¿De què parle? Del futbet. El nostre nombrós i veterà (no per anys jugant sinó per anys de vida) equip de futbet femení va acudir de ple (no ens deixà penjades ni una) al Mareny de Barraquetes un assolellat (la madre del cordero, i quina calor que feia) dissabte a les 4 de la vesprada (un hora perfecta per a jugar a futbol) i dia de mim a Sueca (també encertada l'elecció del dia). I allí, totes il.lusionades, començàrem de pressa a canviar-nos (moltes ja anaven vestides però nosaltres com eren novates no ho sabíem). Encara no ens havíem posat bé la samarreta quan ja estàvem al terreny de joc disposades (és una manera de parlar) a batre al nostre contrincant, el qual resultà ser la falla del Portal (segons m'han dit campiona 2 anys seguits d'este campionat). Les falleres del Portal jugaren de categoria i nosaltres feren el que sabíem (poquet, per a què anem a enganyar-nos) i ens marcaren 5 golets. No passa res. La moral sempre amunt. En el segon partit no puc dir-vos contra qui jugàrem perquè encara estava intentant recuperar el ritme de la respiració i no m'enterí, però ahí la nostra davantera Rebe, clavà el peu i va marcar el primer gol de la història de la falla Xúquer en futbet femení i amés, la resta del equip va fer possible que només ens marcaren un golet. Amb este empat teníem possibilitats de classificar-nos si guanyàvem l'últim partit, però les falleres de Sales no ens deixaren. Amb el seu bon joc ens marcaren 3 gols (i això que estaven cansades perquè havien empalmat 2 partits) i no pogueren remuntar, tot i que la Pelaya es clavà allà darrere i va dir "ací no passa ningú" i a la pobra Aïda no la deixàrem quasi ni descansar (desventatges de ser la més joveneta).
Fins ací la crònica dels partits i el que perdérem. Llavors què hem guanyat. Doncs personalment pense que moltes coses: la il.lusió de presentar-nos, el companyerisme de quedar, xarrar, riure'ns, defendre'ns front a les altres, la vivència de fer una cosa nova que mai, tot i haver viscut ja moltes coses, havíem fet. I, una cosa molt important, quedà palés que no tenim complexos, que érem l'únic equip que tenia entre els seus fans (gràcies també a tots els que vingueren a animar-nos) 9 fills de les jugadores, no ens acomplexà l'edat, ni els quilos, ni la inexperiència, ni el que dirien de nosaltres. I això és símptoma de bona salut mental i de joventut d'esperit.
Per la part que em toca, moltes gràcies a totes per recolzar-me en esta bogeria que començà, com tot allò que importa en la falla, en la barra del casal.
Ja vos enviarà Maduixana (si no haguera sigut per ella ens haguérem deshidratat) les fotos.
Fins ací la crònica dels partits i el que perdérem. Llavors què hem guanyat. Doncs personalment pense que moltes coses: la il.lusió de presentar-nos, el companyerisme de quedar, xarrar, riure'ns, defendre'ns front a les altres, la vivència de fer una cosa nova que mai, tot i haver viscut ja moltes coses, havíem fet. I, una cosa molt important, quedà palés que no tenim complexos, que érem l'únic equip que tenia entre els seus fans (gràcies també a tots els que vingueren a animar-nos) 9 fills de les jugadores, no ens acomplexà l'edat, ni els quilos, ni la inexperiència, ni el que dirien de nosaltres. I això és símptoma de bona salut mental i de joventut d'esperit.
Per la part que em toca, moltes gràcies a totes per recolzar-me en esta bogeria que començà, com tot allò que importa en la falla, en la barra del casal.
Ja vos enviarà Maduixana (si no haguera sigut per ella ens haguérem deshidratat) les fotos.
