
¡Comencem el dia amb pluja però això no és motiu per a no disfrutar-lo!
Enguany no tenia ganes d'eixir a la presentació i pensava no anar ni a vore-la (per si m'entrava el cuquet i ja era tard) però a mesura que s'acostava i veia fer-se el decorat i escoltava parlar dels rams, del ball, de la barra i de tot això, pensí "bé, aniré, segurament m'avorriré i se'm farà llarga però..." I no passà res d'això. Quan acudí al Bernat i Baldoví ja estàveu dins, la xaranga encara tocava i la festa estava ja a tope. Correguí cap a dins, no volia perdre'm res. Saludí a tots aquells que anaven creuant-se en el meu camí (la veritat és que encara que sone a tòpic, la nostra falla és com una xicoteta família i coneixia a tot el món) i m'assentí en la cadira que em pertocava (gràcies Sónia per comprar-me l'entrada).
I al poquet començà l'espectacle. Primer les més veteranes, que guapes totes amb els seus vestits i les seues joies i maquillades i somrients. Després les més jovenetes, promeses futures de falleres per a tot (espere), acompanyades de xicons no menys guapos i lluïdors (¿com creixen tan apressa estos jovenets?). I, finalment, la tendresa en estat pur. No sé què tenen les criatures que ens fan somriure només amb la seua presència. La colla Biberó, fent honor al seu apelatiu, comença a endisar-se en el món dels biberons, els bolquers, els plors nocturns i les visites a l'ambulatori. Per favor, eixes criatures que encara no saben ni que els seus dits són seus i ja vestidets de fallerets i falleretes pujant cap a l'escenari escodrinyant-ho tot amb els seus ulls recent estrenats. I els altres, els que ja caminen i pugen a soletes, cadascun amb el seu estil: ràpid, lent, de patet... En fi, que m'ho passí molt bé i em resultà una presentació molt amena.
Després, mentre els nostres treballadors fallers desmuntaven decorat i les nostres treballadores falleres canviaven els xiquets de roba jo me n'aní a sopar, arrepleguí a Soni i ens n'anàrem cap al casal.
Encara hi havia gent sopant i anàrem a fer-nos-en una i posar-nos al dia (feia temps que la meua Soni i jo no xarràvem) i de seguida, al ball, que "la noche es joven" (nosaltres ja no tant però procurem dissimular-ho). El ball es quedà de categoria, l'ambient era molt bo i la companyia, també. Cantàrem, ballàrem, ens riguérem, xarràrem i tornàrem a cantar i a ballar (només em quedà pendent un xupito amb el meu Martí però això procurarem solucionar-ho a l'altra).
En resum, una nit de presentació molt xula que espere que augure unes falles també molt divertides.
Enhorabona a tots els que participàreu (de qualsevol manera) en la presentació perquè es quedà molt bé. I fins a la nit si veniu.