DIA 17-03-2010: PRIMERA PART

I si seguim tirant la vista enrere, ens trobem de ple amb el dia 17 de març, que podríem definir-lo , com " el primer dia oficial de falles " i a més dia en el que una servidora complix anys. Doncs sí, com ja es podreu imaginar, aquest dia tenia tots els ingredients per a ser un dia redó i així fou.



Començàrem el dia, com sol ser habitual aquestos dies de festa fallera, amb la primera despertada, la comissió o bueno, part d´ella, ens enfilàrem cap a casa de les nostres falleres majors, on ens aguardava un desdejuni exquisit: xocolate, ensaïmades, café,... ( ja sabeu) i tot tipus de licors ( per als matiners més atrevits). Una vegada amb la panxa plena, continuàrem despertant a tota la barriada, música, maclets, tot a una! Ja tots desperts, començà a sentir-se l´oloreta de l´embotit, i ja la despertada va donar pas al tradicional esmorçaret. Això sí, esmorçar rapidet, i a fer-nos el monyo i vestir-nos, ja que a les 11 del matí havíem quedat per anar cap a l´Ajuntament avore si ens tocava algun premi per l´ús del valencià. I a la fi, després de més d´un hora allí parats ( aixó sí, amenitzats per les xarangues de les distintes comissions ), els nostres representants ixiren amb el banderí de Tercer Premi ( no està mal..), i amb premi a les esquenes, ens dirigírem de nou cap a la barriada , per a completar el primer passacarrer.

Una vegada, tots de nou, ataviats amb blussons, polars, o siga, tota la indumentària casalera típica d´aquestos dies, ens esperava el dinar de la nostra fallera major, paelleta, papes, cacaus, olives, dolsets, gelat,... ( no ens faltà de res).

Després de dinar, es va fer l´entrega dels pergamins a les falleres majors i president infantil i acte seguit els nostres representants , es feren infinitats de regals ( de tu per a mi de mi per a tu...) i es va fer l´entrega dels bunyols que li corresponia a cada faller. I ja , com a fi de festa, la nostra fallera major, ens va fer un regalet a tots i cadascún dels membres de la nostra comissió. Dons sí, després de tot açò, encara ens esperava la visita a l´asil dels ancians...

Cap a les 6 de la vesprada, amb les nostres millors gal.les , ens dirigírem cap a l´asil, amb l´alegria i vitalitat típica d´un primer dia... Una vegada allí, els uelets i ueletes ens reberen amb molta alegria i forts aplaudiments. De nou, cap a la barriada, que ja tenim el temps justet per a preparar-nos el sopar i les disfresses, ja que el dia 17 a la nit , ja sabem tots el que em de fer, no? Doncs sí, anar disfressats , ja que té lloc el nostre ball de disfresses.Però,com ha sigut un dia tan intens, la part de la nit, vaig a dixar-la per al pròxim dia. Ai, es que estic esgotada!!!!!

Fins demà.

Eva.

SEGUIM FENT MEMÒRIA

I seguint amb la crònica fallera, anem a parlar del dia 17, que començà, com no, amb una bona despertà (per cert, molt bo el xocolate); eixe dia, com és el primer i la gent encara no està massa cansada hi ha una gran afluència, però ja els demés... (jo soc la primera que faig fugina, ja ho sé). Seguidament ens vam dirigir al cau on vam degustar un bon esmorçaret. I a continuació, ja sabeu, a fer-se els pirris que hi havia passacarrer. Estava previst fer-lo per la barriada, però modificarem una mica l’itinerari per tal d’anar a l’Ajuntament, on recolliriem algun premi per l’ús del valencià. La gent enguany no era gens optimista respecte a aquest tema, tothom esperava un tercer o quart premi, ja que havien vist els llibrets d’altres comissions i estaven molt però que molt be.

En fi, que recollirem a les falleres majors i anarem a l’Ajuntament. Allí hi havia un bon ambient, la resta de comissions ja havia arribat i les xarangues estaven animant la festa. Com ja vos hem dit vam ser agraciats amb el primer premi, del qual jo estic particularment satisfeta, ja que conforme dir Dúlia l’altre dia, hi havia molta competència.

I ara be allò, la meva particular crítica constructiva. No sería l’acte més “” si s’anunciaren els guanyadors des del balcó, on tothom podria sentir-ho? Fent alguna cosa pareguda a la crida, vull dir; no se si estareu d’acord en mi, però jo el trobe una mica gelat. Es fa a dintre de l’Ajuntament i la major part de la comissió es queda fora, alli cara sol (i enguany ha fet bona cosa de calor) una bona estona (que es fa una mica llarga) fins que alguna fallera major s’asoma (per fi) alçant un banderí... Crec que es podria millorar, que opineu?

Seguidament tornarem al “barrio indio” i repartirem oli a totes les persones que han colaborat en la falla pagant el cartonet, en senyal d’agraïment. Després ens canviarem i acudirem de nou al cau, on els cuiners ja havien preparat el dinar. Agafarem forces, ens canviarem de nou i, ja per la vesprada, visitarem l’Asil d’ancians, com és tradició. Allí vam veure alguns amics d’altres comissions i dins, com és habitual, paradetes, alguna que altra cançoneta i/o ball per animar els ancians i alguna que altra foto.

Finalment arribà la nit. Poc a poc la gent anava arribant al cau amb la seva disfressa (enguany hi ha hagut una gran participació) i el soparet baix del braç. Carregàrem les piles i ja sabeu, començà a sonar la música, cubatilla, bailoteo, xupitet...

SEGUIM FENT MEMÒRIA...

I seguint amb la crònica fallera, anem a parlar del dia 17, que començà, com no, amb una bona despertà. Seguidament ens vam dirigir al cau on vam degustar un bon esmorçaret. Aquell dia, en els 2 llocs vam gaudir de la companyia d’una jove xuquereta, Paula, d’apenes anyet i mig, que en sentir passar la falla va sortir disparada de casa la seva àvia, ¿dormir jo? ¿en la falla per ahi? Aaaaahhh no.... Jo a la despertà, com tots i després a esmorzar, com a bona fallera.

A continuació, encara que no és l’habitual fins ara ho havíem fet a la inversa, vam fer un passacarrer per la barriada. Després ens canviarem i ens vam dirigir de nou al cau, on vam celebrar el dinar de la fallera major i l’entrega de recompenses que otorga la JLF.


Per la vesprada visitarem l’asil d’ancians. Allí vam veure alguns amics d’altres comissions i també vegerem a l'entrada, penjat, el xec de la donació feta per l'organització d'agermanats, un gran detall per la seva part. I dins, el de sempre, paradetes i alguna que altra cançoneta i/o ball per animar els ancians.



Finalment arribà la nit. Després d’agafar forces al cau amb un bon soparet ens vam dirigir a casa de la Baldo, on havíem de canvirar-nos, ja que aquella nit es celebrava el ball de disfresses. De camí ens vam trobar amb una patrulla multitudinària d’agents de la guàrdia civil, que fins i tot paraven els cotxes que passaven pel carrer... ¿un control? ¡quanta gent! ¿¿?? A la fi resultà que eren els fallers de l’Avinguda, que venien a fer-nos una visita, ells també tenien disfresses aquella nit i ja estaven a punt. Jajaja, estan fatal....

I a partir d’aci, ja sabeu, tornada al cau, on la orquestra ja havia començat a tocar i cubateta, xupitet, “bailoteo” con diu Eva, etc...

Rojuel

To be continued...