Be, xuquerets, seguim tornant enrere en el temps, seguim recordant les falles de 2009, avui ens centrarem en el dia 18 de març, exactament quatre setmanes enrere. Aquell dimecres començà amb la tradicional despertà. Seguidament recuperarem forces al cau amb un bon esmorzaret i més tard tingué lloc un passacarrer per la barriada.
A continuació, el dinar, cortesía d’eixos grans cuiners que tenim a la Xúquer, als quals els donem les gràcies per estar ahí un dia i un altre, per currar-se-ho com ho fan totes les dies de convoi faller. A continuació, ja en la panxeta plena i energies renovades, abandonàrem el cau per uns instants per posar-nos de nou els trajes de valencians. Mentrestant certes persones es dedicaven a preparar els vehicles corresponents amb tot allò que es requereix en la visita de cortesia. També a ells els donem les gràcies per estar pendents de tot allò que necessitem i per facilitar-nos al llarg de tot el passacarrer tant la beguda com el menjar que requerim.
Es va fer l’hora i pampampamapmapampam, tirarem la traca i sortirem del cau, aquesta vegada no en direcció a casa de les Falleres Majors, sino a la de la nostra super-presi, que volia obsequiar-nos en un berenaret. Ferem el “tentenpié” que pertocava i començarem l’acte.
Quan menys ens n’haviem adonat ja erem de nou al cau; que estrany, encara no son les 9h! Clar, com que enguany erem els primers haviem acabat a una hora acceptable. I res, a casa de nou, una dutxeta ràpida i una altra vegada al cau per tal de sopar.
Una vegada acabat, retirada de taules i a ballar, aprofiteu xuquerets, que és la darrera nit... Va haver-hi gran afluència de gent aquell dia, vam rebre la visita de familiars i amics, així com membres d’altres comissions... tot era perfecte, tot excepte jo i l’estat en què em trobava, ja que tenia un refredat de por i en febra com estava vaig haver d’anar-me’n abans que s’acabara la festa... Be, no passa res, l’any que ve més i millor. I fins ací la crònica del dia, ja seguim demà amb el dinou. Que passeu bon dia xuquerets.
Una vegada acabat, retirada de taules i a ballar, aprofiteu xuquerets, que és la darrera nit... Va haver-hi gran afluència de gent aquell dia, vam rebre la visita de familiars i amics, així com membres d’altres comissions... tot era perfecte, tot excepte jo i l’estat en què em trobava, ja que tenia un refredat de por i en febra com estava vaig haver d’anar-me’n abans que s’acabara la festa... Be, no passa res, l’any que ve més i millor. I fins ací la crònica del dia, ja seguim demà amb el dinou. Que passeu bon dia xuquerets.
Jacki, tu ja hauras escarmentat, no??? que ja esteu majors.....,(aunque per fora esteu joves, joves de veritat.--per a quedar be--), hi ha que anar cuidanse que despues venen els esguinses i els dolors JAJAJA. Bueno aclarir que es tot una brometa i que begau que ens enrr
En primer lloc vullc donar les gracies al Pelayo i a Dolores com als meus president/a ja que he tingut els dos anys els millors presidents que haguera volgut tindre cualsevol Fallera Major, s'han portat en mi de lujo gracies als dos!.
La crema de enguay tambe ha segut especial, molt bonica, cuan anava del cau, vestida de fallera, ahon estava el monument sols pensava, ara si que s'ha acabat! pero puc dir amb molt de orgull que he representat a la Falla Xuquer durant dos anys i sempre ha estat a la altura, almenys ixe es el record que jo m'anduc (perque en tots els llocs hi han fallos), que han segut dos anys de molta alegria, de molts nervis, tambe de alguna plorera, pero...molt bonics!
