MES RONDALLES

Això diu que era, una vegada, un pardalet ferit que no tenia casa. S´acostava l´hivern i tots els seus companys anaven buscant el calor; ell, però, com no podia volar, havia d´estar en aquell lloc. Començava a tenir fred i no sabia on refugiar-se, i va pensar que entre les fulles dels arbres podria amagar-se fins que passàs l´hivern. S´acostà a un xop i li digué:

_Puc quedar-me ací? Ja ve l´hivern i no puc volar. Tinc molt de fred!
_No _li va respondre molt enfadat el xop_. No vull tenir preocupacions!

Al costat del xop hi havia un ametler i el pardalet li demanà el mateix:

_Puc quedar-me amb tu? Ja ve l´hivern i no puc volar.
_A mi no vingues, pardalet que et tiraré.


El pardalet es quedà molt trist. A cada moment que passava tenia més fred i no sabia què fer. I alesmores, un pi que n´era prop el cridà:

_Vine, acosta´t, pardalet. Vols fer la teua caseta entre les meues branques?

I el pardalet li digué:

_Clar que sí! No sé com t´ho agrairia…
_Tria la branca que més t´agrade (li va dir el pi) però jo t´aconselle aquesta, perque sempre li pega el sol.


I una garrofera que era al costat li digué:
_Jo et protegiré del fred, pardalet.

I una alzina que hi vivia a prop:

_Jo et donaré els meus aglans per tal que no tingues fam.


El pardalet estava ara molt content i agraït d´aquells arbres que tant l´ajudaven i es feren molt amics. Els tres arbres estimaven molt el pardalet.

Un dia arribà el senyor vent i es va assabentar de la història del pardalet i li digué al seu fill:

_Bufa a tots els arbres menys al pi, a la garrofera i a l´alzina, perquè s´han portat molt bé amb el pardalet ferit.

I així va ser com aquests tres arbres conservaren durant l´hivern les seues fulles i els altres les perderen i es quedaren nus… I ací acaba aquesta bonica història del pardalet ferit.