UNA RONDALLA MÉS

LA FORMIGA I LA CABRA MONTESA

Açò era una cabra montesa que tenia tres cabritets que vivien molt feliços en una caseta, i tots els dies se n´eixien a la porta del carrer; però, com tot en aquesta vida no tot pot ser perfecte, hi havia una altra cabra que patia enveja de l´esmentada familia. Un dia, estant a la porta del carrer la cabra amb els cabritets, aquesta els va dir:

_Aquell que tinga fam que se´n puge a la casa.

Va pujar-hi el més menut, i estant menjant pa i mel, va arribar la cabra montesa i li va dir:

_Uh, uh, uh… I va continuar dient-li:
_Jo sóc la cabra montesa que córrec muntanyes i valls i em menge les xiques a parelles.

El cabritet es posà a riure´s, però la cabra li féu tanta por, que el pobret es va ficar en un forat, i la mare, veient que tardava tant, va enviar-li l´altre cabritet, i en veure´l, la montesa li va dir:

_Uh, uh, uh… Jo sóc la cabra montesa que córrec les muntanyes i les valls i em menge les xiques a parelles. I li va fer també tanta por, que es ficà al mateix forat.

Veient la mare que el segon cabritet també trigava a tornar, va decidir pujar-hi amb el major; més en vore la cabra montesa, també el major va sentir por i es ficà al forat, i la mare se´n va eixir corrent al carrer i es va posar a plorar.

Aleshores va passar una formiga que en vore-la amb aquells planys li preguntà:

_Què et passa?

I la cabra li va respondre:

_Que hi ha una cabra montesa i envejosa que s´ha ficat a casa meua i els meus cabritets han patit por i s´han ficat al forat.

_No sentes apur per això! Jo sóc la formiga picadora, i si vols, pujaré a ta casa i voré eixa cabra.

I sense més pensar-ho, la formiga mamprengué el camí. En arribar la formiga i vore-la la cabra montesa, aquesta es va posar a riure de tan menuda que era, per la qual cosa la formiga li va preguntar:

_De què et rius?

I li va respondre la cabra montesa:

_Jo sóc la cabra montesa que córrec les muntanyes i les valls i em menge les xiques a parelles.

_I jo sóc la formiga picadora, li va contestar aquesta tranquil·lament.

_Ja, ja, ja,ja! Es va posar a riure la montesa.

La formigueta, mentre la cabra es reia, se´n va muntar al llom i començà a picar-li. Tant de desfici li donava, que la cabra botava i més botava, fins que en un dels bots va caure per una finestra i va perdre pota pel trencat de la muntanya.

Llavors, els cabritets van eixir del forat cridant la mare. Com eren educats, van donar les gràcies a la formigueta i van viure molt feliços, ja que la cabra montesa no va tornar mai més per fer-los por.

I conte arrematat, per la ximenera se n´ha anat