Una altra rondalla del terreny a vore si entre tots com diu Martí i jo pense el mateix les rescatem, que estaria bé que els xiquets sapien els que ens contaben abans quan no hi havia ni Disney, ni play ni tele, res de res, només els pares i un ciri per fer llum i eixa mare, que per a entretindre la xicalla relatava estes rondalles unes propies, altres que havia escoltat a la seua mare, a saber els anys que tindran i jo espere que segueixen pululant motls molts més.
ELS TRES DESITJOS
Aço era un home que estava desesperat, no tenia Diners, ni faena, no tenia mitjos per donar a la família menjar i eren molts, només pensava que faria, si vivia en mig d’un camp en una barraca vella i trencada on es torraben de calor al estiu, es morien de fred al hivern i es mullaven quan plovia. Tan angoixat estava, que el seu cap només pensava animalades, quines llagrimes més amarges quin temps més amarg li havia tocat viure
En això pensà que ja tenia la solució, mataria al primer que passara per alli així el tancarien a la preso i problema solucionat.
-sí això es agarre una branca m’espere amagat i al primer que pase me’l carregue
I en eixes estava quan es veu apareixer a un güelet que li diu
-xe que pensaves fer, ix d’ahí que estic ací per donar-te tres desitjos
No s’Ho podia creure com podia ser allò
-com que tres desitjos? Els que jo vulga?
-sí els que tu vulgues, però abans de demanar-los cal pensar-Ho bé
Perquè una volta demanats no hi ha res a fer.
Ja es podeu imaginar el content que anava cap a casa, ara si que s’han acabat els problemes pensava
-Vicentica, Vicentica, on estàs, vine dona vine que ens ha passat un miracle.
La dona, que era de estes persones com vos diria jo, de les que Ho feia tot en un montó, no era la dona de molt pensar, al vore’l tant content va correr cap a ell amb tots els fills darrere
-que ha pasat, perquè dius això?
- he vist a un güelet que m’ha dit que puc demanar tres desitjos que se’m compliran
-ai Miquel ! deixa que jo em demane un
-vicentica mira el que demanes vés en compte
-sí home si ,que et penses que no sé el que em faig, deixa deixa, a vore a vore
Viventica pensava emocionada, es fregava les mans, miquel se la mirava i al vore-li eixa careta pensava que res podia eixir malament
- ja Ho tinc, ja se el que vull miquel
- demana, demana però coneiximent ja Ho saps
- que si pesat ja Ho sé
- demane, demane que ma parega un cullerot.
Nyas coca i un cullerot que apareix, l’home s’agarrava el cap
-pero que has fet? Ai mare però que has fet , si es que jo Ho sabia
Mira si tenia malícia que sense pensar-Ho ni un minut demana
- i que li se clave en el cul ( la meua iaia deia fogó)
Ai pobra vicentica i ahí va parar el cullerot ,ai quin dolor , com plorava pobra
- ai Miquel si jo només volia un cullerot perquè no tinc res per escudellar el dinar
Miquel amb llagrimes als ulls i amb tot el dolor en el cor va dir
- va xe que se li torne a eixir del cul
i així acabaren els tres desitjos amb un cullerot i un cul adolorit.
*article de RAFEL
8 comentaris:
molt bona i la paraula fogó molt de Sueca.
xe rafel d'on traus estes coses, es super divertit
Rafel eres un crac. La rondalla está de categoria, Jajajaaja. Aixo es de categoría.
el de antes i el de ara soc jo . Martí
ja ho pots dir Martí, es bonissima.
mare meua feia dies que no entrava xe rafel qe guai de veres que m'agrada molt es molt divertida
RAFAEL SI QUE M´AGRADAT I MOLT LA VERITAT, NO SE AON EU TROBES, JO CUANT ERA MENUDA I ANABEM A LA BIBLIOTECA (Cullera), RECORDE MOLT BE EL RACONET AON NIAVEN SAINETS, OBRETES, ZARZUELES I BUENO DE TOT, I ERA UN RINCONET QUE A MI M´AGRADABA MOLT, ERA TRANQUIL, SOLITARI I EN EIXA EPOCA NO ESTABA MOLT DE MODA, PERO ESTIC SEGURA QUE ARA JA ESTA REFORMAT, I NO SERA UN RINCONET AMAGAT, SINO QUE SERA UNA DE LES PARTS MES IMPORTANTS I CUIDAES QUE NIAN ALLI, LA MEUA ENHORABONA, PUES TOT ASO EN REALITAT ES UN JOYA I MOLTES GRASIES PER COMPARTIRO EN NOSALTRES
primer que res dir que em diuen jose i soc faller de l'avinguda, si no estic eqivocat esta es la tercera rondalla i cada vegada es supereu mes ha estat un plaer llegirles hi ha que vore la picaresca de aquells ayns a mi em porta molts records dels meus guelos i em pareix molt afortunat que les poseu i les pogam disfrutar tots molt be per la persona o persones que les fan a vore si animeua que en posen mes jo per la meua part dire que ho trove interesant gracies en este temps de crisis el humor no es pot fallar
Publica un comentari a l'entrada