9- JUNY !!!!!!! BODORIOOOO¡¡¡¡¡¡

Per fi, ara sí, ara ja ha arribat, ara ja be alló, ara ja estem d’enhorabona, hui es el dia, el dia mes feliç de la seva vida, la EVA JA SE CASA, ara ja passa a ser la SRA. COLLANTES, ¡¡¡Que fort!!!, ja hi ha una mes casà, ara a qui li toca????
Be no s’amuntonen, que tot aplega....
A les 19.30h, quedarem per anar a sa casa i veure-la eixir, les nostres amigues Rocio i la Baldo tenien altre compromís familiar i acudiren al convit, tots preparats, tirarem la traca i càmera de fotos en ma, immortalitzarem el moment, moment que he volgut compartir amb vosaltres, eixe moment que la nostra novia va eixir agarra del braç del seu pare, el pare mes orgullós i amb llàgrimes als ulls. També la mare Mº Carmen i la tia anaven molt guapes, però clar, no tenia que ser menys, perquè apart de la novia l’altra figura a destacar i no es perquè jo l’apecie, una persona que ha donat tot per a que la despedida i la boda ixca de categoria, anava guapíssima, un vestit molt bonic i s’havia portar el seu paper de padrina com la que mes, perquè a part es la seva germana, l’única a la que tenia que acompanyar a l’església, estar allí per a donar el seu gran pas per a casar-se.
La cerimònia tingué lloc al Carmen, l’esglèsia estava repleta de gent, i el nostre retor Don. Paco, va fer que a mes d’un li caigueren unes llagrimetes.... continuarem amb l’arroç, traca, fils de colors i com no les fotos de rigor...
La nostra padrina ens va arreglar un autobús per a que ens portara a la sala de celebracions, a la Santy de Cullera, com si d’una despedida conjunta es tractara però de lo mes mudats¡¡¡¡ completarem l’autobús diferents quadrilles, tots coneguts al menys de vista, també estava el nostre amic visitant del blog San-Vala, aplegarem a la sala y ens férem un cootail de benvinguda fins que vingueren els nuvis, entraren a la sala i sense llevar-los la mirà de damunt els acompanyarem a la taula.
Una vegada la taula completa comença el servici de cambrers, plats de picaeta, refrescos, vins i l’abadejo... i els convidats començarem tots junts ¡ Que se besen....¡ de repent comença un música i allà van els cambrers amb les bandeges de gambes, i despres la carn fins que arribarem a l’hora de la torta.

La típica torta nupcial amb el nuvis dalt per agafar-los i de fons sonant la música, i el amics en les càmeres a la ma per inmortalitzar el moment... aplegà el moment de donar els rams de la novia i comença el recorregut per la sala, rodejant varies taules, i tots mirant-los, pensant ... a qui l'il donarà? qui serà l'agracià' (jejejeje jo ja ho sabia) intentarem distraure a l'agracià, no donant-li importancia... ella no tenia ni idea, i clar per supost que seria mes emocionant. De pronte cambia el sentit i rodeja la taula presidencial on estava la padrina, ballant, en els braços en alt, cantant contentisima, animant als comvidats i seguint els moviments de la seua germana i de sopte, els 2 a l'hora (Eva i Toni) li donen el ram a la HERMANISIMA Esther on es queda bocabadà i els ulls plens de llagrimes, ja no es va poder agunatar, i nosaltres tampoc... soretot Estela que te la llagrima fluixa i la Monti que en totes les bodes es fa de plorar que s'unfla... ¡ ay Esther que d'una boda sempre ix un altra!

Els amics els feren unes quantes brometes i començarem la discomovil on aparegueren uns quants espontanis i ens dedicaren mes d'un cançoneta als fallers de la Xuquer, sobretot el nostre himne que Eva micro en ma i com una fallera mes ens va deleitar... els pares tambe ho pasaren de categoria, inclos ens oferiren algun que altre ball...

la barra sempre plena de gent, els amics alli fins que s'acabara ja que l'autobus venia a per nosaltres a le 4, d'alli anarem tots a la Keppers incluits els nuvis.

BON VIATGE I ENHORABONA¡¡¡¡¡¡

*Article de Mayte