SEGUIM FENT MEMÒRIA

I seguint amb la crònica fallera, anem a parlar del dia 17, que començà, com no, amb una bona despertà (per cert, molt bo el xocolate); eixe dia, com és el primer i la gent encara no està massa cansada hi ha una gran afluència, però ja els demés... (jo soc la primera que faig fugina, ja ho sé). Seguidament ens vam dirigir al cau on vam degustar un bon esmorçaret. I a continuació, ja sabeu, a fer-se els pirris que hi havia passacarrer. Estava previst fer-lo per la barriada, però modificarem una mica l’itinerari per tal d’anar a l’Ajuntament, on recolliriem algun premi per l’ús del valencià. La gent enguany no era gens optimista respecte a aquest tema, tothom esperava un tercer o quart premi, ja que havien vist els llibrets d’altres comissions i estaven molt però que molt be.

En fi, que recollirem a les falleres majors i anarem a l’Ajuntament. Allí hi havia un bon ambient, la resta de comissions ja havia arribat i les xarangues estaven animant la festa. Com ja vos hem dit vam ser agraciats amb el primer premi, del qual jo estic particularment satisfeta, ja que conforme dir Dúlia l’altre dia, hi havia molta competència.

I ara be allò, la meva particular crítica constructiva. No sería l’acte més “” si s’anunciaren els guanyadors des del balcó, on tothom podria sentir-ho? Fent alguna cosa pareguda a la crida, vull dir; no se si estareu d’acord en mi, però jo el trobe una mica gelat. Es fa a dintre de l’Ajuntament i la major part de la comissió es queda fora, alli cara sol (i enguany ha fet bona cosa de calor) una bona estona (que es fa una mica llarga) fins que alguna fallera major s’asoma (per fi) alçant un banderí... Crec que es podria millorar, que opineu?

Seguidament tornarem al “barrio indio” i repartirem oli a totes les persones que han colaborat en la falla pagant el cartonet, en senyal d’agraïment. Després ens canviarem i acudirem de nou al cau, on els cuiners ja havien preparat el dinar. Agafarem forces, ens canviarem de nou i, ja per la vesprada, visitarem l’Asil d’ancians, com és tradició. Allí vam veure alguns amics d’altres comissions i dins, com és habitual, paradetes, alguna que altra cançoneta i/o ball per animar els ancians i alguna que altra foto.

Finalment arribà la nit. Poc a poc la gent anava arribant al cau amb la seva disfressa (enguany hi ha hagut una gran participació) i el soparet baix del braç. Carregàrem les piles i ja sabeu, començà a sonar la música, cubatilla, bailoteo, xupitet...