dilluns, 2 de febrer del 2009

ESTEM D'ANIVERSARI



El dia 2 de febrer, és a dir avui, és l’aniversari d'una fallera de les bones, de les que està en tot, dona de gran tradició fallera i de gran estima en la nostra comissió. Avui compleix anyets Jackeline Mas i Frutos, Jacky vamos, una de les asidues de l'inserso (en carinyo) al blog.
Des d’aci volem desitjar-li, en nom de la colla i de tota la comissió
MOLTISSIMES FELICITATS!!

diumenge, 1 de febrer del 2009

¿COM ES QUEDÀ LA REUNIÓ DEL DIVENDRES?

¡Hola benvolgut lectorat (esta paraula va dedicada a Carmen)!
No vaig a fer-vos un resum de la reunió del divendres perquè no aní. La idea era anar encara que fóra un ratet però m'ha eixit un flemó collonero i està donant-me més faena que faena. Aleshores no tinc molt a dir-vos perquè no he parlat encara amb ningú però com he vist que açò està des del dijous sense moviment i jo estic més avorrida que una ostra, doncs m'he dit: "vaig a escriure alguna cosa".
Vos done 2 informacions: la primera és que la DATA LÍMIT PER A PAGAR FARDES I QUOTES ÉS EL DIA 6 DE MARÇ. Aixina és que aneu ja fent l'arregplegueta que queda només un mes.
I l'altra és que per a apuntar-se als fallers d'honor (recordeu: pagarem 10 € i estarà inclòs el sopar) ja ens podrem apuntar a partir d'este divendres dia 6 de març.
Ja està tot però de pas també us recordaré que hem penjat un panell informatiu a la porta del casal i aixina encara que el casal estiga tancat podeu anar enterant-se d'allò més important quan passeu per allí.
Que tingueu una setmana sense flemons. Ja parlem.

dijous, 29 de gener del 2009

UNA MES

PLOVENT, PLOVENT I EL LLORET AL CONVENT

La senyora Lluïsa, la més rica del poble, en una visita que va fer al convent de les monges, els va prometre que els enviaria un lloro molt llest que tenia. Que sabia parlar molt, els va dir, i que deia molt boniques paraules.

_Dijous sense falta tindran vostés ací el lloro.

I aquell dijous sense falta preparà la senyora Lluïsa el lloro i l´envià amb un criat al convent. Però plovia a cànters i l´home anava remugant de la seua sort, i de l´ama, i de les mongetes, i de la pluja, i de tot. I l´aigua queia. I ell estava mig mort de fred… i anava parlant, i molt malament, de tots…

Quan aplegà al convent, les mongetes rodejaren el criat i el lloro, i esperaven les seues boniques paraules que la senyora els havia dit.
Però, oh, sorpresa!, pel camí el lloro havia aprés les paraules que deia el criat quan anava remugant de tot, i això, i no les altres paraules boniques, és el que va dir:

_”Això mateix! Prou feina m´han donat! L´ama del diantre! I les mongetes del dimoni! I el lloro maleít…! Això, això; plovent, plovent…, i el lloret al convent!”

dimecres, 28 de gener del 2009

Cartell del campionat de truc


P.D: A l'article de Dulia del dilluns "SOBRE LA REUNIO" esta tot explicaet

dimarts, 27 de gener del 2009

RECOMANAT


Si, si si, xiques, vos ho recomane, aquets cap de setmana he estat a la capi, Madrid, si ja ho se que bufava un aire de mil dimonis,pero....


He anat dissabte pel mati, mirant el temporal de vent i tot , vaig estar al " NUEVO TEATRO ALCALA" ,per a poder disfrutar i gaudir d´una de les millors pel.licules de tota la meua vida, com vos ho dit , 30 anys de pel.li i ara han fet un musical digne de vore.



He vist GREASE, amb 2.30 minuts de musical, ens ferem ballar , riure ,plorar, emocionarte, fins hi havien momnets per a tindre els pels de punta.


A la capi bufava amb ganes i el fred es va apoderar de nosaltres aixi que una vegada acabat el musical , cap a casa, o millor dit on estaben allotjats, i dema mes....

El diumenge estaba plovent i decidirem pujar cap a Segovia, que tal????, ingorants de nosaltres , si ha Madrid plou , ja hem diras de Segovia... , pues nada, que necesitavem cadenes per a poder pasar el port de Navacerrada, per que estaba caiguent una neva impresionant, que bonic...

Bueno , nomes recordar que aço es un del cap de setmana diferent que pots fer, un musical que esta entretengut i com no un dia per la neu,ejejjeje

dilluns, 26 de gener del 2009

SOBRE LA REUNIÓ

¡Hola! Poques coses vos he d'afegir sobre allò que ja vos diguí el divendres. Efectivament, parlàrem sobre les primeres "12 hores de truc" organitzades per la falla i ja ho tenim clar: se celebrarà el dia 14 de febrer, dissabte, des de les 9 del matí fins a les 9 de la nit en el casal de la falla Xúquer. Els participants podran inscriure's en el casal el divendres 30 de gener i el divendres 6 de febrer a partir de les 8 de la vesprada. El preu d'inscripció són de 15 € la parella i els premis seran els següents:
- 300 € el primer premi
- 150 € el segon premi
- 75 € el tercer premi
I, per a aquelles parelles que no arriben ací podran optar a un premi de consolació que m'han dit que no diga quin és però vos assegure que és un premi molt gustós. Si a algú li ve millor passar per ací el forn i apuntar-se quan li vinga bé, que passe, que això no és cap problema.
I respecte als fallers, que sàpien que hem d'estar fent barra (tortilletes, torrant, servint quintets...) les 12 hores, ja intentarem organitzar els torns com li vinga millor a cadascú. Per favor, procureu vindre a la reunió del 13 de febrer que serà extraordinària i concretarem açò i parlarem sobre la cavalcada (i també serà el meu aniversari, ho dic per si algú vol fer-me un regalet, que no es talle).
També volia dir-vos que el nostre amic Cuenca ha tingut la idea (molt ben rebuda per cert) de quan acabem les reunions jugar un poquet al bingo. Ho dic per a què porteu calderilla (no sé com es diu en valencià) al divendres que ve que començarem a vore com va. I també vos informe que hem penjat un panell informatiu a la porta del casal on procurarem penjar tot allò que siga d'interés i aixina encara que el casal estiga tancat podrem informar-nos quan passem i tornem.
Este divendres, 30 de gener, comencen els sainets, a les 10 de la nit en el lido i li toca colla a Salva, Yorka, Thara, Aïda, Martí...
Segurament se m'oblidarà alguna cosa però ja us ho aniré dient conforme m'enrecorde. Que passeu un bon dilluns.

dissabte, 24 de gener del 2009

divendres, 23 de gener del 2009

HUI, DIVENDRES, REUNIÓ

¡Hola a tots! (Ai, Carme, perdó: "i a totes"). Abans que es creeu expectatives, no tinc res especial a dir-vos però com he vist que la pàgina porta dos dies sense moviment i allò que està parat, s'estanca, doncs vaig a recordar-vos que hui és divendres i que hi ha reunió.
Vos adelante alguns temes que, no sé si els tractarem hui perquè ja sabeu que de vegades ens agarrem a xarrar i del que volíem dir diguem la meitat, però que més tard o més prompte s'han de tractar.
El dia 14 de febrer, a banda de ser el sant de Valentí, tindrà lloc en el nostre casal les 12 hores de truc, a saber: des de les 9 del matí fins a les 9 de la nit. La inscripció serà de 15 € per parella i ja ens organitzarem per atendre la barra durant tot el dia. És més que res per tal que aneu corrent la veu.
Després, el dia 21 de febrer i també en el casal, celebrarem la festa dels fallers d'honor. Tots aquells que esteu interessats a vindre s'haureu d'apuntar i pagar 10 € per persona. Amb això tenim inclòs el soparet, el dolcet i la música i després en la barra, preus populars, com sempre.
L'endemà pel matí (no feu eixa cara, que som fallers i els fallers no dormen) se celebrarà el rally. Si voleu participar ja podeu passar-se per la reunió i anar xarrant-s'ho a vore les disfresses i tot això.
Hi ha més coses, però si vos ho conte tot ja no vindreu. Aixina és que m'acomiade fins a la pròxima. Que vos vaja molt bé i espere que fins a la nit.

dimecres, 21 de gener del 2009

HUI TAMBE TOCA RONDALLA

ELS DOS AMICS

Això va anar i era una vegada una casa amb un jardí ple de moltes, moltíssimes classes de flors, que lluïen unes junt a altres. Un poc més enllà, quasi amagada per l´herba del jardí, hi havia una flor molt menuda: una margarida tota blanca i daurada. Però també tota sola.

Les altres flors vivien més lluny, formant uns grans massissos que el jardiner regava tots els dies. De vegades, la margarideta les mirava un poc trista, però mai no els podia parlar perquè… n´eren tan lluny i la seua veu era tan dèbil!

Un dia un pardalet va revolotejar molt a prop d´ella, i a la fi es va posar damunt una pedra… La margarida pensà: quin pardalet més bonic! Vindrà a vore aquelles flors… Però el pardalet no es movia de la pedra i mirava i remirava la margarida.

_Margarida, li va dir, en aquest jardí hi ha flors meravelloses, però tu sembles un botó d´or i… m´agrades tant…

Quina alegria va tenir la margarideta! Ella que es pensava que les altres flors eren més boniques! Ara ja no tenia per què estar trista i pensava:

_Ja no puc viure millor: el sol em dóna calor, visc a l´aire lliure i fins i tot m´arriben gotes de l´aigua amb què el jardiner rega les altres flors, i ara, a més, he trobat un amic.

Així va ser: el pardalet i la margarida estaven junts una bona part del dia, i junts prenien l´aire, el sol, la pluja… I junts aguaitaven l´herba fresca i els núvols que de vegades creuaven el cel; i parlaven, i estaven contents. Però un dia, de bon matí, la margarideta va sentir un soroll estrany, com de metall: xas, xas, xas! Es va alçar per entre l´herba per tal de vore què era allò que passava i va vore… Una xiqueta amb unes tisores anava tallant les més boniques flors del jardí. Quina tristor! Encara que mai no els havia pogut parlar, la margarida sentia pena. S´havia acostumat a vore-les allí, un poc llunyanes, però sempre lluint unes junt a les altres.

De sobte va sentir un crit… I després una cançó molt, molt trista. I va reconéixer la veu del seu amic el pardalet. Mirà i el trobà empresonat dins d´una gàbia. I la margarideta es posà a plorar. I ja no li va importar ni el sol, ni l´aire, ni l´aigua, ni els núvols. S´havia tornat a quedar tota sola.

En aquest moment el jardiner passava tallant l´herba, i en vore la margarideta, pensà:

_Agarraré també aquesta margarideta i així el pardalet es pensarà que encara està lliure.

La va agarrar i la va posar dins la gàbia, junt al pardalet. La margarideta estava contenta perquè es pensava que així el seu amic no s´adonaria tant de la seua presó. Però el pardalet li digué:

_A tu també t´han tancat. Ja no tenim ni el sol, ni l´aire lliure, ni podem sentir l´herba fresca…

La margarideta tenia set i, a poc a poc, anava ofegant-se. Però encara tenia paraules per al seu amic… I el pardalet cada vegada cantava més i més trist.

Al dematí, el jardiner el va trobar mort i el va traure de la gàbia. El pardalet caigué per entre l´herba, i també la margarideta, marcida, al seu costat. I el seu pensament era, encara, per a aquell pardalet que un dia va voler ser el seu amic.

dimarts, 20 de gener del 2009

Per a la meua AIDA...

Ja fa uns quants anys que vaig compartir amb tu Aida ,un any molt especial per mi , les dos vam ser les FALLERES MAJORS de nostra falla a l´any 2002 i de veritat que el millor va ser compartir-ho amb tu, eixa xiqueta dels ulls blaus , molt calladeta pero amb un somriure encantador.

Ara ja tens 16 anyets i estas feta tota una doneta, que a la vista esta , nomes volia desitjar-te en algunes paraules al blog xuquerer que aquest dia tant especial per a tu, que pases un dia inolvidable , que et façen molts regalets i que siges molt feliç , que en esta vida tot arriba i de segur que la teua il.lusio per ser Fallereta Major algun dia aplegara i se que ho disfrutaras molt i jo que ho puga vore.Ja li ho direm al tio Pelaio
Molts besets i BON ANIVERSARI AIDA

dissabte, 17 de gener del 2009

EL DIA DESPRÉS

¡Hola xuquerets i xuqueretes (salutacions a Carmen, que no em donà "chuches", en lo que a mi m'agraden)! Estic ací per a fer-vos un resum del que va ser la mostra de play-backs de la nostra falla.
En primer lloc vull deixar clar, com a opinió personal, que a mi no m'agradà el canvi de lloc però, al mateix temps, reconec que estava millor condicionat del que m'havien dit. Jo no trobí problemes de so, ni de llums, ni d'espai per a canviar-se, ni altres coses que m'havien comentat. Jo trobí, només, que està lluny i com està lluny, moltes persones que abans anaven a vore tots els play-backs doncs allí no van si no tenen interés de vore a alguna persona en concret. I, encara que disfrutem assatjant, participant, vestint-nos, maquillant-nos i tot això, si després no s'ompli el pati de butaques (o cadires de plàstic, que, per al cas, és el mateix) sembla que no siga un èxit perquè el públic dóna molta calidesa a l'espectacle. Les falles amb molts fallers no ho noten perquè només ells i les seues famílies ja ho omplin, però nosaltres som una falla poc nombrossa i jo, personalment torne a dir, trobí que hi havia poca gent.
Però deixant això de banda, crec que tot el que ens pertoca a nosaltres es quedà molt bé. Crec que els xiquets s'ho passaren bé i ens ho feren passar bé, crec que Virgi es portà com una professional i va poder vore als seus xiquets actuar (¿i no és molt més bonic així? ¿a que ho disfrutares més que l'any passat?), crec que els més xicotets ho feren molt graciós (encara que a Elsa no la tragué Cuenca en el vídeo ¿a que no, Elsa?), les xiques ye-yé estigueren ye-yé de veritat, les adolescents, guapíssimes i xafant amb seguretat, les majors com sempre, a l'altura de les circumstàncies, els roquers fent d'Alaska, super-xulos (eixa Àngela malalteta i tot cantant "¿a quién le importa"? Llàstima Martí, que t'ho perderes), eixe Xulo que no en feia ni cas quan li deia que m'enxufara el micro(Xulo, tens una cassalleta pagada al divendres que ve), eixe Faustí que una hora abans de l'espectacle només tenia un CD en el seu poder, eixes presentadores tatxant el guió i refent-lo amb els canvis d'última hora (¿per què sempre hi ha canvis a última hora?), eixe David que no sabia que havia d'estar també fent-se càrrec de la música fins una hora abans de l'espectacle, eixa Maduixana corrents d'ací cap allà i posant una miqueta d'ordre al vestuari (si és que això pot ser), eixos hòmens posant decorat com si foren vertaders interioristes, eixos cortineros anda i vengo vinga el passeig amb les cortines, eixes mares preparant, deixant i arreplegant els seus fills, eixos fills plorant o rient, eixe públic agraït que aplaudia tot el que veia, eixos fallers d'altres falles que ens visiten i ens regalen també els seus aplaudiments, eixe Speilberg que ens avisa que no comencem encara que falta un membre del jurat (gràcies guapo), eixe jurat que sembla també professional i que li agrade o no li agrade (ja sabem que no podem agradar a tots) també aplaudix cada una de les actuacions, eixos fallers que no pogueren vindre i ens tenien en el seu pensament... i moltíssimes coses més que em vénen al cap però que no vos posaré perquè acabareu avorrint els play-backs per la meua culpa.
Amb tot açò vull dir que sé que no som els millors, ni els que més expectació alcem, ni els que més participem, però som nosaltres, som la Xúquer, és la nostra falla i els nostres xiquets, les nostres adolescents i la nostra gent, i només per això, ja ens podem sentir orgullosos de fer el que fem.
Que passeu una bona setmana i ja parlem.

dijous, 15 de gener del 2009

De hui per a demà

El últims dies así al blog no tenim molt de moviment, comentat perquè visitat sí, ja que el contador de les visites puja mes depresa que els comentaris, no es que sigua mal, però estaria millor si digueren alguna coseta o al menys ens saludaren, no?

Pot ser també i serà el mes segur, perquè hi ha gent que en els últims dies està fent mes hores al cau que a casa, i el temps li conta enrere per poder tindreu tot preparat per a la vesprada de demà.

Hui es el dia previ al la mostra de playbacks on grans i menuts ens mostraran tot el que han assajat, hui toca ultimar detalls de vestimentes i pentinats, i fer l'ultim ball avans de la final, això es el que jo deduïx i em disculpeu si no es així, perquè no tinc ni idea de com està l'asunt.

De segur que tots en general, o...millor dit uns mes que altres estareu nerviosets per tornar a pujar a l'escenari, mes d'un aquesta nit no dormirà, sobretot si es la primera vegada que ix a la mostra, ja que el beterans tenen el punt a favor per l'experiència, encara que cada any es un repte diferent, i sempre vols fer-ho millor que l'any anterior.

Al blog volem donar-vos les gracies per tot l'esforç que feu per preparar els playbacks i poder disfrutar junt amb les altres comissions de la mostra.
En el grup incloíem tant a la gent que vegem ballant i presentant com a la que no vegem pentinant, maquillant, cosint, fent guions, decorats....un ect que de segur m'oblide d'algun. Gracies un any més

dimecres, 14 de gener del 2009

EL 14 DE GENER...



Hui, si no m'equivoque, és un dia molt especial per a una persona de la nostra comissió, perquè hui és el seu aniversari , i com no, voliem desitjar-li el millor en eixe dia.

Es tracta de Jasmina, una de les futures "mamàs", així que en nom de la penya i tota la comissió,

FELICITATS I PER MOLTS ANYS!!

dimarts, 13 de gener del 2009

I EL RULO NO PARA

No se si s’heu percatat, però hem aconseguit superar les 100.000 visites!! Pareix l’altre dia quan començarem al cibermon faller i ja portem quasi dos anys i més de 100.000 visites. De nou vos dic que si el blog està viu és gràcies a tots vosaltres, que sense les vostres visites, idees, comentaris, etc, açò no tindria sentit ni seria possible. Aixi doncs, moltes gràcies, 100.000 gràcies a tots!
PD: Que el rulo no pare, a per 100.000 més!
myspace layouts, myspace codes, glitter graphics Els bloggers de la Falla Xuquer, no es fa responsable dels comentaris que puguen fer els usuaris en els articles. Es reserva el dret d'eliminar els mateixos en el cas d'atemptar contra la integritat ètica o moral de persones i/o estaments. Tots els logos i marques són propietat dels seus respectius propietaris. Els comentaris i/o noticies són propietat de qui els posteja.