Vista la gran acollida que va tenir la rondalla de Rafa hem decidit publicar-ne alguna més de tant en tant. A vore que vos pareix aquesta, segur que vos sona
LA VELLETA I ELS LLADRES
LA VELLETA I ELS LLADRES
Això va anar i era, si era bé, i si no també, una velleta que vivia als afores d´un poble. Una nit estava calfant-se a la vora del foc, puix fea molt de fred, i a més a més, les roges flamerades li feien companyia, quan, de sobte, va sentir un soroll per dalt de la cambra i tota estranyada es va dir:
_Què serà aquest soroll? O m´ho haurà paregut?
Aleshores va sentir molt clarament uns passos que anaven d´ací cap allà i es va donar compte que eren uns lladres que anaven a robar-li. Com estava a soles i no tenia ningú que la pugués ajudar, es va posar a pensar:
_Què podria jo fer per tal que fugen aquests lladres? Ah! Ja ho sé!!
I sense pensar-ho més, se´n va anar a la porta de l´escala de la cambra i començà a cridar:
_Bernat, puja al terrat! Marieta, trau l´escopeteta!
_Martí, tira-li!
_Tu, Pere, pega-li darrere!!
_Ramon, compta quants són!!
En sentir els crits de la velleta, els lladres es van esglaiar molt, dient:
_Doncs no hi ha poca gent en aquesta casa. Ràpid! Anem-se´n que si ens agafen entre tots…
I tan de pressa fugiren, que anaven pegant-se patades al cul. Després, asseguda la velleta a la vora del foc, va començar a riure´s amb grans riallades… i conten que encara està rient-se.
3 comentaris:
Sempre sa dit que els mes listos son el avis, i esta de la rondalla va tindre molt de coneixement. M'agradat recordar-la perque si que la sabia.
eixes rondalles que no paren que son la nostra cultura.
Doncs jo no la coneixia,ara en ma casa si que els sona.
Publica un comentari a l'entrada