EL PESCADOR I EL PEIXET
En un País molt llunyà, i en temps més llunyans encara, vivia un pescador que tenia una barca molt vella. Tots els dies eixia a la mar en la seua barca i amb l´esperança de tornar a casa amb un bon grapat de peixos. Estenia la xarxa i esperava, contemplant les ones, sentir el pes dels animals que hi eren atrapats.
Aquell dia la mar estava tranquil·la i el sol feia que els núvols apareguessen de diferents colors. El pescador tirà la xarxa i esperà. Però per molt que esperava no sentia pesar la xarxa. La va replegar i… quina sorpresa! Dins d´ella, tota buida, no hi havia més que… un menut peixet, que amb la cara trista li va dir:
_Bon pescador, no m´empresones i torna´m a l´aigua.
Mira que encara sóc molt menut i faig falta al meu País.
L´home estava tan sorprés que no sabia ben bé quina cosa dir, però no ho va pensar dos vegades i el va llançar a les aigües.
I va passar el temps, i el pescador eixia tots els dies a la mar. Però un dia li va sorprendre una gran tempesta. Les ones eren tan fortes que tapaven de vegades la vella barca i aquesta s´engrunsava perillosament.
_Aquesta barca és tan vella que ja no aguantarà molt _deia l´home, agarrant-se com podia per tal de no caure.
Però ja no podia més. Era molt lluny de terra i la tempesta era cada vegada més forta. I, ja desesperat, va demanar ajuda al rei de la mar:
_Rei de la mar, si em pots sentir, torna´m a la meua casa! cridava.
I de sobte, una gran resplendor…, i va caure sense coneixement. I en tornar en si va vore que era a la platja amb un sol radiant.
_Haurà estat un somni? pensà.
Però no; allí hi havia corals i caragols preciosos, i a vora mar, un peixet que l´esperava. S´acostà i el peixet li digué:
_Un dia per tu, amic, i un altre per mi. Ja no hi haurà perills per a nosaltres en la mar.
Aleshores va comprendre que el peixet que ell havia tornat a les aigües molts anys enrere, hui era tot un rei que en vore que la mar se l´engolia, havia volgut salvar-lo tal i com ell havia fet.
En un País molt llunyà, i en temps més llunyans encara, vivia un pescador que tenia una barca molt vella. Tots els dies eixia a la mar en la seua barca i amb l´esperança de tornar a casa amb un bon grapat de peixos. Estenia la xarxa i esperava, contemplant les ones, sentir el pes dels animals que hi eren atrapats.
Aquell dia la mar estava tranquil·la i el sol feia que els núvols apareguessen de diferents colors. El pescador tirà la xarxa i esperà. Però per molt que esperava no sentia pesar la xarxa. La va replegar i… quina sorpresa! Dins d´ella, tota buida, no hi havia més que… un menut peixet, que amb la cara trista li va dir:
_Bon pescador, no m´empresones i torna´m a l´aigua.
Mira que encara sóc molt menut i faig falta al meu País.
L´home estava tan sorprés que no sabia ben bé quina cosa dir, però no ho va pensar dos vegades i el va llançar a les aigües.
I va passar el temps, i el pescador eixia tots els dies a la mar. Però un dia li va sorprendre una gran tempesta. Les ones eren tan fortes que tapaven de vegades la vella barca i aquesta s´engrunsava perillosament.
_Aquesta barca és tan vella que ja no aguantarà molt _deia l´home, agarrant-se com podia per tal de no caure.
Però ja no podia més. Era molt lluny de terra i la tempesta era cada vegada més forta. I, ja desesperat, va demanar ajuda al rei de la mar:
_Rei de la mar, si em pots sentir, torna´m a la meua casa! cridava.
I de sobte, una gran resplendor…, i va caure sense coneixement. I en tornar en si va vore que era a la platja amb un sol radiant.
_Haurà estat un somni? pensà.
Però no; allí hi havia corals i caragols preciosos, i a vora mar, un peixet que l´esperava. S´acostà i el peixet li digué:
_Un dia per tu, amic, i un altre per mi. Ja no hi haurà perills per a nosaltres en la mar.
Aleshores va comprendre que el peixet que ell havia tornat a les aigües molts anys enrere, hui era tot un rei que en vore que la mar se l´engolia, havia volgut salvar-lo tal i com ell havia fet.
7 comentaris:
ESTA MOLT BE, M´AGRADAT MOLT, PUES EN REALITAT T´EL MENSATGE QUE MOLS DE NOSATROS TENIM QUE DEPRENDE, PUES NIA QUE AJUDAR AL ALTRE SENSE ESPERAR RES A CANVIT, JA QUE MAI PODEM SABER EN LA SITUACIO QU´ENS PODEM TROBAR, NI PODEM SABER SI NECESITAREM L´AJUDA DE LA PERSONA QUE MENS ESPEREM... BON DIA A TOTS
bon dia, m'agrada moltísim esta rondalla jo la vaig sentir una dia a Llorenç el contacontes i intenta ensenyar-nos una volta més un gran valor que es el tindre bon cor i pensar i fer el bé sense esperar res a camvi perquè si hem de rebre alguna cosa ja es vorà, es només la meua opinió i la meua forma de interpretar la rondalla. Paseu una bona setmana.
Un dia per tu i altre per mi, que bonic si la mitad de les vegades pensarem així...
Maduixana com va el decorat dels playbacks?
UF UF UF, EL POBRE CUENCA I COMPANYIA ESTAN PORTANCE DE CATEGORIA, POBRES SON JOGES....
A mi sols el fet de llansar el peixet a la mar ja m´agrada, encara que el peixet no li haguera pogut tornar el favor, perque el peixcaor la seua faena es peixcar, pero si lo que agarra no servis ni per a alimentarse ni per a vendre dons quel respete i el torne a la mar. De totes formes está xula la rondalla.
Hola!! Vaig a demanar per favor que no hi han presentadors per al play back i es el divendres si algu esta interesat pues ja ho sap. Dulia m'han comentat que tu estabes disponible, pero si algu mes vol... Be, en fi si vos interesa crideu a Elsa que es la que te la llista de les canços val? Gracies.
molt xula la rondalla, per cert s'en heu adonar de que ja passem les 100.000 visites??
Publica un comentari a l'entrada