Ens veguerem de bon mati a l`avenida per aprofitar el dia i per a estar a l`hora de esmorçar al lloc i així agafar el dia amb forses.
Primer, pegàrem una volteta tots per la vorera del embalse que per allí hi ha, per a després pujar on estava el poble; per cert, tinguerem que aparcar una miqueta lluny i això ens va vindre bé per que coneguerem, desde fora “el arca de noe”(crec que se diu aixina)que es el recimpte eixe que ix a canal nou els dissabtes (o almenys eixia avans)que tracta d`animals i on poguerem vore burrets.
Com estavem una miqueta lluny del poble decidírem “agarrar un atajo”, (la veritat siga dita si haguerem anat pel costat de la carretera haguerem guanyat diners), aplegàrem al poblet on ens reunírem tots.
Junts, ens ficàrem a vore aquest bonic poblet que està pensaet per al turisme ja que hi han botiguetes, museus, més botiguetes, més museus… i fins i tot hi han molt bones vistes, però està de lo més xulo per a passar el dia.
Després de dinar tornàrem a pegar una volteta i cap a casa. Açó va ser un preludi de on anarem el endemà.
Va ser dilluns de pasqua i com no, ens tornàrem a vore tots junts altra vegada en l`avenida i des d’allí ens anarem a AHIELO DE MALFERIT,sí, on va nàixer NINO BRAVO per a vore el seu museu ,pero amb tan mala sort que estava tancat, i clar és, esmorçarem allí i se n’anàrem a BOCAIRENT ,poble super xulo i rustiquet en carrerets estrets bons per a fer cama (crec que encara hi ha qui té agujetes), i on visitarem “Les covetes dels moros” on disfutàrem d’aquestos forats fets a la montanya on guardaven els moros el blat,l`arrós,o siga que era la seua dispensa .
Ara estan habilitades per a poder passar per dins, però la veritat es que està un poc estret, però per als nanos, de categoria (si no que liu pregunten al meu Ivan i Eric) i per a nosaltres també, però teníem que anar un poc a xenollons per allí dins.
A l’eixida del poble, ens recomanàren una resplanada per a poder menjar i tot siga dit, dinarem de luxe, ja que hi havien arbres i on jugarem una partideta a petanca i va guanyar…………………..crec que empate.
Bé després visitàrem una de les plaçes de bous més antigues de la comunitat valenciana, crec que digueren de 1848 i lo bó es que estava tota esculpida en pedra.
Molt xula, i clar despues sols ens quedava tornar a casa, no sense pasar avans per un passatge natural a la vora de la carretera en el que hi havia alguna cascaeta, un riuet, arbres… xé que mos ho passarem d’alló més bé.
Un bon record de la “PASQUA 09”.
*TENIU MES FOTOS AL ALBUM 3*article de rigo
5 comentaris:
ARIBA ESE INSERSO,pero jo no sabia k sonia i susana entraven en eixe clan.ai mare encarni sols kedes tu pa entrar en el inserso aixina k espere k no te sapege molt i k segiskes en mosatros les xiquetes k com ja as vist els teus amics van fense major a la carera.
T'hes rao amiga qui sanjunta en un coixo acaba coixo i mig,jajaja.Era normal que el inserso tambe viajara el es que el granero no tenia disponible cap autobus per poder deixo-lo,jajajajaja.
teniu rao,jo no soc del inserso,i a les meus amiges els an enganyat.els digueren que anaben a fer la ruta del bacalao,i acabaren dalt de granero cap a guadales.elles estan majors i no volgeren donarles un disgust,per tot aixo de la tensio alta etc...cuan vullgao senanem juntes de festa.
Xe, Rober eres un artiste ja escrius fins articles i tot, i referent al viatge pascuer voldria fer una aclaracio, no es lo mateix anar nosaltres en els del inserso que els del inserso vingeren en nosaltres............... Es broma.
vaja que sí, aixo es fer comboi, perque quadrilleta ereu¡¡¡
Amb xiquets ja se sap que tens que anar a correr per a que els pegue l'aire, jajaja
Rigo esta xulo l'article i la foto de mitja comissio.
Publica un comentari a l'entrada