JOSE SERRANO SIMEON
JOSE SERRANO SIMEON ,SUECA-VALENCIA, 14 D´OCTUBRE DE 1873,MADRID 8 DE MARÇ 1941, FOU UN COMPOSITOR VALENCIA.
El mestre Serrano, Josep Serrano Simeón, autor de la música de l'Himne Regional de Valéncia, naixcut en el número 54 del carrer de la Verge de la població de Sueca, en la comarca de La Ribera, el dia 14 d'octubre de l'any 1873.
Fill de Josep Serrano Marí, de professió llaurador, poeta i músic major i director de la Banda de Música de Sueca, y de Clara Simeón. Als cinc anys, contagiat de l'afició musical de son pare, deprengué solfeig i a una edat molt pronte començà els estudis de piano i guitarra. Son pare volgué que pronte s'iniciara en l'art musical i se l'endugué en ell a la Banda de Música que dirigia, donant-li pronte. després de saber els primers quaderns de solfeig, instrument.
Li donà primer el triàngul i després la trompa, apareguen ya de chicotet uniformat com a músic de eixa formació. Als sis anys, vistes les dots musicals que tenia, son pare li compra un violí, difícil i delicat instrument, que pronte dominà en habilitat. Ya a eixa edat comença a ajudar a son pare en l'acadèmia de música que tenia en Sueca. Va ser un mestre precoç gràcies a les casualitats innates per a la música que posseïa.
Encara adolescent, son pare li envià a estudiar al Conservatori Superior de Música de Valéncia on l'impartiren lliçons d'harmonia i composició en el mestre Salvador Giner, de piano en el mestre Roberto Segura i de violí en el mestre Andrés Goñi. Als seus 18 anys d'edat, Josep Serrano ya havia compost varies peces musicals per a banda, una Missa i diverses cançons. D'esta época son prou les peces que compongué per a velades musicals, sobre tot romanços, que escrivia a petició d'amics molt aplegats, dels seus conveïns de Sueca.
En l'estiu de 1892 Josep Serrano, jove encara, passà l'estiu en Simat de la Valldig
na, on estava de retor un cosí seu, Eliseu Serrano Biguer. Coneixedors els de la banda del poble de que tenia grans qualitats per a la composició, li demanaren que fera un pasdoble. Se passà la nit componguen-lo i, al dia següent, se l'entregà. El titulà, cóm no, "Simat", el nom del poble, pasdoble que encara seguix siguen molt recordat i celebrat i que està de viva actualitat. Es una relíquia i un honor per a les bandes de la comarca interpretar-lo. Este pasdoble el va incloure Serrano en la sarsuela "El motete", en la que començà a donar-se a conéixer en Madrit i a obtindre els primers èxits de la carrera professional. Als 20 anys se anà a Madrit on inicialment tingué una vida prou complicada i dura. Duia una carta de recomanació per al músic alacantí Chapí, pero este no li feu ningun cas. Serrano se dedicà a guanyar-se la vida tocant el violí en un café, fent crítiques musicals en una revista i dedicant-se a copiar-li les partitures al compositor Fernández Caballero. No havia fotocopiadores i el treball monòton, duríssim i repetitiu de copies per a cada instrument de una banda o orquesta havia que fer-lo a mà. En el Conservatori de Madrit obtingué una pensió per oposició que li permetí estudiar cobrint les necessitats mínimes, siguen els seus mestres els professors Jesús de Monasterio i Emilio Serrano Ruíz. Com pogué sobreviure i intentà introduir-se en el monet artístic, del espectàcul. Al final va conseguir conéixer als germans Àlvarez Quintero, ya en l'any 1899, quan fea set anys deambulant per la capital d'Espanya, en contra del paréixer de son pare qui reiteradament l'aconsellava que tornara a Valéncia, al vore que no conseguia res. Els germans Àlvarez Quintero li donaren un llibret molt difícil d'arreglar musicalment i en poques perspectives d'èxit. Josep va vore en aquell moment la seua gran oportunitat de donar-se a conéixer en Madrit i va construir una obra en la que destacava per la seua expressivitat musical un romanç i un passacarrer. S'estrenà en abril de 1900 en gran èxit públic. No obstant, no seria fins al 1903, onze anys després de haver eixit de Sueca, quan li aplegaria l'èxit i la fama a Serrano. Els germans Àlvarez Quintero li donaren a musicar el llibret de "La Reina Mora", en la que se manifestà un extraordinari compositor de sarsuela en la que arrasà en el mon del espectàcul madrileny. L'èxit va ser clamoros, fins l'extrem de que se convertí en la sarsuela més representada en Espanya i América.El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota Espanya. En 1904 s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta valencià Maximilia Thous, la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En 1906 compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, Tomàs Trénor Palavicino, Marqués del Turia, organisador de l'Exposició Regional de Valéncia, li encarregà que componguera el Himne de aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta Maximilià Thous, i va ser estrenat solemnement davant el Rei Alfons XIII i la seua esposa en la visita a Valéncia per a l'inauguració de l'Exposició, el 22 de maig de 1909. La primera interpretació, l'estren mundial del Himne Regional, corregué a càrrec de una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'Estatut d'Autonomia com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de Valéncia en 1917, li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.
Per a la coronació pontificada de l'image de la Verge dels desamparats, en l'any 1923, la Diputació de Valéncia li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "Valencia Canta", homenage musical a la mare de Deu dels Desamparats. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de Valéncia el 24 de maig de 1923, dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En 1929 la comissió de la Falla del carrer de la Pau de Valéncia l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el pasdoble "El Fallero", pasdoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les falles. Es la peça musical més repetida en el mon faller al llarc de l'any.
Escrigué una opera que no va concloure al morir-se el 8 de març de 1941, "La venta de los gatos". Dos anys més tart s'estrenà en el teatre principal de Valéncia després de que acabara de musicar-la el mestre Estela.
Valéncia i moltisims pobles valencians, han dedicat carrers en el seu recort. La capital ademés li alçà un monument en la avinguda del Regne de Valéncia. Totes les bandes de la Comunitat Valenciana tenen en el seu repertori obres musicals del mestre Serrano, i la gran majoria dels pasdobles que interpreten les bandes valencianes en el seus desfiles han segut composts per ell. El ser valencià el va fer compondre una música molt mediterrànea i en fortes reminiscències àraps, com correspon a l'ancestral cultura valenciana.
Sarsuela
OBRES
1888 Un poble de la Ribera - llibret: Francesc Roig Bataller
1888 Alerta, que és estudiant! - llibret: Francesc Roig Bataller
1896 Les Albaes - llibret: C. LLinàs
1900 El motete - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
1900 El corneta de órdenes - llibret: Carlos Arniches
1901 Coplas y vino - llibret: Francisco Tristan Larios
1902 El Olivar - (en col·laboració en: T Barrera Saavedra) - llibret: A. Melantuch i C. García Arista
1902 La Torre del Oro - (en col·laboració en: Gerónimo Giménez)
1902 La mazorca roja, 1 acte - llibret: Francisco Tristan Larios
1902 El jaleo nacional - (en col·laboració en : Vicent Lleó i R. Calleja) - llibret: S.M. Granés
1902 Don miguel de Mañara - llibret: F. Pérez Capo
1903 El solo de trompa - llibret: Antonio Paso i D. Jiménez Prieto
1903 El pelotón de los torpes - (en col·laboració en : A. Rubio) - llibret: Antonio Paso i Ramón Asensio Mas
1903 El vals de las olas - llibret: Antonio Paso i Ramón Asensio Mas
1903 La reina mora, 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
1904 El trébol - (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Antonio Paso i J. Abati
1904 La Torería, 1 acte - llibret: Antonio Paso i Ramón Asensio Mas
1904 La casita blanca - Maximilià Thous i E. Cerdá
1904 ...Y no es noche de dormir - (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: A. Casero i A. Larrubiera
1904 Las estrellas (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
1905 Moros y Cristianos, 1 acte - llibret: Maximilià Thous i Agustín Cerdá
1905 El Mal de amores, 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
1905 El Amor en el Teatro, 1 acte (en col·laboració en: Ruperto Chapí) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
1905 El contrabandp (en col·laboració en J. Fernández Pacheco)
1905 El perro chico en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
1906 La infanta de los bucles de oro - llibret: Sinesio Delgado
1906 La mala sombra - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
1906 El pollo Tejada, 1 acte (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
1906 La noche de reyes, 1 acte - llibret: Carlos Arniches
1907 La patria chica, 1 acte (en col·laboració en: Ruperto Chapí) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
1907 Alma de Dios, 1 acte (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Álvarez
1907 La gente seria, 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
1907 Nanita, Nana - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
1907 La escala de Jacob (en col·laboració en: E. Bru) - llibret: Maximilià Thous i E. Cerdá
1907 La banda nueva (en col·laboració en: E. Bru) - llibret: Maximilià Thous i E. Cerdá
1907 La suerte loca (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
1909 La Alegría del batallón, 1 acte (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Félix Quintana
1910 El Trust de los tenorios, 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
1910 El palacio de los duendes, 1 acte (en col·laboració en: Amadeu Vives) - llibret: Sinesio Delgado
1911 El carro del sol, 1 acte (en col·laboració en: Vives) - llibret: Maximilià Thous
1911 Barbarroja - llibret: Sinesio Delgado
1912 El fresco de Goya (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán)
1913 Si yo fuera rey - llibret: A. López Monís
1913 La gentuza - llibret: Carlos Arniches
1914 El rey de la banca - llibret: E. Cerdá
1914 El amigo Melquíades, 1 acte (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
1916 La Canción del olvido, 1 acte - llibret: Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
1916 El príncipe Carnaval, 1 acte (en col·laboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Ramón Asensio Mas i José Juan Cadenas Muñoz
1916 La Sonata de Grieg - llibret: Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
1916 El rey del corral - llibret: E. López Marín
1919 La venda en los ojos - llibret: J. Fernández del Villar
1919 Los leones de Castilla - llibret: J. Moyrón Sánchez
1922 El príncipe se casa - llibret. J.J. Cadenas
1924 Danza de apaches
1924 La maga de Oriente (en col·laboració en: E. Pérez Rosillo) - llibret: Sinesio Delgado
1926 Magda la tirana - llibret: P. Millán Astray
1927 Los de Aragón, 1 acte - llibret: Juan José Lorente
1927 La Prisionera (en col·laboració en: Francisco Balaguer Mariel) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla i Anselmo C. Carreño
1927 Las Hilanderas, 1 acte - llibret: Federico Oliver
1929 Los claveles, 1 acte (en col·laboració en: Federico Chueca) - llibret: Luis Fernández de Sevilla i Anselmo C. Carreño
1930 La dolorosa, 2 actes - llibret: Juan José Lorente
1944 Data de l'estrena. Golondrina de Madrid Obra pòstuma (en col·laboració en: J.M. Izquierdo) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla
[edita] Opera
1943 Data de l'estrena. La Venta de los Gatos, Obra òstuma, 2 actes - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero. Basada en un conte de Gustavo Adolfo Bécquer.
[edita] Obres per a banda
1909 Himne de l'Exposició Regional Valenciana - text: Maximilià Thous
1917 La canción del soldado, Himne
1923 Valéncia Canta!, Himne
1929 El Fallero, Pasdoble
Del Perelló a Catarroja, Pasdoble
17 comentaris:
MAITE LA MEUA MES SINSERA ENHORABONA, QUE GUAY ESTA BIOGRAFIA DEL GRAN MESTRE, PUES SOC AFISIONA A LA MUSICA I MES CLASICA, I LA VERITAT QUE HA DONAT GUST VORE TOT EL QUE HAS RECOPILAT I ME HA RECORDAT LA MEUA EPOCA DE JOVENETA CUANT ASI EN CULLERA JO ANABA EN TOTS ELS MEUS AMICS ALS ENSAGS, GRASIETES GUAPA
jo tambe he anat varios anys al asssaigs de la banda de Sueca " UNIO MUSICAL " i no deixe de reconeixer que quant tocaba en el concert obres del ,MESTRE SERRANO , bueno els pels de punta i de fet no podria triar en ninguna obra d´ell pense que totes on meraVELLOSES.
Mira pense en MOROS I CRISTIANS i al.lucine.
De fet fa uns quant s anys en el llibre de falles es va regalar un cd amb obres del mestre Serrano i alli estaba jo tocant amb el meu clarinet fins altes hores del anit i sense importarme, la veritat que de quant en quant el senc (cd) i continue recordant eixos moments.
Espere que vos agrade i fins i tot que penseu en el que tenim al poble , espere que ninugu hem tire hen cara res de res perque per a gustos no hi ha res escrit.....
I si xuquuerets ha segut copiar i pegar , no cal que ningu meu digua
hola¡¡¡
com va tot? pesaveu que habia desaparegut? pues ja estic asi despres d'uns dies de descans, bueno de no vindre a treballar perque descans, descans no ha segut, aprofitat tot el que e pogut per fer cosses pendents que sempre el deixes per a quant tens dies lliures.
Poc a poc anire lleguint tots els articles anteriors, que ja vec que son prou, i hui no es el millor dia per parar-me.
Cuenca ja estas enganxat al blog¡¡
MIRA MAITE JO NO SE QUE FICAR TIA, JO SE QUE ERES FALLERAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA I PUNTO,HARA JO LI PREGUNTARIA A SEÑOR DON JOSE O JOSEP SERRANO PERQUE RENUNCIA DE SUECA ,,,O SON LEYENDES URBANES,,,PERQUE NOSALTRE ES CAU LA BABA. CUNT DIGEN QUE EL MESTRE ES DE SUECA I ELS DE CULLERA DIGUEN LO MATEIX PER ESTAR TAN PROP DE CASA,,,BE . PERQUE NO ESTA ENTERRAT AÇI HEEEEE ,,AÇI QUE TENIM LA SOMBRA..PERQUE ELL NO PENSA EN EL FUTUR DE TOTS ELS SUECANS
ME CAXIS ROCIO JA ESTIC ENGANXAT, PERO ,,LES COMES ELS PUNS I DAMUNT ESCRIURE EN VALENÇIA ..OSTIA ME COSTA , COM EN ESCOLA TENIEM EN CASTELLA PUES AIXO ,, BO BEN BEGUDA DE NOU AL BLOG P E R D U D A ,,,,
MAITE TINC POR DE FER UN ARTICLE, NO SE SI ME CAP JEJEJE QUE XORRA DE JEJEJE ...ENHORABONA,
MADUIXA HE A TU TAMBE ENHORABONA PER ESTAR HAI EN TOTS ELS ARTICLES CONTESTANT,UN COSA QUE DIU LA TEU XIQUETA ESTA BE .JO CREC QUE SI
OLE, OLE I OLE.PER LO MENOS AIXINA MOS PODEM ENTERAR UNA MIQUETA MES DE QUI ERA EL MESTRE SERRANO.ENHORABONA MAITE.
si el mestre serrano, personatge il_lustre de sueca, valencianiste a serrim, no com fuster que era catalaniste. el que jo crec que el dia san josep el mestre serrano i bernat i baldovi es mereixen ofrena de suecans, x davant de joan fuster ni tindriem que passar, sols volia catalunya i no comulga en les idees dels suecans.
¿qué opineu amics?
¡Hola! Quan vaig llegir l'article la veritat és que el comencí i no l'acabí perquè per a mi el món de la música m'és prou alié però com veig que ha generat prou d'interés i l'intercanvi comunicatiu és lo meu, doncs mira, vaig a opinar: pense que del que es desconeix és millor no parlar-ne i com ignore si són llegendes o va ser realitat, doncs no opine i crec que l'anònim (encara que és indiscutible que ens coneguem és el tractament que tu has triat) parla també des de la ignorància.
Una última coseta: felicitar al gatet pel seu valencià tan recorrecte ¿estàs fent classes o ho tenies amagat?
CUENCA GRASIES PER EL TEU INTERES, AÏDA ESTA MOLT BE, I MOLT AGUST EN LA FAMILIA QUE LI HA TOCAT UNA MIQUETA COSTIPA PUES ALLI FA FRET I NO PARA DE PLOURE, DE VES EN CUANT ENTRA EN INTERNET PER A VORE QUE PASA PER ASI, ENCARA QUE NO TE TEMPS DE FICAR RES, EN DONA MOLS RECORDS PER A TOTS
dulia, no parle desde l'ignorancia, fuster tira x els catalans, les falles deuriem de tirarnos 2 pets davant l'estatua.
aquest tema està molt be
BUENO ESTA VIST QUE A LA MADUIXANA LI HO ASERTES TOT, PERO LA VERITAT QUE ESTE MES EL BLOG ES UN POC ROLLERO, YO HO ENTENC PERQUE EN ESTOS MOMENTS NO HI HAN ARTICLES FALLERS PERO ES QUE ES MOLT FORT
NO PASA RES ANONIM, A MI EN REALITAT ES QUE NIAN POQUES COSES QUE EN DESAGRADEN,I ESTES SOLEN SER ROINS, PER LO TANT LA VERITAT ES QUE EN LA MUSICA I A MES CLASICA M´AGRADA MOLT, CUANT ESTIC EN CASA ASOLES TINC MOLTS CD I MELS FIQUE PER A DESCONECTAR DELS MAL DE CAPS QUE PUGA TINDRE, I CENTRARME EN ALTRA COSA MES ALEGRE.
LA VERITAT TEU RECOMANE, PROBAU I JA EN DIRAS.
hola a tots. mare meua com esta el pati... jo felicitar a mayte i exposar aci un dubte q hem ronda q no se si serà més una "leyenda urbana" pero jo tota la vida he tingut entés q el mestre serrano tenia vergonya de dir q era de sueca i dia q era de valència... no se si serà de veres o una leyenda....
¡Hola altra volta!
En el joc del trivial que em comprí fa un milió d'anys (quan en pasqua encara jugàvem a coses i no estàvem tot el dia menjant, fumant i xarrant)hi havia un paperet que deia: "cuántas conversaciones interesantes se extraen de temas triviales" (o algo aixina) i crec que en este article ha passat això.
Jo, com ignore moltes coses, només vull dir que no crec que Fuster fóra tan catalaniste quan la seua obra més coneguda es diu "Nosaltres els valencians" i quan continuà visquent en la seua casa a pesar que li havien tirat una bomba. Crec que s'estimaria molt el seu poble quan continuà ací fins a la seua mort.
Però amb açò no vull dir que li fem l'ofrena o que no li la fem sinó expressar només la meua opinió respecte de la informació que sé.
moltes gracies maite per el teu treball de documentacio del mestre Serrano,ens hem enterat de la prolifica obra del nostre paisa.
Publica un comentari a l'entrada