Açò era un matrimoni que anaven pasejant en companyia del seu fill de sis anyets pel poble.Al girar un cantó es trovaren amb un porquet que anava sol pel carrer.
Recollons que alegria!.En la fam que pasaven no s'ho pensaren dues vegades i se´l van portar cap a casa asabentats que era del retor ,doncs gràcies a les beates no li faltava de res al corral i al rebost.
Un dia pasava el retor i va escoltar al xiquet que cantava una cançoneta que deia:
-El retor Ramonet tenia un porquet i mon pare i ma mare se`l mengen fregidet.
-La mare que ho fet!-Pensà el retor-Ja se on està el porquet ja.
El retor fent gal.la de bones intencions li digué al xiquet:
-Vols cantar eixa cançoneta al púlpit al diumenge a misa major?.
El xiquet naturalment digué que sí,ple de goig i alegria ana correns a contar-li ho a son pare i li cantà la cançoneta,en acabant li digué:
-Molt bé fill meu,però en lloc de dir això en cantaràs una altra que t'ensenyarà el pare.
Bé arribà el dia i allà anavà el xiquet tot content amb el monyo fet i el vestit dels diumenges,xe fet un figurí.En això quan l'església estaba de gom a gom digué el retor:
-Hui ha vingut un xiquet molt especial,ell només diu veritats, així que, el que diga es tan cert com la paraula del nostre senyor.
I allá va el xiquet cara el púlpit,el retor ja es fregava les mans:
-Ara voreu ara, bandolers ,deixar-me sense porc, pensà.
I en aquell moment s'escoltà una veueta que deia:
-El retor Ramonet es gita en ma mare el fracàs serà si s'assabenta mon pare.
Xee! com corria el retor i les beates desmaiades.
*ARTICLE DE RAFEL
3 comentaris:
RAFAEL, ERES MASSA, ESTA MOLT VE, I ES MOLT GRACIOSA ESTA RONDALLA NO MES POT DIRMOS LA FAM LA PICARDIA QUE EN FA TINDRE, I LES INTENCIOS DEL SR. RETOR I EL XIQUET COM NO ENGANYA A SON PARE
xe quans anys,estic pensant que estic major, açò es de collita de la meua iaia vincentica, era fantàstica contant rondalles, la llàstima es que no les apuntara, pq era una gran escriptora i autodidacta, xe vicentica si tu vegeres els teus comptes com deies per ací, molt bé,Rafa a vore si entre tots no es perden, ja sabeu a contar-les als menuts que son divertides.
Xe, de categoría, la rondalla es de les millors que he llegit fins ara, i aixó que ni han de molt bones. Luci, m´havera agradat coneixer a la teua iaia Vicentica, de totes maneres tinc la gran sort de coneixert a tu i en especial al teu germa, persona a la que vullc i apresie, i que es una maravella i que grasies a ell estem conservant estes perles de la nostra cultura. De totes maneres ia un proyecte, que els motors deuen de ser la Gran Dulia, el Glorios Rafel i el Grandios Romeu per a recopilar les rondalles i publicarles, i així rescatar les rondalles i ferles arribar a tots, i en especial als menuts per a que comensen a coneixer i apresiar els valor i les arrels de la nostra cultura. El poble que no cuida la seua cultura no mereix la consideració de poble.
Publica un comentari a l'entrada