QUI SOM EL GRUP DEL SAINET

Què vos he de dir del grupet del sainet? Només que la gent que el forma és de pa i mel.
Com tots treballem, fem l'assaig a unes hores de la nit que ens pilla completament esgotats i farts de la faena i d'altres obligacions quotidianes, i arribem amb unes cares... gelats i mig adormints, que cualsevol diria que en compte de fer comèdia, més bé sembla una tragèdia (però és que no es pot fer a cap altra hora).
Però bé, açò és com tot, només és ficar-te i avant.
Cada u va repassant el seu paper i la senyoreta directora (Dúlia), comença l'assaig. Ens apunta en veu baixeta i de la manera que cada u li ho demana. S'acopla a qualsevol només per ajudar-li en el moment de l'actuació.
Róber, pendent de què fem tots. Al mateix temps li pega un repàs al seu paper i li tira una maneta a la senyoreta directora.
Vero i Espe, molt obedients, ja estan en el seu lloc, a punt de començar. I la nostra Pelaya, (com no) li fica a tot un toquet d'humor que de vegades ens fa esclatar a tots a rialles o com a mínim ens trau un somriure relaxant.
Héctor repassant i comentant amb Abel en un costat de l'escenari, per no interrompre l'actuació dels company (cosa que demostra un respecte considerable si ens fixem en com funcionen les reunions dels divendres).
Manolo pegant-li voltetes al casal repassant mentalment el seu paper i concentrant-se. I a mi (Ana) m'agrada observar a tots al mateix temps repassant el meu i el de tots com si fóra una pel·lícula, imaginant-me-la en viu i en directe.
I la veritat és que en els trocets més còmics, tots ens riem com si es tratara de la primera vegada que ho sentim.
El més divertit de tot açò és que et fiques en el paper que et toca i l'únic que has de fer és viure'l (a més d'aprendre't els diàlegs) i a diferència del playback, quan falla algú, es nota molt i ningú es pot substituir per cap altre. Tots som una cadena que no es pot trencar, i el millor és que quan algú s'enganya no ens enfadem. Al contrari, li trobem de seguida un toc d'humor o paròdia.
Tots aportem idees, en el vestuari, moviments, gestos, decoració, posicions entre els companys i inclús corregim i comentem com es podria fer millorar-ho tot.
Jo, particularment, a tot açò ho anomene “teràpia de risoteràpia”, ja que quan assagem és com si férem un “KIT KAT” en la rutina del dia a dia.
Hem d'estar pendents del que diem i del que diu el company per saber quan li hem de contestar. Encara que a vegades volem tindre protagonisme i ens adelantem a l'altre perquè no parle (és broma) i al pobre el deixes fora de joc, que no sap què contestar. I és en este moment quan a tots ens aflora l'artiste que dugem dins, perquè espontàniament li contesta qualsevol cosa que li passa en eixe moment pel cap.
Per tot açò no sols vos convidem tota la colla del sainet a que vingueu a vore'ns, sinó que al pròxim també hi participeu.

* article de Maduixana