Aquell dia, en primer lloc, la darrera despertà; jo vaig fer fugina, ja sabeu que això de matinejar no és el meu fort, i després de tants dies... Be, seguidament vingue l'esmorçar al cau, per a que la gent agafara forces, quedava un llarg dia per davant.
En acabar, totohom corrent cap a casa a per una bona dutxa i a fer-se els pirris i vestir-se, pensant que ja no queda res de falles i recordant alguna que altra anècdota. I cap al cau de nou. Alli, una vegada tots reunits, ens dirigirem a casa de les nostres regines en primer lloc i cap a l'Ajuntament en segon, on començava la Ofrena als suecans il·lustres. Al arribar al cau tingué lloc la tradicional mascletà. Després, alguns es quedaren a dinar al cau i altres diraren amb la familia, celebrant el sant d’alguna persona propera.
Més tard, cap a casa, a vestir-se de nou per aprofitar el darrer passacarrer i cap al cau una altra vegada. Des d’alli recollirem les FM i cap al parc de l’estació, on començava l'Ofrenda de la Mare de Déu de Sales. Quan arribarem encara estava sortint la primera de les falles, i nosaltres haviem d’eixir en el darrer lloc, feia proa de fred i la gent ja estava cansada, així que buscarem un lloc on poder sentar-nos i veure desfilar la resta de les comissions. Arribà el nostre torn i a desfilar. Alguna cosa no anava be, Laura estava malament i ella i la part masculina de la comissió anaven molt endarrerits… Però com ja sabeu ella va treure forces de no sabem on per acabar l’Ofrena… 
En acabar tots cap a la falla i a crema el monument infantil. Seguidament a cambiar-se i de nou al cau per sopar i posteriorment fer els preparatius per a la cremada de la falla. Quant ens vam donar conter Laura ja estava encenent la metxa amb que concloïa l’exercici 2007-2008. Els seus sentiments, al igual que els de la resta de fallers, estaven a flor de pell, s’havien acabat les falles.... Finalment, tothom cap a casa, com diu un amic “li deviem hores al llit” i haviem de recuperar-les per poder disfrutar de les Pasqües. Rojuel
6 comentaris:
ROJUEL ESTAS QUE TEN EIXES, M´AGRADA MOLT EL TEU ARTICLE, I MOS FAS RECORDAR, ELS MOMENTS DE EIXE DIA TAN PESAT PERQUE ESTEM ESGOTATS PERO QUE AL MATEIX TEMPS NO VOLEM QUE ARRIBE A LA FI.
Mare meua dia 19¡¡¡
Dia molt bonic però amb molta espera per a desfilar, bueno el proxim any faller no, ja que som els 1º.
Tambè la JLF ha pres medides, formaran 3 grups de comissions i multa per al que no estigua a hora... perill...senyora presi contem amb els diners per a denuncies, perque la Xuquer es la 1º, nooo¡¡¡ tenim que ser serios que la espera no li agrada a ningú
A¡¡ i a la Rojuel, l'article en su linea¡¡¡
hola a tots!!aquest any els primers pues no se que dirte que es pitjor, eh???si ultims o primers!!!
Es un dia molt bonic com tu dius Rocio, pero al mateix temps tambe es un dia llarg per el esgotament físic que dus damunt, pero això son les falles, no???
Pues sí germana això son les falles, aixina que ja saps el que le toca a l´any que ve, tot el dia en els pirris posats, jejeje!!!!!La sort que tindràs és que com dieu som els primers......
Rojuel eres un compendi de sabiduria i memoria. Jo del día 19 el unic que m´enrecorde es que era Sant Josep, i tu eu recordes tot, eres una máquina.Gracies a tu de nou visc les falles jejejeje.
Be no puc allargaro que tinc faeneta. Un abras per a tots. Uetxo fogo.
Publica un comentari a l'entrada