UNA ALTRA RONDALLA

Vista la gran acollida que va tenir la rondalla de Rafa hem decidit publicar-ne alguna més de tant en tant. A vore que vos pareix aquesta, segur que vos sona


LA VELLETA I ELS LLADRES

Això va anar i era, si era bé, i si no també, una velleta que vivia als afores d´un poble. Una nit estava calfant-se a la vora del foc, puix fea molt de fred, i a més a més, les roges flamerades li feien companyia, quan, de sobte, va sentir un soroll per dalt de la cambra i tota estranyada es va dir:

_Què serà aquest soroll? O m´ho haurà paregut?

Aleshores va sentir molt clarament uns passos que anaven d´ací cap allà i es va donar compte que eren uns lladres que anaven a robar-li. Com estava a soles i no tenia ningú que la pugués ajudar, es va posar a pensar:

_Què podria jo fer per tal que fugen aquests lladres? Ah! Ja ho sé!!

I sense pensar-ho més, se´n va anar a la porta de l´escala de la cambra i començà a cridar:

_Bernat, puja al terrat! Marieta, trau l´escopeteta!
_Martí, tira-li!
_Tu, Pere, pega-li darrere!!
_Ramon, compta quants són!!

En sentir els crits de la velleta, els lladres es van esglaiar molt, dient:

_Doncs no hi ha poca gent en aquesta casa. Ràpid! Anem-se´n que si ens agafen entre tots…

I tan de pressa fugiren, que anaven pegant-se patades al cul. Després, asseguda la velleta a la vora del foc, va començar a riure´s amb grans riallades… i conten que encara està rient-se.