¡Hola, hola! Després de la setmana fantàstica de les "catalines" he decidit fer-li cas a la nostra bandera que porta ja uns mesos preguntant-me quan eixirà ella en el blog. Doncs bé, hui ha arribat el moment.
La nostra Xúquer viatjà este estiu a Eslovènia i es va voler fotografiar a l'entrada d'unes coves impressionants i súper grans on et passejaven en un trenet per a poder vore-les bé sense perdre't ni cansar-te, i on la temperatura era de 10º (molt agradable per al mes d'agost). Ací la teniu amb Rosàrio i amb mi en la primera fotografia.
La segona fotografia és la que més m'agrada perquè va insistir la bandera xuquerera a fer-se la foto davant de "la picota". Segur que tots heu sentit l'expressió "estar en la picota" i la picota és exactament això que tenim darrere: era una columna on lligaven a delinqüents durant tres o quatre dies durant els quals tots aquells que passaven podien fer-los o dir-los el que volgueren: des d'insultar-los fins a escopir-los o tirar-los pedres. Açò va ser ja en territori croata.
I, finalment, després d'una setmana per ahí, patint calor i cansament, la nostra bandera es mereixia un descans i arribà a la piscina de l'hotel, s'agarrà una hamaca i no es va menejar d'allí en tres dies. I d'eixa situació és l'última foto que us mostre.
La vaig deixar descansar perquè, encara que ella no ho sabia, encara li quedava una altra escapadeta que fer. Però això us ho contaré en un altre article.
Que passeu un bon dia i fins demà, si veniu.
8 comentaris:
Ale corredora, tu no pares en torreta......jajajajja!!!!
Ell collo ni wily foc viaja tant !!!!! Bonico i curios
T'ho mereixes. Ara ja t'he descobert. No és el ioga el que et dóna la felicitat que ens transmets, sinó les experiències i els canvis d'aire.
Gràcies per portar-nos a la falla al complet amb la bandera. D'alguna manera he sentit que estava allí. Seré tonto, amb que poquet em conforme.
Crec que no tens res de tonto. Més bé al contrari: s'ha de ser molt intel.ligent per saber ser feliços amb el que tenim. Espere que tu ho sigues molt perquè també t'ho mereixes.
avoren que fas per paris eeeeeeeeeeeee BON BOYAGE
QUE XULO, I EN VERITAT DULIA ENS HAS FET VIURE JUNT A LA NOSTRA BANDERA VIATJERA LO QUE VOSATROS TAMBE EU VIXCUT. MOLTES GRASIES PER DEIXARMOS DISFRUTAR D'EIXES SENSACIONS.
Cuenca, que ja estic ací. Al divendres vos ho conte tot. Que passes un bon dia.
Molt be Duli, espere que la bandera corredora no es canse i viatge tambe a "Pagui". Fes fotos Duli i que seu paseu de lo mes be tu i la bandera.
Publica un comentari a l'entrada