Aço és una rondalla que la meua avia paterna es contava al meu pare i als meus tios, espere que us agrade, intentaré redactar-la el millor que puga.
ELS RETORS I LES PERDIUS
ELS RETORS I LES PERDIUS
Era el dia de la patrona del poble i Don Tomás el retor del poble havia convidat a caçar el seu amic Josep retor del poble del costat, després dinarien de la cacera. Marieta la minyona de Don Tomàs , estava molt afaenada posant en ordre la casa i guisant les dues perdius que havien caçat els retors quan Ramonet el novi de la xica passava per alli i la veu per la finestra de la cuina
- xica, Marieta que fas?
- Estic fent un guisat de perdius per al retor i l’amic però veste’n i no destorbes que tinc molta feina
- Jo t’ajude Marieta, em quede fent foc i li tinc compte al dinar.
I alli es queda Ramonet pegant-li voltes al guisat, que feia molt bona olor, tan bona olor feia que quan es dona compte, a poc a poc s’havia menjat les perdius.
En això apareis Marieta
-Ja Ho tinc tot a punt
-jo ja me’n vaig que tinc pressa
Quin ensurt s’emporta Marieta quan obri la cassola i veu que les perdius no estan
-Ai el bandoler, per això tenia tanta pressa, i ara jo que faig?
I pensant i pensant arriben els dos retors, Marieta aprofita que Don Tomàs va a llavar-se les mans i s’acosta a Don Tomàs i li diu a cau d’orella
-Vosté està assabentat el que últimament fá el seu amic ¿
-per què dius això xiqueta? diu Don Josep
-perquè ultimament li ha pegat per tallar orelles
-que em dius?
-mire si veu que es posa el tovallò al coll i agafa el ganivet correga
Don Josep tot tremolós obri la porta del carrer i seu a la taula, però no les tenia totes amb ell, en això entra Don Tomàs i al vore la porta la porta diu
-xe això com es que la porta està oberta, que no tens fred?
-deixa, deixa, així està bé
Marieta es dispossa a servir el guisat i al obrir la cassola el fum que eixia no deixaba vore res del que havia dins, mentres tant Don Tomàs es posa el toballò al coll i agafa el ganivet, l’altre que Ho veu, s’alça en un bot agafa la porta i comenta a correr com un boig carrer avall, Don Tomàs estranyat es q ueda mirant a Marieta i li diu
-que li passa a Josep?
- ai Don Tomàs que vosté xarrant, xarrant no Ho vist, mire mire que agafat les perdius
El retor toballò al coll i ganivet en mà tal com estava a taula, ix al carrer i començca a cridar
-xe no sigues així torna home torna que de les dues només em vull una
Al escoltar aço l’altre encara corria més depressa
-els Collons m’agarra este a mi i a les meues orelles
*article de RAFEL CARBONELL
10 comentaris:
Aço és un luxe,cultura valenciana i a mes del poble, he recordat a la meua avia que hui perfectament s'haguera pogut guanyar la vida com a contacontes, rafa has tingut molt bona idea, estes rondalles no tenen que desapareixer, a vore si els demés ens s'animem i hem¡¡posem més, que de segur que tots ens recordem alguna dels avis o els tios, xe quins records em venen al cap, gràcies, de veritat, gràcies
molt guai m'agrada
A mi ma güela me'n contava però no eren rondalles típiques sinó que eren contes que cada nit s'inventava. El que passa és que, com cada dia eren diferents, no podia adormir-me perquè si m'adormia, ja no m'enterava del final. Però està bé això de les rondalles.
Dúlia.
a mi me encanten les rondalles, les d'enric valor son increibles jo ho tinc clar els meus xiquets aquest nadal els reis ens en portara'n no totes perquè en son moltes, però si que voldria que en llegiren, mol bé rafa, a vore si algú en posa alguna mes
De categoria Rafel. Está de puta mare i el blog es una oportunitat única de rescatar i mantindre vives les nostres arrels, tradicions i perles culturals, que la plei esteison i el helouin entre altres (play station hallowen)están menjanse a pases agigantades). Jo desde asi voldría que a mes de rondalles apumtarem tambe cansons populars de abans com Mare puje dalt i abaixem la corbata...,que vinga que vinga que vinga la llum i al senyor alcalde que li donen per el...i altres més, a més jo se que Rafel s´en sap a muntó, i ell ara que ha encesat el tarro de les esencies que s´esplalle en el blog en les cansosn populars de la nostra terreta(provincia de Valencia excepte el raco d´ademus, requena i utiel i valencia capital).
Jo de rondalles no se perque m´aguela en contaba el que feien els meus familiar i jo quan era xicotet. Soc MARTÍ
Ai , Marti ,jo pense el mateix i si tots posarem un poquet de nostra part o de nostra infancia tambe estaria be, bueno be,no, si no de categoria, k dius???
Rafel ,sas que no es la primera volta que escrius, i espere que no siga l´ultima, enhorabona
esta graciosa la rondalla Rafa
per a quant la proxima, esta be aixo
RAFAEL ESTA DE LUXE, I M´ANRECORDAT MOLT DE LA MEUA IAIA, QUE COM ABANS ES GITABA EN LA METEIXA HABITASIO QUE JO, EN CONTABA MOLTES HISTORIES, DE LES QUE EN MOLTA RABIA, NO MES EN QUEDEN QUE IDEES MESCLADES I EL RECORT QUE LA PICARDIA QUE TENIEN QUE TINDRE PER LES PROPIES CIRCUNSTANCIS DE L´EPOCA, I LA FAM QUE PASABEN, BUENO GRASIES I SI TENS RECORDES DE MES ENDAVANT,
Com he vist que vos agradat ja estic preparant una altra per a la setmana que ve.Vinga a vore si es deixeu L'alqueria i vos enganxeu a les rondalles jejeje es broma,jo tambè la veig.Rafel
Publica un comentari a l'entrada