ANEM MILLORANT

¡Hola! El dissabte a les 4 de la vesprada, la digna representació futbolística de la falla Xúquer va eixir al terreny de joc disposada a guanyar, o a empatar, o, almenys, a no deixar-se golejar com l'any passat. No ho teníem fàcil perquè començàrem amb la falla del Mercat com a rival i, amb la seua "pichichi" al capdavant, ens marcaren 5 gols, 5 golets de res comparats amb els que rebérem l'any passat en el primer partit. Però, mira, resulta que les nostres xicones tingueren capacitat de reacció i foren capaces de marcar 2 gols, 2 gols que feren arrancar de les nostres goles els crits d'ànim i d'alegria més grans que mai s'han sentit (i si les altres no ens hagueren marcat tan ràpidament estic segura que el resultat haguera sigut molt diferent). Els golets els marcà Maria (Rebe, filla teua havia de ser) recolzada en tot moment per la llavor de l'equip.
I després d'açò, descans i l'altre partit, esta vegada contra el Materal. Es notava que les nostres ja havien pagat la novatada i personalment este partit el vaig vore més equilibrat, el baló no volia entrar ni per una part ni per altra (la nostra Vane de portera va tindre molt a vore amb açò) però arribà Sara i traient una falta des del mig del camp (no us exagere, va ser així) clavà directe el baló dins la porteria contrària. La passió brollava de l'afició xuquerera (unes 6 o 7 persones sense comptar a les que estaven al terreny de joc), l'autoestima augmentava i això va fer possible que un segon gol tornara a entrar a la porteria del Materal (crec que este fou de Miriam però no em feu massa cas perquè estava tan emocionada que ni m'enrecorde). Una satisfacció immensa, què voleu que us diga i això que jo xafí el terreny de joc només per a la foto però és que no importa perquè, com he dit abans, som un equip i cadascú fa el que millor se li dóna: Sara, Maria, Nadina i Miriam jugant al futbol de veritat, Esther intentant-ho fins i tot de cabotada, Eva passant un passe que acabà en gol, Rocío fent-se cada vegada més roja i despejant balons, Vane parant tot el que li arribava als peus, Fanny, Dolores i jo allí present "per al que féra falta" (sort que no va fer falta que jugàrem), Mayte venint després d'haver passat la nit treballant per a informar-nos de l'estat del nostre entrenador i per a animar des de la grada, Maduixana fent fotos i dirigint l'equip... en definitiva, un grup de dones unides per a un fi comú: intentar deixar a la Xúquer en bon lloc. I crec que ho aconseguírem, un partit guanyat i un perdut, 5 gols en contra i 4 a favor, crec que no està malament per al que sabem quasi totes de futbol (res, vull dir). O siga, que, xicones, podeu estar orgulloses del resultat. A la setmana que ve, més i esperem que millor. Si algú vol vindre al que siga, allí estarem: en el pavelló del Mareny, sobre les 4 de la vesprada, amb la samarreta blava. Portal i Sales ens esperem, quasi res. Que passeu una bona setmana.