GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR

¡Ja s'ha acabat la setmana cultural! ¿Què vos puc dir que no sapieu ja? Doncs moltes coses. Puc dir-vos que els actes de la setmana cultural han anat "in crescendo" com les mascletades. Que les xarrades no han sigut multitudinàries (com no ho són mai a Sueca, tracten del que tracten) però s'han quedat molt bé, el lloc on es feien era molt bonic i en cadascuna d'elles hem aprés coses noves. Puc dir-vos, encara que açò ja ho sabeu molts però molts d'altres, no, que el sopar del divendres es quedà de categoria i que la festa posterior, també (encara hi ha qui està buscant les sabates de taló), i que els balls del dissabte feren suar a tots els participants però després agarraren forces amb uns dolcets i una misteleta mentre preparàvem el dia gran de la setmana cultural, el dia de la cloenda, dia complet amb tallers infantils pel matí i l'entrega de premis per la vesprada.
El diumenge pròpiament dit havíem quedat a les 9. Sí, heu llegit bé, a les 9 del matí, jo ho vaig intentar però no podia alçar-me del llit i vaig acudir a les 9'30. Allí ja estava Soni al capdavant dels tallers organitzant i manant (mira que li agrada manar. Soni, guapa, que sé que estàs llegint-ho, un recaet, com diu la nostra amiga Reme) i moltes persones (no vull dir noms per si se m'escapa alguna i s'ofén) ajudant i preparant-ho tot per a unes hores més tard. Cada una asseguda en la seua taula practicant el taller que li havia tocat (jo no haguí de practicar perquè em donaren el més fàcil, afortunadament). Una vegada tot enllestit, ens assentàrem a esmorçar, com no, panaetes de Dúlia (no patisques Pilar, que eixa factura no te la passaré, a eixes panaetes convida la casa). Ací cal dir que Romeu se n'anà a casa per a fer el canvi amb Carmen i no deixar a Mar sola i quan tornà al casal amb la nana ja no quedaven panaetes, però com ell és aixina de tros de pa, es conformà amb un fort aplaudiment, un trocet de coca i una misteleta.
I, a partir d'ahí, ja començaren a vindre els xiquets, de la falla i de fora de la falla i tots a disfrutar, grandets i majors. Al meu parer, un èxit, però no vull enrotllar-me molt per si algú escriu un altre article i acabeu fins el monyo de la setmana cultural.
No vull acabar, però, sense donar les gràcies a totes aquelles persones que, d'una manera o d'una altra (netejant el casal, deixant el cancan per a l'exposició, acudint a les xarrades, fent viatgets a les escoles per arreplegar els treballs i donar llistats de guanyadors, anant el diumenge a comprar rotuladors permanents que no hi havien prou, comprant-se el seu tíquet per acudir a la cata o al sopar, fent gatets de paper, imans de fieltro, maraques d'arròs, voladors de colors, jocs del tres en ratlla, pintant cares i ajudant els xiquets a pintar dibuixos) a totes estes persones i a totes les que ens heu visitat, hageu vingut d'on hageu vingut MOLTES GRÀCIES per fer possible que la Xúquer sone amb força. I a totes aquelles que no heu vingut a res, només dir-vos que no passa res, que vosaltres s'ho heu perdut i que al pròxim any tindreu una altra oportunitat.
Que us vaja molt bé i tingau, de tot cor, una bona setmana.