LA BODA DE L´ANY

Xiquets que contar-vos de la boda més esperada de la Xúquer, almenys per a les amigues. La Roser al fi s´ha casat.

Qui ho diria, es conegueren una nit de casals, imagineu-se com anirien, i al final acabà sent "EL SEU MANU", i Manu cap ací i Manu cap allà, el teníem fins en la sopa, jejeje!!.

Després de 5 anys arribà el gran dia, quedàrem a les 5:30 per a anar a per ella i fer-nos les fotos de rigor, i com no nervioseta que és, nosaltres la posàrem molt més.

Tirem la traca i Roser que no ixia de l'escala, i totes a un crit diguent-li que no era moment per a arrepentir-se, que ara ja estàvem totes arreglades, monyo fet i gastos pagats, però no era això, va ser son pare que la abandonà a la porta per tal d´ell poder sentir l´oloreta a pólvora. MMmmmmm!!!!!!

Una vegada misa tancada ens dirigírem en autobús cap a la Marina, no penseu que Roser té el catxé tan alt que ens envià a Alacant, sino ahí al costaet, a Polinyà del Xúquer per a cel·lebrar com a bons suecans l´enllaç.

Com ja s´imaginareu, no podia faltar la cansoneta dels grans events composada per Elsa, "BONIQUETA DE SA MARE", al del vídeo li encantà i ens la va fer repetir fins a la sacietat, però nosaltres encantades. Açò no s´acabà ací, ens sentírem tan protagonistes en aquell moment, que apart de tiomfar com a cantants ho volguérem intentar com a cambreres. Xiques sí que li traguérem el postre a Roser i al "seu" Manu, i com no tornàrem a triomfar. Clar, es podeu imaginar com es quedà la nostra amiga, sense paraules, va ser increible.

Vingué l´hora de l´entrga dels rams, i per supost era tot un nervi. A qui li´l donaria?????? Pues sí, les agraciades fórem les "SISTERS", Elsa i jo clar. Elsa es va posar a plorar com una madalena, i a mí de vore-la mentrà risa, serà perquè ja era el segon, jejeje!!

La gran sorpresa va ser quan en els llums apagats començaren a aparéixer sobre una paret fotos que recordaven la vida dels dos, desde ben xicotets fins al dia del gran desmadre, LA DESPEDIDA.

Després de tantes emocions era l´hora de gaudir i soltar més adrenalina, de la que ja haguérem pogut soltar, vingué el ball i entre rises i coreografies, al ritme de la música Manu ens va deleitar amb un streptease, si podem dir-ho aixina, perquè ens ensenyà menys del que havérem volgut algunes (jo entre elles). Ja eren altes hores de la nit, i com no podia ser d'altra manera la Roser ens va amenitzar am la ja famosa CUCARATXA.

Bé açò ha segut un xicotet resum de com vaig viure jo ixe dia, i quin millor article per començar que la boda de la meua amiga Roser.

Espere que haja estat a l´altura de les circumstàncies, perquè he de dir que el nivell està molt alt.

* Article de Esther (és el primer eh?? no sigau molt durs)