he intentat canviar-li el nom a la foto però crec que no ho he aconseguit. De qualsevol manera, només us escric per a dir-vos que hui comencen les meues vacances i que durant uns dies (quasi un mes si tot va bé) no podré connectar-me al blog. Per suposat no cal dir que estareu en els meus pensaments i que si en el meu viatge trobe un ordinador, no dubteu que intentaré enviar-vos una salutació. Espere que passeu un bon mes d'agost, tant si esteu de vacances com si no i fins d'ací un ratet (perquè el temps passa volant). Adéu blóguers xuquerers.

Per cert, la foto és de l'any passat. És un país anglés i el que es veu al fons és el castell que va eixir en la pel.lícula de "Los miserables". Una última pista: és un lloc on sempre plou i no és Londres.
myspace layouts, myspace codes, glitter graphics Els bloggers de la Falla Xuquer, no es fa responsable dels comentaris que puguen fer els usuaris en els articles. Es reserva el dret d'eliminar els mateixos en el cas d'atemptar contra la integritat ètica o moral de persones i/o estaments. Tots els logos i marques són propietat dels seus respectius propietaris. Els comentaris i/o noticies són propietat de qui els posteja.