¿De què parle? Del futbet. El nostre nombrós i veterà (no per anys jugant sinó per anys de vida) equip de futbet femení va acudir de ple (no ens deixà penjades ni una) al Mareny de Barraquetes un assolellat (la madre del cordero, i quina calor que feia) dissabte a les 4 de la vesprada (un hora perfecta per a jugar a futbol) i dia de mim a Sueca (també encertada l'elecció del dia). I allí, totes il.lusionades, començàrem de pressa a canviar-nos (moltes ja anaven vestides però nosaltres com eren novates no ho sabíem). Encara no ens havíem posat bé la samarreta quan ja estàvem al terreny de joc disposades (és una manera de parlar) a batre al nostre contrincant, el qual resultà ser la falla del Portal (segons m'han dit campiona 2 anys seguits d'este campionat). Les falleres del Portal jugaren de categoria i nosaltres feren el que sabíem (poquet, per a què anem a enganyar-nos) i ens marcaren 5 golets. No passa res. La moral sempre amunt. En el segon partit no puc dir-vos contra qui jugàrem perquè encara estava intentant recuperar el ritme de la respiració i no m'enterí, però ahí la nostra davantera Rebe, clavà el peu i va marcar el primer gol de la història de la falla Xúquer en futbet femení i amés, la resta del equip va fer possible que només ens marcaren un golet. Amb este empat teníem possibilitats de classificar-nos si guanyàvem l'últim partit, però les falleres de Sales no ens deixaren. Amb el seu bon joc ens marcaren 3 gols (i això que estaven cansades perquè havien empalmat 2 partits) i no pogueren remuntar, tot i que la Pelaya es clavà allà darrere i va dir "ací no passa ningú" i a la pobra Aïda no la deixàrem quasi ni descansar (desventatges de ser la més joveneta).
Fins ací la crònica dels partits i el que perdérem. Llavors què hem guanyat. Doncs personalment pense que moltes coses: la il.lusió de presentar-nos, el companyerisme de quedar, xarrar, riure'ns, defendre'ns front a les altres, la vivència de fer una cosa nova que mai, tot i haver viscut ja moltes coses, havíem fet. I, una cosa molt important, quedà palés que no tenim complexos, que érem l'únic equip que tenia entre els seus fans (gràcies també a tots els que vingueren a animar-nos) 9 fills de les jugadores, no ens acomplexà l'edat, ni els quilos, ni la inexperiència, ni el que dirien de nosaltres. I això és símptoma de bona salut mental i de joventut d'esperit.
Per la part que em toca, moltes gràcies a totes per recolzar-me en esta bogeria que començà, com tot allò que importa en la falla, en la barra del casal.
Ja vos enviarà Maduixana (si no haguera sigut per ella ens haguérem deshidratat) les fotos.
Fins ací la crònica dels partits i el que perdérem. Llavors què hem guanyat. Doncs personalment pense que moltes coses: la il.lusió de presentar-nos, el companyerisme de quedar, xarrar, riure'ns, defendre'ns front a les altres, la vivència de fer una cosa nova que mai, tot i haver viscut ja moltes coses, havíem fet. I, una cosa molt important, quedà palés que no tenim complexos, que érem l'únic equip que tenia entre els seus fans (gràcies també a tots els que vingueren a animar-nos) 9 fills de les jugadores, no ens acomplexà l'edat, ni els quilos, ni la inexperiència, ni el que dirien de nosaltres. I això és símptoma de bona salut mental i de joventut d'esperit.
Per la part que em toca, moltes gràcies a totes per recolzar-me en esta bogeria que començà, com tot allò que importa en la falla, en la barra del casal.
Ja vos enviarà Maduixana (si no haguera sigut per ella ens haguérem deshidratat) les fotos.
17 comentaris:
DULIA, NO SE SI ALGU AGERA POGUT DESCRIURE EN MES LUXE DE DETALLS TOT EL QUE PASA EIXA VESPRADA, LA VERITAT NO VAIG VORE EL 2º PARTIT (cosa que en dona molta rabia) PERO LA MEUA FILLA MEL CONTA, I LES FOTOS AÏDA LES TE QUE ABAIXAR AL ORDENADOR, PUES JO LA VERITAT NO SE (eixa camara no la acabe de entendre, no mes se escanejar i adjuntar jajaja)PERO AN EIXIT MOLT BE. GRASIES A TOTES LES PARTISIPANTS I LO QUE VA REINAR EIXE DIA VA SER LA DEPORTIBITAT I EL VON ROLLO....AL ANY QUE VE MES,JAJAJAJAJA,
enhorabona, per donar una lliço a molta gent, endavant i el proxim any més.
Dulia aquest article m'aborronat, m'agradat molt el que has contat i com has contat. Jo soc del mateix pensar, pasarem un ratet divertit i un diumenge... andolorit, hi ha que fer mes deport, jajaja
El segon partit jugarem contra l'Ajuntament, que fou l'empat.
Les fotos que hi han a l'article son les de Iborra, gracies i esperem les de Maduixana.
Una gran crònica del dissabte futboler, Dulia. La veritat és que ens vam divertir, que és el que preteniem. L'any que ve més i millor
Rojuel te donat de alta per escriure articles, mira si pots i si esta correcte demane els altres correus per fer el mateix.
Està tot correcte, Rocio, ja tinc accés, avant en la resta d'articulistes
Per cert, gràcies
Ok Rojuel
Dulia envia la teua direccio al correu de la falla i te donarem d'alta. Anonim fes el mateix però identifican-te
ENHORABONA CAMPIONES!!!!!!!! I COM SEMPRE S´HA DIT, EL MÉS IMPORTANT ÉS PARTICIAR I PASSAR-HO BÉ, I PEL QUE HA NARRAT DÚLIA, S´HO PASSAREU DE CATEGORIA.
Ereu la falla amb mes gent!!impresionant, jo meu vaig passar molt bé jugant amb vosaltres, em vaig riure molt amb la Pelaya, tot ho solucionava amb Casalla!!
a totes ens cal entrenar un poc,jajajaja, ens veiem a la proxima.
(FVS)
La veritat es que ens ho passarm molt be, va ser una experiencia molt gratificant, estic totalment d´acord amb tu Dulia, l´any que ve jo torne a jugar segur!!! i tambe ens apuntarem al campionat de basquet que ahí jo la veritat apunte mes maneres la veritat!!!!
Aiiiiiiii, GASOL SUECANA, que cara de voret per açi ,Eva???
Per cert ENHORABONA AL EQUIP I a l´any que be mes
Enhorabona a totes, estaguéreu molt be.
Espere que ja esteu totes quasi recuperades. Carmen encara te el genoll fotut i va amb la cama rígida.
Per cert, si vos pareix be, podem vore si fan algun campionat pels voltants i s'apunteu, açó no deu parar.
Jo personalment aní al campionat amb tota la intenció i il•lusió de que fórem l’EQUIP REVELACIÓ de la temporada, i vaga si ho fórem (objectiu aconseguit), i no sols per els resultats (que per si ja son tota una revelació) si no per l’alegria, il•lusió i sentit de l’humor que mostrarem tots els que allí anàrem i sobre tot per la mitja d’edat de les participants!!!.
Estic d’acord amb totes, ens ho passàrem molt bé, i açò no es més que el principi!!!!!!!!
Gràcies a Dulia que ens instiga i anima a que ens atrevirem a participar i ens va patrocinar amb eixes camisetes tan “xules”, anàvem mes mones que ningú.
Per cert, abans d’anar-me’n d’allí vaig sentir alguna cosa sobre fer un SOPARET per a celebrar els resultats, espere que no ens tireu arrere.
A la vi, a la va, a la vista esta, la XUQUER, la XUQUER es la millor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Es veritat, em d´agrair a Dulia el tema de les camisetes, ja que ens feia sentir mes equip, si cap!!!
Mayte mira que eres burloneta..... per cert notarem en falta la teua presència alli al camp animant i donant moral, eh????
La veritat es que he tingut un estiu molt ajetreat i no he pogut entrar molt al blog. Pero ara ja tornem a l´atac...
M'ho vaig passar molt bé, ha sigut una experiencia molt grata. Abans d'anar pensava que ens riuriem molt i estava nerviosa dels partits no havia jugat mai a futbet (a basket molts anys), pero una vegada ja jugant no tenies temps de riuret perque tenies que concentrar-te, en el meu cas, en defendre la porteria.
Hem aconseguit mes del que ens esperavem (sense entrenar ni calfar abans) i ho em passat molt bé. Crec que ho ferem molt be.
Jo també repetiria, com diu Eva, a persar del bac que vaig caure. Gràcies Rojuel per curar-me'l i a Dulia per les samarretes tan boniques, erem el grup mes ben equipat de totes amb un color molt guay¡¡ Enhorabona a totes les participants.
Com diu Soni queda pendent el SOPARET, jo sempre estic a punt.
Publica un comentari a l'entrada