¡Comencem el dia amb pluja però això no és motiu per a no disfrutar-lo!
Enguany no tenia ganes d'eixir a la presentació i pensava no anar ni a vore-la (per si m'entrava el cuquet i ja era tard) però a mesura que s'acostava i veia fer-se el decorat i escoltava parlar dels rams, del ball, de la barra i de tot això, pensí "bé, aniré, segurament m'avorriré i se'm farà llarga però..." I no passà res d'això. Quan acudí al Bernat i Baldoví ja estàveu dins, la xaranga encara tocava i la festa estava ja a tope. Correguí cap a dins, no volia perdre'm res. Saludí a tots aquells que anaven creuant-se en el meu camí (la veritat és que encara que sone a tòpic, la nostra falla és com una xicoteta família i coneixia a tot el món) i m'assentí en la cadira que em pertocava (gràcies Sónia per comprar-me l'entrada).
I al poquet començà l'espectacle. Primer les més veteranes, que guapes totes amb els seus vestits i les seues joies i maquillades i somrients. Després les més jovenetes, promeses futures de falleres per a tot (espere), acompanyades de xicons no menys guapos i lluïdors (¿com creixen tan apressa estos jovenets?). I, finalment, la tendresa en estat pur. No sé què tenen les criatures que ens fan somriure només amb la seua presència. La colla Biberó, fent honor al seu apelatiu, comença a endisar-se en el món dels biberons, els bolquers, els plors nocturns i les visites a l'ambulatori. Per favor, eixes criatures que encara no saben ni que els seus dits són seus i ja vestidets de fallerets i falleretes pujant cap a l'escenari escodrinyant-ho tot amb els seus ulls recent estrenats. I els altres, els que ja caminen i pugen a soletes, cadascun amb el seu estil: ràpid, lent, de patet... En fi, que m'ho passí molt bé i em resultà una presentació molt amena.
Després, mentre els nostres treballadors fallers desmuntaven decorat i les nostres treballadores falleres canviaven els xiquets de roba jo me n'aní a sopar, arrepleguí a Soni i ens n'anàrem cap al casal.
Encara hi havia gent sopant i anàrem a fer-nos-en una i posar-nos al dia (feia temps que la meua Soni i jo no xarràvem) i de seguida, al ball, que "la noche es joven" (nosaltres ja no tant però procurem dissimular-ho). El ball es quedà de categoria, l'ambient era molt bo i la companyia, també. Cantàrem, ballàrem, ens riguérem, xarràrem i tornàrem a cantar i a ballar (només em quedà pendent un xupito amb el meu Martí però això procurarem solucionar-ho a l'altra).
En resum, una nit de presentació molt xula que espere que augure unes falles també molt divertides.
Enhorabona a tots els que participàreu (de qualsevol manera) en la presentació perquè es quedà molt bé. I fins a la nit si veniu.
4 comentaris:
oleeeeeeee ahiiiiiiii Dulia mira que vals, xe.....si jo que vaig estar fins al lido per que vaig tindre que velar per la salut del malalt, o siga que estaba de guardia......, es com si les teues paraules m.han fet estar sentada al teu costat vegent la presentacio, pero no tinc ningun dubtre que es que da de luxe, amb pocs o molts, sempre ahi, i aixo es el qeu toca, la meua collla , la COLLA BIBERO, k mare meuaaaaaaaaaaa, avorem estes falles, mes dún hem tocara donar, o cambiar d epanyals, o algo....per que en tantes al meu alrededor....jajajajajaaj, que aso va de bo....uqe estem fent-se majors, i ......la falla es veu des d´´un altre costat,ehhhhhh
Pero fins i tot, gracies a tots per fer que aso siga posible ivore la cara de les meues amiges tan felices amb els seus xicotets/es hem plebna d´´alegria.
GRACIES XUQUERETS
Moltes gracies per el escrit,Duli. Eres una crack o,com dirien els nostres grecs antics, una autentica divinitat de les lletres. El teu escrit es sencill,bonic i transparent. Compartixc tot el que dius i ademes he de dir que la nit al cau fou de categoría per que totes les colles erem una,es a dir,estabm tots junts ballant,xarrant,riguenmosets. Sols queda fermos el xupito tu i jo,pero eixe queda pendent, ara,vegunet la que mos ferem ahir tu i jo (tu aigua mineral en fas i jo mirinda de llima) creec que la cassaleta igual tarda un poc,no?,jajajajaja te igual ens ferm aigua en gas i llima.
Ostris,Duli no he corregit el escrit abans de ficarlo i m' enganyat molt en el teclat. Perdoneu les faltes ortográfiques.
Dúlia!!!!!!!a mi tb em resultà una presentació molt amena, jo mai havia estat a esta part del Lido, i encara que preferisc estar a dalt de l'escenari, no em resultà gens pesada, El decorat espectacular, quan obriren les cortines i vaig vore la bellesa que allí es juntava se'm rodejaren els ulls d'aigua......i vore als més menudets és molt graciós, mai els havia pogut vore i ara entenc les rialles que es senten quan estem darrere de les cortines. Menuda cantera xuquereta que tenim....Bo i els que venen ja no parlem....jajajjajajja!!!! Ara a pels fallers d'honor.
Publica un comentari a l'entrada