Be, xuquerets, seguim tornant enrere en el temps, seguim recordant les falles de 2009, avui ens centrarem en el dia 18 de març, exactament quatre setmanes enrere. Aquell dimecres començà amb la tradicional despertà. Seguidament recuperarem forces al cau amb un bon esmorzaret i més tard tingué lloc un passacarrer per la barriada.
A continuació, el dinar, cortesía d’eixos grans cuiners que tenim a la Xúquer, als quals els donem les gràcies per estar ahí un dia i un altre, per currar-se-ho com ho fan totes les dies de convoi faller. A continuació, ja en la panxeta plena i energies renovades, abandonàrem el cau per uns instants per posar-nos de nou els trajes de valencians. Mentrestant certes persones es dedicaven a preparar els vehicles corresponents amb tot allò que es requereix en la visita de cortesia. També a ells els donem les gràcies per estar pendents de tot allò que necessitem i per facilitar-nos al llarg de tot el passacarrer tant la beguda com el menjar que requerim.
Es va fer l’hora i pampampamapmapampam, tirarem la traca i sortirem del cau, aquesta vegada no en direcció a casa de les Falleres Majors, sino a la de la nostra super-presi, que volia obsequiar-nos en un berenaret. Ferem el “tentenpié” que pertocava i començarem l’acte.
Quan menys ens n’haviem adonat ja erem de nou al cau; que estrany, encara no son les 9h! Clar, com que enguany erem els primers haviem acabat a una hora acceptable. I res, a casa de nou, una dutxeta ràpida i una altra vegada al cau per tal de sopar.
Una vegada acabat, retirada de taules i a ballar, aprofiteu xuquerets, que és la darrera nit... Va haver-hi gran afluència de gent aquell dia, vam rebre la visita de familiars i amics, així com membres d’altres comissions... tot era perfecte, tot excepte jo i l’estat en què em trobava, ja que tenia un refredat de por i en febra com estava vaig haver d’anar-me’n abans que s’acabara la festa... Be, no passa res, l’any que ve més i millor. I fins ací la crònica del dia, ja seguim demà amb el dinou. Que passeu bon dia xuquerets.
Una vegada acabat, retirada de taules i a ballar, aprofiteu xuquerets, que és la darrera nit... Va haver-hi gran afluència de gent aquell dia, vam rebre la visita de familiars i amics, així com membres d’altres comissions... tot era perfecte, tot excepte jo i l’estat en què em trobava, ja que tenia un refredat de por i en febra com estava vaig haver d’anar-me’n abans que s’acabara la festa... Be, no passa res, l’any que ve més i millor. I fins ací la crònica del dia, ja seguim demà amb el dinou. Que passeu bon dia xuquerets.
2 comentaris:
Ja fa quasi un mes d'aquest dia i pareix la setmana passà... el temps passa molt depresa¡¡
El dia 18 del mati a la vesprada cambia com del cel a la terra. Per el mati eres 4 gats i disfrutarem de la xaranga tot el que vullguerem i per la vesprada erem tanta gent que la xaranga no la sentiem ni tocant-nos la ronda final, aixi que xiques jo vos aconselle que eixiu per el mati i es canseu un poc mes perque el pasacarrer de la vesprada tampoc es res de l'altre mon, simplement un poc mes llarg, bueno un poc prou... tambe ens va fallar no tindre la xaranga de les xiques, que esperem que el proxim any es tinga en conter, ja que els xics no es solidaritzen amb nosaltres gens, i sempre van ells el ultims.
Com han quedat les pasqües? a qui li heu trencat l'uo de la mona?
A MI TAMBE M´AGRADAMOLT EIXE DIA I AQUETS ANY HA SEGUT UN POC ESTRANY..., NO SE A L´ANYQUE BE MES, QUE A MI LES FALLES HEN COSTEN CARAS, PERO CARES DE VERITAT
Publica un comentari a l'entrada