HUI FAIG UNA SETMANA

Hola a tots xuquerets!!!!!! sé que m´he retardat massa a presentar-me, però ja sabeu que a l´hospital no tenia cap ordinador per a escriure-vos l´article, i quan vaig arribar a casa, vaig haver de familiaritzar-me un poc amb l´entorn, ja que era la primera vegada que la veia.
En fi després d´una setmaneta a casa, ja no tinc excusa per a no escriure l´article, i he pensat que quin millor dia que hui que cel·lebre la meua primera setmana de vida.




Com ja he dit vaig nàixer fa una setmana, el dia 21 de juliol a les 23:10 hores; vaig pesar 3,090 kg i vaig medir 48 cm, tota un top mòdel, i tot siga dit, sense fer patir a penes a ma mare, que es va portar com una campiona (ho sé perquè sentia a la matrona com li deia que era molt valenta i que ho estava fent molt, bé.) Vos he de confesar que em vaig sentir molt orgullosa de saber que aquella persona tan valenta era MA MARE.
Mon pare també va estar tota la vesprada-nit al costat de la meua mami donant-li suport i ànims.

Quan em vaig decidir a eixir vaig sentir com unes mans m´agafaven i em portàvem lluny de la meua mare, a una espècie de cuna amb molta llum, i em vaig posar a plorar perquè em pensava que ja no la tornaria a vore, però de seguida en posàrem damunt del seu pit i vaig tornar a sentir aquella olor i aquell calor que em resultava tan familiar. De seguida vaig obrir els ulls i la vaig veure, aquella boca, aquells ulls que reflectien alegria i al mateix temps estaven coberts per llàgrimes, era ma mare i per fi la coneixia. Estva molt guapa en aquells moments, encara que continua estant-ho, eh????? però eixe moment va ser molt especial tant per a mi com per a ella.



De seguida vaig vore mon pare, al que també li vaig poder observar eixa capa cristal·lina que li cobria els ulls. Vaig sentir algo molt especial també entre els seus braços, que m´agafaven amb molta cura i molta delicadessa, i quan em va cridar pel meu nom li vaig reconéixer la veu.
Sí, era ell el que em parlava quan encara estava dins del ventre de la meua mare, era el mateix que em deia aquelles coses tan bóniques, i ell no era altre que MON PARE.
Foren moments molt emotius per a tots, i que només aquells que ho han viscut saben de que estic parlant, veritat Pasqui i Íker????????

Ara ja estic a casa i estic molt agust amb els meus pares.



Com que hui sabia que anaven a vindre les meues ties (les amigues de ma mare) i que m´anaven a fer moltes fotos els he dit als meus pares que em posaren un vestit per a rebre-les i eixir a les fotos tan guapa com soc jo.


Bé em dic Laia Lianes i Melià, i ja forme part de la Família Xuquerera, aquella de la que tantes voltes m´ha parlat ma mare i de la que està tan orgullosa.

Lo dit, espere vore-vos promte pel cau i conéixer també a Pasqui i a Íker, que ja m´han dit que són molt guapos els dos.

Un bes molt fort i fins promte.