¡Hola esplèndides futbolistes de la Xúquer! Este article va dedicat a vosaltres i només a vosaltres, que no només participeu en tot el que podeu sinó que, ademés, aneu amb l'ànim de guanyar i no desistiu fins al final.
El dissabte passat a les 3'30 de la vesprada aní al casal a arreplegar les noves incorporacions d'enguany i hi havien només la meitat, no passa res, farem el que podrem. Arribem al Mareny, encara era un poquet prompte però algunes falles matineres ja anaven calfant, xutant a porteria, preparant estratègies. Nosaltres també. Sara, Nadina i jo xutant a porteria i calfant. Arriben els reforços, encara com perquè estàvem les tres i prou i a mi ja em tremolaven les cames de pensar que hauria de jugar i tot. Però no. Arribaren Esther, Rocío, Eva i Rojuel i es posaren a fer tocs de baló (sí, sí, saben fer això i tot) i, per fi, arriba l'hora del primer partit. Bé, anem allà. ¿Contra qui? Contra el Portal, campiones de l'any passat, crec. Però les nostres no es deixen intimidar. Comença el partit i des de primera hora es va vore que estaria renyit i així va ser. Un partit molt emocionant, els marcadors a zero fins a l'últim minut on, d'una manera molt tonta, li entra a Rojuel el baló entre les cames i marquen l'únic gol de tot el partit. Les cares ho deien tot. No només perquè haguérem perdut sinó per com havíem perdut.
¿I què es penseu, que per què ja ho teníem tot perdut no eixiren a guanyar el segon partit? Doncs d'això, res. El segon era contra la Sales i resultà al meu parer un partit de "mal rotllo", cosa que no entenc perquè ambdues falles estàvem ja el.liminades. Però un partit de renegar de tot. Un partit també molt igualat. Marcaven elles, marcàvem nosaltres, elles, nosaltres, empat. Diu Morales "20 segons", només quedaven vint segons i ¡no pot ser! el baló entra en la nostra porteria i tornem a perdre en el últim minut del partit i per un gol de diferència. Les cares ho deien tot. "No passa res", repetia jo com una llora, però sí passava, passava que havíem jugat millor que mai i havíem tingut la sort de cul.
I ara, vist amb certa distància, pense igual. No passa res. La matèria primera és de categoria, d'un partit a l'altre milloraven, a Esther li eixia tot el que intentava, Eva corria intentant agarrar tots els balons encara que semblava estar esgotada, Rojuel, amb la seua línia de parades espectaculars, Sara intentant-ho fins al final amb dolor i tot, Nadina pegant-li des de terra fins amb la mà, Rocío intentant guardar-se les mans a la butxaca i també corrent d'ací cap allà, Dolores, Maduixana, Mayte, Inma i jo intentant animar-les des de la grada.
En fi, una nova experiència que no ha acabat malament encara que així ho semble. Només hem d'entrenar una miqueta i ja està tot. Tenim personal, falta que tingam un poquet d'idea del que s'ha de fer.
Enhorabona xicones, no només perquè donàreu tot el que podíeu sinó que ho féreu amb només 4 persones animant-vos (cosa que no passà en cap falla ja que totes tenien un bon grupet xillant els seus noms i fent equip) i això és doblement admirable. Però d'açò no vaig a parlar perquè m'encendré i encara no estem en falles.
Que passeu una bona setmana.
8 comentaris:
Hola bon dia !!
No pasa res guapissimes al any que be més i millor..
Estic segurissima que ho fereu de p... mare i nomes va ser,que eixe dia la sort no va estar de cara.
Sabeu el que podriem fer???
Anarmosen totes de sopar,jejeje,de segur que eixe partit el guanyem dues falles...
Bueno guapes lo dit al any que ve més i millor.
MOLTES GRASIES MAMIXULA, PER ESTAR AHI PENDENT DE TOT I DONANMOS EL TEU RECOLSAMENT.... PUES SI XIQUETES AL ANY QUE BE MES I MIJOR, O ENCARA QUE SIGUA MES DIVERTIT, PUES EIXES RISES QUE GAUDIREM TOTES JUNTES TAMBE VAL MOLT ...... ANIMO XICONES
Pues sí férem dos partits que te cagues!!!!!!!!!!! però no ens va servir per a molt. Ara em vaig divertir moltíssim.
L´any que ve, més i millor, perquè jo repetixc!!!!!!!!!!!!!!!!
aiiiii, Dulia, estic llegint l´article i com si estaguera pasant ara mateix davant de mi, la veritat es que s´hi curraren molt, ixes son lñes meues amigues,jajajajaj, i tambe xuqueretes,jijijiji
En fi jo tampoc en vuic encendre en eixe tema, per que de segur que necesite un o 2 camions de bombers per a poderme apaguar, bueno que pensant-ho be no es mala idea, veritat....
Si xuquerets, totes les falles porten un grapat de gent animat i no se el que pasa que nosaltres mira, jo no se que pensar.....
Dulia, molt be, el divendsres anem a al reunio ,que hi ha votacio, i a la proclamacio tambe
per cert MAMIXULA,no et conec pero a mi el tema del soparet m´agrada, per que no....
Les meues xuqueretes estan que s´en ixen, a tot, de segur que a tot van
Hola Maite!jo tampoc se qui eres,jo soc de cervantes,de la cuadrilleta que vos va tirar la traca en el basquet,jejeje.
Conec mol a Encarni i soc amiga de cuadrilla de la seua cunya la xateta,
pero aixo te facil solució,sino manganye este disabte teniu proclamació¿no?nosaltres anem de bateig igual cuant s´acabe,ens arrimarem que Encarni mos endeu una...¿he Encarni??
Incloute Dulia que aquest article tambè va dedicat per a tu. Tu eres la nostra "mister" de no ser per tu no estariem competint, ni el passat any ni aquest.
En quant a les noves incorporacions, esperem que duren per a mes d'un any, jajaja
l'any que be heu farem millor, però aquest any no ha estat gent malament.
Per a mi el millor partit contra el Portal, pocs gols però molt de joc, va ser un plaer. Contra el Mercat, no va estar mal, però amb por per si rebiem una balonada de "Ronaldinya". Contra Materal el balo va estar mes fora que dins, a l'igual que contra Sales, però aquestes amb un poc mes de mal genit, pero be. L'any que be mes i a vore si s'anima alguna mes a correr per la pista o a fer bulto.
Sí, Rocío, clar que jo també forme part de l'equip, encara que siga fent bulto, però almenys estar ahí i que no ens ho conten.
Per cert, Mamixula, crec que anem al mateix bateig. Aixina és que si vosaltres arribeu a la proclamació, jo m'apunte.
Mayte, no sé si aniré al divendres a la reunió perquè fan teatre i ja voré què faig. Però igual a última hora canvie de pensar i vaig a votar això que donen.
Publica un comentari a l'entrada