EL DIA D´ÀNGELES

ELLA ÉS LA NOSTRA ÀNGELES

FELIÇ 23 ANIVERSARI!!!!!!!!!

ENGUANY SI, ANGELES

Un pardalet ens va dir que avui, dia 4 d’abril, era un dia molt especial per a un membre de la nostra comissió. Tal dia con hui però 23 anys enrere va nàixer la nostra benvolguda Angeles. I sabent-ho no podiem deixar de felicitar-la al nostre blog en nom de la colla i de tota la comissió (per fi, eh!) i desitjar-li que passe un molt bon dia en companyia dels seus i que li facen molts regalets.


FELICITATS, ANGELES!!

ATENCIÓ!!!

Bona vesprada, xuquerets!! Vos recorde, per si algú no ho sap, que ja hem començat l'exercici 2010 i que aquesta vesprada al cau es repartirà ja la primera loteria, no oblideu passar-se per allí a recollir-la (serà la de les 2 properes setmanes).

Nota: Hui hi ha reunió, que es divendres, aprofiteu que la setmana que ve com que és Pasqua no hi haurà. Supose que el presi presentarà a la seua Junta, fins després, xuquerets!!

SEGUIM FENT MEMÒRIA

I seguint amb la crònica fallera, anem a parlar del dia 17, que començà, com no, amb una bona despertà (per cert, molt bo el xocolate); eixe dia, com és el primer i la gent encara no està massa cansada hi ha una gran afluència, però ja els demés... (jo soc la primera que faig fugina, ja ho sé). Seguidament ens vam dirigir al cau on vam degustar un bon esmorçaret. I a continuació, ja sabeu, a fer-se els pirris que hi havia passacarrer. Estava previst fer-lo per la barriada, però modificarem una mica l’itinerari per tal d’anar a l’Ajuntament, on recolliriem algun premi per l’ús del valencià. La gent enguany no era gens optimista respecte a aquest tema, tothom esperava un tercer o quart premi, ja que havien vist els llibrets d’altres comissions i estaven molt però que molt be.

En fi, que recollirem a les falleres majors i anarem a l’Ajuntament. Allí hi havia un bon ambient, la resta de comissions ja havia arribat i les xarangues estaven animant la festa. Com ja vos hem dit vam ser agraciats amb el primer premi, del qual jo estic particularment satisfeta, ja que conforme dir Dúlia l’altre dia, hi havia molta competència.

I ara be allò, la meva particular crítica constructiva. No sería l’acte més “” si s’anunciaren els guanyadors des del balcó, on tothom podria sentir-ho? Fent alguna cosa pareguda a la crida, vull dir; no se si estareu d’acord en mi, però jo el trobe una mica gelat. Es fa a dintre de l’Ajuntament i la major part de la comissió es queda fora, alli cara sol (i enguany ha fet bona cosa de calor) una bona estona (que es fa una mica llarga) fins que alguna fallera major s’asoma (per fi) alçant un banderí... Crec que es podria millorar, que opineu?

Seguidament tornarem al “barrio indio” i repartirem oli a totes les persones que han colaborat en la falla pagant el cartonet, en senyal d’agraïment. Després ens canviarem i acudirem de nou al cau, on els cuiners ja havien preparat el dinar. Agafarem forces, ens canviarem de nou i, ja per la vesprada, visitarem l’Asil d’ancians, com és tradició. Allí vam veure alguns amics d’altres comissions i dins, com és habitual, paradetes, alguna que altra cançoneta i/o ball per animar els ancians i alguna que altra foto.

Finalment arribà la nit. Poc a poc la gent anava arribant al cau amb la seva disfressa (enguany hi ha hagut una gran participació) i el soparet baix del braç. Carregàrem les piles i ja sabeu, començà a sonar la música, cubatilla, bailoteo, xupitet...

HUI ÉS EL MEU DIA

Pues sí xuquerets, hui és el dia de la nostra millor amiga, hui és el dia de Elsa.

Tal dia com hui fa 27 anys va vindre al món un torvellí de persona, els que la coneguem ben bé, sabem que és així. És una de les falleres que més col·labora amb la falla, i una de les que més mala uva té, jijijijijij!!!!!!!!!!, però si no fóra així no seria ella, i per tant, tal volta no la voldríem tant com la volem.

Hem estat juntes des de la guarderia, pel que podem dir que la coneguem molt bé. Hem passt moltes coses bones, però també n´hem viscut de roïnes. Ens hem barallat per a després fer les paus, ens hem rist i també hem plorat, però al final, el més important és, que tot això ho hem fet juntes i sempre hem estat ahí per al que hem necessitat.

Nosaltres tres podem dir que sabem el significat de la vertadera amistat. A més, Elsa, en tot el geni que té, és una persona molt sensible, i encara que pareixca un tòpic, té un cor que no li cap en el pit.

I podríem estar parlant molt més temps sobre ella, perquè 27 anys juntes donen per a molt, però crec que amb el que hem dit sobra.

Elsa moltíssimes felicitats, de part de nosaltres dos (Roser i Esther).

Que en complisques molts més en la nostra companyia, i lo dit, et volem tal i com eres, amb les teues virtuts i els teus defectes, pel que t´hem de demanar que no canvies mai, i el que és més important no deixes que ningú ho faça.

MOLTS BESOS GUAPÍSSIMA.

Roser i Esther

EL 16 DE MARÇ

Després de l´entrega de premis, de la nit de play-backs al cau i del sainet, vaig a passar a parlar-vos del dia 16 de març, primer dia oficial de les festes josefines i primer dia de ball al nostre cau, previa torraeta, com no.

El dia començà com toca, amb un bon esmorzaret cortesia dels nostre cuiners. Després, com que no hi havia cap acte faller aquell matí, la gent aprofità per a ultimar detalls per a falles i deixar tot preparat per a poder disfrutar com cal de les festes josefines. Feia un oratge de categoria, tornàrem sobre la una, ens ferem una cerveceta, prenérem un poc el solet i com no, ferem una partideta de parxís (torní a perdre, està clar que no és lo meu)i... hora de dinar! Si no recorde mal aquell dia feren arròs al forn.

Després, amb la panxa plena, mentre que alguns anaren a casa a disfrutar de la “siesta”, d’altres es quedaren al cau disfrutant d’una estoneta tranquil·la jugant al truc, parxís... Finalment, arribà l´hora de posar-se mans a l´obra, hi havia qui parava taules, altres repartien menjar, altres començaven a fer foc i d’altres posaven en funcionament ell primer torn de barra.

Poc després començarem a torrar, soparem i després, ja sabeu, es tornà a obrir la barra i començà el ball, havien arribat els dies grans de les festes josefines...

SOBRE L'ÚLTIMA REUNIÓ

¡Hola! Feia temps que no feia aquest tipus d'articles i, mira, ja en tenia ganes. L'última reunió de l'exercici faller va ser per a mi molt curiosa: per una banda tenia ganes d'acabar amb la faena de l'any anterior. Per altra banda, em feia llàstima que s'acabara aquest any carregat de faena, d'il.lusió, de noves amistats, d'ampliació del cercle d'amics, de noves vivències i noves responsabilitats. Crec que el comiat de Dolores va ser perfecte perquè respongué amb una actitud agraïda i elegant a l'hora d'acomiadar-se. No volgué parlar de tot allò negatiu que comporta el càrrec de president sinó que només resaltà l'experiència humana i positiva de tot allò que comporta el càrrec de president.
I, en acabat l'any de Dolores, comença l'any de David. David es presentà com a president mogut per les circumstàncies personals que té enguany: la seua xiqueta es presenta com a fallera major infantil i la seua neboda com a fallera major, el fill d'un amic seu es presenta com a president infantil i és completament normal que ell, que ja sap el que és, vulga presentar-se com a president. Crec que la comissió va respondre amb molt de respecte cara a David perquè ningú més es presentà com a president i va ser acceptat per unanimitat, cosa que segur que l'haurà omplit de goig. La meua enhorabona des d'ací per al nou president.
Comença un nou exercici faller, algunes persones seguiran en el càrrec, d'altres, no, però segur que hi haurà, com sempre, persones que amb càrrec o sense treballaran posant a la falla com a prioritat i persones que, amb càrrec o sense, treballaran posant els seus interessos com a prioritat. Als primers els desitge molta sort i als segons que els comptes els isquen aigua. I a tots, que continuem anant a les reunions, que dóna gust vore el casal ple i que tornem a fer les colles i que el rulo no pare, que açò va que trina i ja estem en falles altra volta.
Que tingau una bona setmana.

*article de DULIA

DIUMENGE FESTER 15 MARÇ

Tots els dies son festa en el tema de les falles, pero on mes es nota es a la capi , a Valencia, a mi personamlent m´agrada anar a un parell de mascletades, m´encanta(que diu la meua amiga Monti), es algo ,com una tradicio, i la veritat que son obligades 2 a l´any.

Nosaltres , els xuquerets, tots els anys, anabem el dia 16 a vore falles, i la mascleta, pero poc a poc , entre que un treballa, l´altre no pot, i .... cadascu sabra , al final nomes anaben la meua amiga Ester i jo, i aquest any ni aixo, ella per problemes familiars, no hem pogut estar les 2 a la mascleta del dia 16, peor aixo no vol dir que jo no haja anat,jijijiji.

El diumenge dia 15 de març agafi a ma mare i a ma tia , i ens dirigirem cap a Valencia, rumbo a NOU CAMPANAR, per gaudir de l´impresionant falla, i de fet aquest any a mi personalment , no m´acabat d´agradar, pero hi han gustos per a tot...

D´ahi ens dirigirem agafar un autobus ,per a que ens portara al centre, i aixo va ser impossible, llogicament, i agafarem un taxi i ens acosta al centre, i vaig alucinar, hi havien rius de gent per alla on caminabes, on mirabes ...

Intentanrem acostar-nos a la plaça de l´ajuntament a 20 minuts de començar la mascleta d´eixe dia, i la meua sorpresa va ser que a 24 graus,el sol pegant de valent, la gent es para i no anaba ni avant ni arrere, mare meua... que calor, que agobio , socorroooooo.

Vaig intentar anarmen d´alli, pero era impossible, l´unic que vaig poder fer va ser eixir un poc arrer, fins que corregera un poc d´aire per que allo era massa.En vaig quedar a les portes de l´estacio del nord, vegent com passaben els helicopters, per l´aire, com una ambulancia posaba les sirenes per poder menejar-se del lloc, com una dona pasaba entre la multitud amb una bicicleta, com la gent portaba a les criatures de mesets amb els carros i tot, no meu podia creure, aixo es de locos.... i comença la mascleta.

Va ser espectacular, pero una vegada acabada, salvese quien pueda, comença a menjar-se la gent i el porten d´un costat a l´altre, sense saber quin es el teu rumbo, aiiiiii......

Al cap de un hora, pareix que trobe el meu cami, i ma mare i ma tia, les tinc localitzades, i ens dirigim a un parc per a poder agafar un poc de sombra i per poder menjar el entrepa que ens habiem preparat per poder continuar la marxa de les falles a Valencia.

Dicho i hecho, en la panxa plena, agafem trastos i ens dirigim cap a la falla del Pilar, i la gent ho diu tot, aquella plaça estaba " ABARROTA", que falla mes Impresssionant, no sabia a on mirar, tot era bonic, fotos i mes fotos...

D´ahi ens dirigim cap a NA JORDANA, i lo mismo, continuem , cap a les Torres de Serrans, i cap a la plaça de la Mare de DEU, i necesitem un descanset, ens fem un cafenet a la palça de l´ajuntament per anar a la falla de CONVENTO JERUSALEM, i allo no tenia nom, apega a la valla no podia creurem els ninots que estaba vegent, aixo eren obres mestres, no podia ser veritat que eren ninots de falla i el dia 19 tenia que cremar-se i desapareixer, no podia ser..., ahi si que ploraria jo agust, si...

Continuant la marxa ens diriguim cap a la falla de SUECA LITERATO AZORIN, nomes per veure el carrer iluminant que tant ens va impactar anys enrere, i com no aquets any no anaba a ser menys, impressionant, tot , la multitud de gent esperant al principi del carrer per a poder gaudir una imatge inolbidable , i aixi va ser .... IMPRESIONANT.

De torna cap a la palça de SANT AGUSTI, passant per la plaça de bous allo pegaba un pet, jejejeje, es un dir pero vosaltres ja sabeu el que vuic dir, treien als toreros a hombros, i la gent sel´s menjaba, pero la gent continuaba anant d´un carrer a un altre, d´açi cap alla, tot un mareig i prou...., l´hora de torna cap a Sueca estaba ja a la volta del carrer , sols hem quedaba anar eixa nit al SAINET de la falla del XUQUER, on la meua amiga Rocio debutaba, pero hem va ser impossible, el cansament al sentarme al sofa va poder en mi, no vaig poder fer res de res , pero va valdre la pena.

REMAT FALLES 2009

El passat divendres va ser la 1º reunió de les falles 2010, a la que no vaig poder acudir, i encara que me l'han contat la deixe per a que altre faller/a que si estaba puga exposar-la tal i com va ocórrer, ja que tenim moltes gent a la que felicitar.

Jo passe directament al diumenge, dia que l'anomenem com a dinar del resto, despenja de banderes, dia de fer cartonets o dia de despedida falles 2009.

Aquest diumenge començà a les 10 h de hora nova al cau per agafar energia amb l'esmorçaret, boníssim, teníem pernilet, formatge, salxixa, xoriço, moixama...

Desprès d'un parell d'hores d'esmorçaret (cafenet i xarradeta inclosa) ens posarem en marxa per a fer la feina, els xics duien la canya-corbella i les xiques els cartonets, no tots clar, perquè uns portaven el carro amb la cassalla altres les llistes del veïns, altres replegaven banderes i altres amenitzaren el passacarrer amb els típics cants fallers, cadascú el que millor se li donava.

Desprès de quasi 3 hores de passacarrer cartoner-banderer per el veïnat, d'algun percans amb les banderes mes altes (els xics tingueren que fer muxaranga per arribar) d'unes quantes xarradetes dels veïns, uns que volen banderes, altres que passem mes vegades amb la comissió, altres que tornen les paelletes d'ells, i altres contraris aquestos pagant el cartó d'avant ma i donant les gracies per contar amb ells, es va fer l'hora de dinar.

Aquest hora el cau ja estava ple, sols feia una setmana que ens havíem vist i pareixia com un mes, la majoria de les xiques amb el cambit de look desprès de la setmana fallera.
Una partideta al parxis i de seguida el dinaret, boníssim també i variat, amb cafenet i dolçet per a tots, i com no partidetes de bingo.

A les 6 de la vesprada ja era hora per anar replegant, així que uns escurant, altres llevant taules i agranant, i la resta arrimant el cau, el Diumenge faller aplega a la fi a l'igual que el meua article.

.

P.D: Tenim preparats alguns articles de la setmana fallera, anirem alternant amb els articles semanals , si tu vols comentar algun acte, ja saps on enviar-lo¡¡

XARANGA DISSONANCIA ABSOLUTA

HOLA FALLERS I FALLERES DE XUQUER!!!!!

Som la xaranga dissonancia d'alaquas, l'any passat en les falles del 2008 varem tocar amb vosaltres en la presentació, cavalgata i demana i cavalgata pel barri.

Ens ho varem passar d'allò més bé amb vosaltres. Mai oblidarem com la falla anava de piscines i disney, i com nosaltres de bebés, va ser genial.

Per això voliem repetir.Els actes varen contractar per mitja del representat. Però si contactem falla-xaranga fem el contratec ix mes economic per ambes parts. Per això vos proposen bona musica a canvi de gaudir de la festa amb vosaltres.

A més, ens em informat de que en sueca es fa un concurs de xarangues i nosaltres segur que guanyariem.esperem que ens contesteu o que crideu:


VISQUEN LES FALLES!!!!!!!!!DEL 2010!!!!!!!!!!!!!!!!

TORNEM A LA RUTINA

Com cada any, després de les festes josefines arriba la resaca fallera, i després d’ella poc a poc i conforme podem anem tornant a la rutina (a la feina, a casa i també al blog). Avui és divendres, fa més d'una setmana que cremarem la falla i encara tenim a la ment (i al cos, aaaai, que major estic!) els intensos dies que hem viscut junts, els de les intenses i esperades festes josefines. Han passat ràpid, la qual cosa és símptoma de que ho hem passat be, no? Personalment crec que hi ha hagut bon rotllo, a pesar d’haver-se produït alguna xicoteta discussió (com sempre), però que en general les coses han sortit be (tot i que sempre hi ha coses millorables) i crec que podem dir que les falles de 2009 ens han deixat un bon gust de boca.

Poc a poc farem la crònica de les festes josefines d’enguany (de fet, ja hem començat en algun dels actes), intentarem fer un repàs d’allò que hem fet i de com ho hem viscut i ja sabeu que tothom està convidat a particiapar al blog i que podeu enviar fotos, articles, anècdotes i tot allò que vos agradaría que apareguera per ací (direcció: fallaxuquersueca@hotmail.com).

Be, finalment dir-vos que les falles 2010 ja estan en marxa i amb elles tornen de nou les reunions, la primera d’elles serà esta nit, esperem vore-vos pel cau. Que passeu un bon cap de setmana, faller de nou (diugmenge hi haurà dinar al cau i retirada de banderes), ens vegem xuquerets.

SAPS QUI SOC?????

L´ entrega de premis

Aquest any l´entrega de premis a segut al cau multiusos, que fins el nom es lleig, pero mira ens han venut alli, i mira que tenim que fer(es una opinioo meua).

El dissabte 14 de març a les 12hores, anàvem a arreplegar els premis, que aquest any ens havíem guanyat.

És un poc extrany, a mi personalment m´agrada més quant ho fan al cau, perquè hi ha mes comboiet, tenim taules paraes, jijij, i no es per els menjars, no... si no que es un poc estrany, alli cada falla , es senta on vol, no es van posar ni aigua , senyores , en la calor que feia, i crec que nosaltres erem els que mes gent de la comissio hi havien, pero ...

Aplegarem justet, ens sentarem despres de fer les ftots de rigor i el primer premi per donar van ser els premis dels ninots de falla, a on nosaltrs van gaudir d´un 2º PREMI PER VOTACIO POPULAR AL NINOT INFANTIL , i clar despres començen tots els premis al esport, individuals, i clar com la gent ja sap el que te, i topt aixo, nosaltres que anabem a per el de la cabalgata, per un poc mes va i ens quedem sols , alli sentaets com a bons xiquets, ja ves....., en fi sempre es ben rebut un premi, en aquets ocasio, ens enpotarem el ..

1º PREMI DE LA CABALGAT DEL NINOT

FINS L´ANY QUE BE

Aniversari de ...

PEQUENYO BONSAY
AÏDA


MOLTES FELICITAS AÏDA EN LA TEU MAJORIA D´EDAT.

EN LA NOSTRA FALLA DUNS UN BON GRAPAT D´ANYS I MAI HAS DESCRIMINAT A NINGÚ PER L´EDAT, PUES SEMPRE T´HAS ACOPLAT A CUALSEVOL PERSONA QUE PROP DE TU HA VOLGUT ESTAR, INCLUS JO PERSONALMENT ARRIBARIA MES JUNT, QUE TU A LA PERSONA QUE HAS VIST UNA MIQUETA APARTA CARA A DELLA HAS ANAT, I AL SEU COSTAT T´HAS FICAT EN UN SOMRIURE DE PART A PART.

LA COLLA DEL PRE- INSERSO CREC QUE AL FINAL TAMBE T´HA ADOPTAT, PUES SEMPRE PUNCHANLOS TU ESTAS, JAJAJAJA TAN SERIA QUE PER A ELLS PAREIXIES, SEMPRE ARA T´ENVIEN A TOCARLI LA F....................

AL ANY QUE VE NO SE COM EU TINDRAS, PERO NO MES VOLEM QUE TAMBE PUGES TU ESTAR.

MOLTES FELICITATS COM DIU EL TEU AMIC "GITANA"

*Mama Maduixana