dimarts, 16 de desembre del 2008

UNA RONDALLA MÉS

LA FORMIGA I LA CABRA MONTESA

Açò era una cabra montesa que tenia tres cabritets que vivien molt feliços en una caseta, i tots els dies se n´eixien a la porta del carrer; però, com tot en aquesta vida no tot pot ser perfecte, hi havia una altra cabra que patia enveja de l´esmentada familia. Un dia, estant a la porta del carrer la cabra amb els cabritets, aquesta els va dir:

_Aquell que tinga fam que se´n puge a la casa.

Va pujar-hi el més menut, i estant menjant pa i mel, va arribar la cabra montesa i li va dir:

_Uh, uh, uh… I va continuar dient-li:
_Jo sóc la cabra montesa que córrec muntanyes i valls i em menge les xiques a parelles.

El cabritet es posà a riure´s, però la cabra li féu tanta por, que el pobret es va ficar en un forat, i la mare, veient que tardava tant, va enviar-li l´altre cabritet, i en veure´l, la montesa li va dir:

_Uh, uh, uh… Jo sóc la cabra montesa que córrec les muntanyes i les valls i em menge les xiques a parelles. I li va fer també tanta por, que es ficà al mateix forat.

Veient la mare que el segon cabritet també trigava a tornar, va decidir pujar-hi amb el major; més en vore la cabra montesa, també el major va sentir por i es ficà al forat, i la mare se´n va eixir corrent al carrer i es va posar a plorar.

Aleshores va passar una formiga que en vore-la amb aquells planys li preguntà:

_Què et passa?

I la cabra li va respondre:

_Que hi ha una cabra montesa i envejosa que s´ha ficat a casa meua i els meus cabritets han patit por i s´han ficat al forat.

_No sentes apur per això! Jo sóc la formiga picadora, i si vols, pujaré a ta casa i voré eixa cabra.

I sense més pensar-ho, la formiga mamprengué el camí. En arribar la formiga i vore-la la cabra montesa, aquesta es va posar a riure de tan menuda que era, per la qual cosa la formiga li va preguntar:

_De què et rius?

I li va respondre la cabra montesa:

_Jo sóc la cabra montesa que córrec les muntanyes i les valls i em menge les xiques a parelles.

_I jo sóc la formiga picadora, li va contestar aquesta tranquil·lament.

_Ja, ja, ja,ja! Es va posar a riure la montesa.

La formigueta, mentre la cabra es reia, se´n va muntar al llom i començà a picar-li. Tant de desfici li donava, que la cabra botava i més botava, fins que en un dels bots va caure per una finestra i va perdre pota pel trencat de la muntanya.

Llavors, els cabritets van eixir del forat cridant la mare. Com eren educats, van donar les gràcies a la formigueta i van viure molt feliços, ja que la cabra montesa no va tornar mai més per fer-los por.

I conte arrematat, per la ximenera se n´ha anat

4 comentaris:

Anònim ha dit...

veges, el que riu últim riu més fort, ala a l'altra que torne la cabra, molt bé la rondalla

MADUIXANA ha dit...

CUANTES VERITATS NIAN GRABAES EN ESTES RONDALLES, ESTA MOL BE. TINC JA GANES DE QUE EN FIQUEU UN ALTRA.

Anònim ha dit...

Molt be esta rondalla, molt be. Gracies per fermosla arribar a traves del blog. Molt Bona.

rocio ha dit...

hui ja he pogut llegir-la, quina moraleja te? no el mes gran es el mes poderos?

myspace layouts, myspace codes, glitter graphics Els bloggers de la Falla Xuquer, no es fa responsable dels comentaris que puguen fer els usuaris en els articles. Es reserva el dret d'eliminar els mateixos en el cas d'atemptar contra la integritat ètica o moral de persones i/o estaments. Tots els logos i marques són propietat dels seus respectius propietaris. Els comentaris i/o noticies són propietat de qui els posteja.