EL DIA DESPRÉS

¡Hola xuquerets i xuqueretes (salutacions a Carmen, que no em donà "chuches", en lo que a mi m'agraden)! Estic ací per a fer-vos un resum del que va ser la mostra de play-backs de la nostra falla.
En primer lloc vull deixar clar, com a opinió personal, que a mi no m'agradà el canvi de lloc però, al mateix temps, reconec que estava millor condicionat del que m'havien dit. Jo no trobí problemes de so, ni de llums, ni d'espai per a canviar-se, ni altres coses que m'havien comentat. Jo trobí, només, que està lluny i com està lluny, moltes persones que abans anaven a vore tots els play-backs doncs allí no van si no tenen interés de vore a alguna persona en concret. I, encara que disfrutem assatjant, participant, vestint-nos, maquillant-nos i tot això, si després no s'ompli el pati de butaques (o cadires de plàstic, que, per al cas, és el mateix) sembla que no siga un èxit perquè el públic dóna molta calidesa a l'espectacle. Les falles amb molts fallers no ho noten perquè només ells i les seues famílies ja ho omplin, però nosaltres som una falla poc nombrossa i jo, personalment torne a dir, trobí que hi havia poca gent.
Però deixant això de banda, crec que tot el que ens pertoca a nosaltres es quedà molt bé. Crec que els xiquets s'ho passaren bé i ens ho feren passar bé, crec que Virgi es portà com una professional i va poder vore als seus xiquets actuar (¿i no és molt més bonic així? ¿a que ho disfrutares més que l'any passat?), crec que els més xicotets ho feren molt graciós (encara que a Elsa no la tragué Cuenca en el vídeo ¿a que no, Elsa?), les xiques ye-yé estigueren ye-yé de veritat, les adolescents, guapíssimes i xafant amb seguretat, les majors com sempre, a l'altura de les circumstàncies, els roquers fent d'Alaska, super-xulos (eixa Àngela malalteta i tot cantant "¿a quién le importa"? Llàstima Martí, que t'ho perderes), eixe Xulo que no en feia ni cas quan li deia que m'enxufara el micro(Xulo, tens una cassalleta pagada al divendres que ve), eixe Faustí que una hora abans de l'espectacle només tenia un CD en el seu poder, eixes presentadores tatxant el guió i refent-lo amb els canvis d'última hora (¿per què sempre hi ha canvis a última hora?), eixe David que no sabia que havia d'estar també fent-se càrrec de la música fins una hora abans de l'espectacle, eixa Maduixana corrents d'ací cap allà i posant una miqueta d'ordre al vestuari (si és que això pot ser), eixos hòmens posant decorat com si foren vertaders interioristes, eixos cortineros anda i vengo vinga el passeig amb les cortines, eixes mares preparant, deixant i arreplegant els seus fills, eixos fills plorant o rient, eixe públic agraït que aplaudia tot el que veia, eixos fallers d'altres falles que ens visiten i ens regalen també els seus aplaudiments, eixe Speilberg que ens avisa que no comencem encara que falta un membre del jurat (gràcies guapo), eixe jurat que sembla també professional i que li agrade o no li agrade (ja sabem que no podem agradar a tots) també aplaudix cada una de les actuacions, eixos fallers que no pogueren vindre i ens tenien en el seu pensament... i moltíssimes coses més que em vénen al cap però que no vos posaré perquè acabareu avorrint els play-backs per la meua culpa.
Amb tot açò vull dir que sé que no som els millors, ni els que més expectació alcem, ni els que més participem, però som nosaltres, som la Xúquer, és la nostra falla i els nostres xiquets, les nostres adolescents i la nostra gent, i només per això, ja ens podem sentir orgullosos de fer el que fem.
Que passeu una bona setmana i ja parlem.