PLOVENT, PLOVENT I EL LLORET AL CONVENT
La senyora Lluïsa, la més rica del poble, en una visita que va fer al convent de les monges, els va prometre que els enviaria un lloro molt llest que tenia. Que sabia parlar molt, els va dir, i que deia molt boniques paraules.
_Dijous sense falta tindran vostés ací el lloro.
I aquell dijous sense falta preparà la senyora Lluïsa el lloro i l´envià amb un criat al convent. Però plovia a cànters i l´home anava remugant de la seua sort, i de l´ama, i de les mongetes, i de la pluja, i de tot. I l´aigua queia. I ell estava mig mort de fred… i anava parlant, i molt malament, de tots…
Quan aplegà al convent, les mongetes rodejaren el criat i el lloro, i esperaven les seues boniques paraules que la senyora els havia dit.
Però, oh, sorpresa!, pel camí el lloro havia aprés les paraules que deia el criat quan anava remugant de tot, i això, i no les altres paraules boniques, és el que va dir:
_”Això mateix! Prou feina m´han donat! L´ama del diantre! I les mongetes del dimoni! I el lloro maleít…! Això, això; plovent, plovent…, i el lloret al convent!”
La senyora Lluïsa, la més rica del poble, en una visita que va fer al convent de les monges, els va prometre que els enviaria un lloro molt llest que tenia. Que sabia parlar molt, els va dir, i que deia molt boniques paraules.
_Dijous sense falta tindran vostés ací el lloro.
I aquell dijous sense falta preparà la senyora Lluïsa el lloro i l´envià amb un criat al convent. Però plovia a cànters i l´home anava remugant de la seua sort, i de l´ama, i de les mongetes, i de la pluja, i de tot. I l´aigua queia. I ell estava mig mort de fred… i anava parlant, i molt malament, de tots…
Quan aplegà al convent, les mongetes rodejaren el criat i el lloro, i esperaven les seues boniques paraules que la senyora els havia dit.
Però, oh, sorpresa!, pel camí el lloro havia aprés les paraules que deia el criat quan anava remugant de tot, i això, i no les altres paraules boniques, és el que va dir:
_”Això mateix! Prou feina m´han donat! L´ama del diantre! I les mongetes del dimoni! I el lloro maleít…! Això, això; plovent, plovent…, i el lloret al convent!”
4 comentaris:
Moltes vegades mes val callar que parlar, i ja si hi han xiquets davant, cuidadin en el que dius, que despres heu xarren tot.
Hui ja ens toca casal, hui es divendres, ja teniu les idees per al rally, i per a la cavalcada...
en ma casa es conta d'una altra manera, el lloro diu palaures més fortes, feia moltíssim que no sentia aquesta rondalla, que bons records de la meua iaia pepica. gràcies.
CUANTA VERITAT, SI NO VOLS QUE SAPIGEN EL QUE PENSES NO EU DIGES,JAJAJAJA, PERQUE SI NO ES UN LLORO POT SER UN XIQUET COM MOLT BE DIU ROCIO, QUE MES BE SEMBLEN QUE SON GRABAORES, DIUS UNA MALA PARAULA I TU LA REPETIXEN IGUAL, ELS BOLS ENSENYAR ALGO GUAPET I TEU DIUEN XAPUREXAT, JAJAJA, BUENO, QUEDEM A L´ESPERA DEL ALTRA QUE ASO A MI M´AGRADA..GRASIETES
Som lliures dels nostres pensament i esclaus de les nostres paraules. Jo me sabía la rondalla pero en xiste, en allo de que al final cuant corren les monjetes asustades per el vocabulari del lloro éste diu "mira les p..." i aixó.Be, qu´em d' anar espai del que diguem, que molt a sovint la cagem.
Publica un comentari a l'entrada