divendres, 12 de desembre del 2008
dijous, 11 de desembre del 2008
ESTEM DE CELEBRACIÓ
Avui és un dia assenyalat, ja que un membre de la nostra comissió complix anys...
Si, avui és l’aniversari de la nostra benvolguda amiga, bloguera, fallera i festera MAYTE.
Si no m’equivoque passa dels vint als trenta, però ja vegeu que ho porta molt be i esta més guapa que mai. Be maytechu, en nom meu, de la colla i de tota la comissió:
MOLTISSIMES FELICITATS!!
En primer lloc, com a tots els aniversaris, la obligada cançó:
Com no, brindem per tu: 
I finalment et recordem el que et toca demà, com a
“cumpleanyera” que eres
“cumpleanyera” que eres
Un bes molt fort, xicona
Per molts anys!!
MOLTES FELICITATS¡¡¡
FRAN
dimecres, 10 de desembre del 2008
BON NADAL
dimarts, 9 de desembre del 2008
UNA ALTRA RONDALLA
EL SASTRE I EL SABATER
En un poblet de la comarca de la Ribera vivia un sastre que devia molts diners a tots els veïns del poble, i com guanyava molt repoquet, no podia pagar els deutes.
_Quina cosa podria fer? es preguntava una i altra volta.
A la fi va trobar una solució: es faria el mort i així li ho perdonarien tot. I envià la dona a plorar al carrer:
_Ai, ai, el meu home! Pobret meu! Ai, el meu marit! Ai, que ja és mort! Ai, ai!!
Els veïns, en assabentar-se de la notícia, volien consolar a la dona i li deien:
_Toca! Allò que el teu home ens devia, li ho perdonem.
Però no pensava així el sabater, que, de totes a totes, volia cobrar-se el quinzet que el sastre li devia.
Per la nit dugueren el mort a l´església per tal d´esperar l´hora del soterrar. El sastre anava dins de la caixa tot rient-se de l´èxit de la seua trampa i pensant quina cara posarien tots quan a l´hora d´enterrar-lo el veieren eixir de la caixa.
I allà a l´església, solitari, quedà el difunt. Però el sabater, anant a la seua, entrà poc després a l´església, s´acostà al mort, alçà la tapa de la caixa i digué:
_Torna´m el quinzet, sastre del dimoni!
En això estaven, quan es va sentir un soroll i el sabater se´n va amagar dins d´un confessionari. Aleshores entraren uns lladres que començaren a repartir-se quant havien furtat en els pobles del voltant, i en feren set muntonets. Però els lladres eren sis. Qui es quedava, doncs, el sèptim muntonet?
_Qui li pegue bufetà al mort se l´emportarà.
Tots callaren, una miqueta impressionats. Per fi, el més menudet, més atrevit, digué:
- Jo li´n pegue una, i si em doneu més diners, li´n pegue més.
I ja s´acostava el lladre al sastre quan aquest, que ho havia sentit tot, alçant-se de la caixa i amb una veu cavernosa, digué:
_Ajudeu-me, difunts!
I el sabater, en sentir-ho, amb veu més fosca encara, cridà:
_Allí anem tots junts!!
Quina tremolor de cames sentiren els lladres! Amb una por que no podien més, cames fugiu-me, eixiren de l´església com un llamp, mentre el sastre i el sabater es repartien els dinerets. Ja se n´anaven, quan el sabater es recordà de l´assumpte que l´havia portat allí, i tornà a demanar-li el quinzet al sastre.
Però el capità dels lladres no semblava que es conformava amb el que havia passat i, sobretot, no volia perdre els seus diners; i tornà a l´església. Però ja en la porta, va sentir:
_Vinga, dona´m el quinzet.
I en sentir això començà a córrer més de pressa que abans i dient aterroritzat als seus companys:
_Correu, correu, que han vingut tants difunts que han tocat a quinzet!!
En un poblet de la comarca de la Ribera vivia un sastre que devia molts diners a tots els veïns del poble, i com guanyava molt repoquet, no podia pagar els deutes.
_Quina cosa podria fer? es preguntava una i altra volta.
A la fi va trobar una solució: es faria el mort i així li ho perdonarien tot. I envià la dona a plorar al carrer:
_Ai, ai, el meu home! Pobret meu! Ai, el meu marit! Ai, que ja és mort! Ai, ai!!
Els veïns, en assabentar-se de la notícia, volien consolar a la dona i li deien:
_Toca! Allò que el teu home ens devia, li ho perdonem.
Però no pensava així el sabater, que, de totes a totes, volia cobrar-se el quinzet que el sastre li devia.
Per la nit dugueren el mort a l´església per tal d´esperar l´hora del soterrar. El sastre anava dins de la caixa tot rient-se de l´èxit de la seua trampa i pensant quina cara posarien tots quan a l´hora d´enterrar-lo el veieren eixir de la caixa.
I allà a l´església, solitari, quedà el difunt. Però el sabater, anant a la seua, entrà poc després a l´església, s´acostà al mort, alçà la tapa de la caixa i digué:
_Torna´m el quinzet, sastre del dimoni!
En això estaven, quan es va sentir un soroll i el sabater se´n va amagar dins d´un confessionari. Aleshores entraren uns lladres que començaren a repartir-se quant havien furtat en els pobles del voltant, i en feren set muntonets. Però els lladres eren sis. Qui es quedava, doncs, el sèptim muntonet?
_Qui li pegue bufetà al mort se l´emportarà.
Tots callaren, una miqueta impressionats. Per fi, el més menudet, més atrevit, digué:
- Jo li´n pegue una, i si em doneu més diners, li´n pegue més.
I ja s´acostava el lladre al sastre quan aquest, que ho havia sentit tot, alçant-se de la caixa i amb una veu cavernosa, digué:
_Ajudeu-me, difunts!
I el sabater, en sentir-ho, amb veu més fosca encara, cridà:
_Allí anem tots junts!!
Quina tremolor de cames sentiren els lladres! Amb una por que no podien més, cames fugiu-me, eixiren de l´església com un llamp, mentre el sastre i el sabater es repartien els dinerets. Ja se n´anaven, quan el sabater es recordà de l´assumpte que l´havia portat allí, i tornà a demanar-li el quinzet al sastre.
Però el capità dels lladres no semblava que es conformava amb el que havia passat i, sobretot, no volia perdre els seus diners; i tornà a l´església. Però ja en la porta, va sentir:
_Vinga, dona´m el quinzet.
I en sentir això començà a córrer més de pressa que abans i dient aterroritzat als seus companys:
_Correu, correu, que han vingut tants difunts que han tocat a quinzet!!
dilluns, 8 de desembre del 2008
QUE PENSEU........
L'Horta
EL JUEZ ORDENA EL CIERRE DEL CASAL DE UNA FALLA DE ALDAIA
14.11.08 -
F. D. C.
ALDAIA
El juzgado de lo contencioso-administrativo número 9 de Valencia ha dictado un auto que ordena el cierre cautelar del casal de la falla Villarrobledo de Aldaia, situado en la calle del Jardín, en pleno Barrio del Cristo. La medida, recurrible, queda en vigor hasta que disponga de licencias de apertura y medioambiental, que podrían tardar tres meses.El litigio se inició cuando dos un matrimonio, que vive encima, denunció ruidos. La falla, con sus 320 componentes, sostiene que respetan los horarios y que insonorizaron buena parte del local. Asimismo, junto al resto de comisiones, firmó un protocolo para evitar molestias al vecindario. Pero la falta de una legislación específica para casales les ha perjudicado.Pascual Carrasco, presidente de la comisión, ha manifestado su temor de que al tener el local cerrado dejen de obtener ingresos y no puedan pagar los mil euros de la hipoteca de compra. Considera que "será posiblemente el mejor acondicionado de todas las fallas de Valencia". Todos los vecinos consultados les han dado su apoyo destacando su buena sintonía con el barrio y distintas personas les han ofrecido un local por días.David Solís, presidente de la Junta Local Fallera, considera que la medida es "excesiva, sabiendo que está en trámites para tener la licencia. Vamos a exigir a la Junta Central Fallera que hable con la Generalitat para que haga una licencia específica para casales. No es un bar, ni un pub, ni una discoteca".La alcaldesa, Empar Navarro, destaca que "tenían toda la documentación como asociación y se han ido adaptando a los cambios de normativa, que cumplen a rajatabla. El problema es que los casales no tienen nada regulado, son como una discoteca. Esa normativa no la cumple ningún casal de la Comunitat Valenciana, nadie tiene licencia de apertura. Hay un vacío legal respecto a la peculiaridad de un casal fallero."
FALLA "EL PORTAL" DE SUECA
Fallers i falleres aquesta noticia va aparèixer el 14-11-08 al diari “Las Provincias”. Coneguent la problemàtica en la que, tant el nostre casal com el d’altres comissions, ens hem vist involucrats, crec que es per a prendre mesures que calmen al veïnat. Nosaltres tenim una situació especialment greu, al estar denunciats per un veí als jutjats de sueca. Ara estem patint una pressió desmesurada amb denuncies als jutjats i amb recollida de firmes al veïnat.
De moment no ha vingut cap tècnic de l’ajuntament a prendre mesures del soroll. Quant hem fet qualsevol festa, sempre, hem demanat permisos. Legalment hem complim la llei, horaris i permisos municipals.
¿Que penseu? ¿ tenim que legalitzar la nostra situació? ¿quines mesures prenem? ¿fem com altres comissions i ens se’n anem a les afores de sueca? ¿ deixem el veinat?.
Adeu
EL JUEZ ORDENA EL CIERRE DEL CASAL DE UNA FALLA DE ALDAIA
14.11.08 -
F. D. C.
ALDAIA
El juzgado de lo contencioso-administrativo número 9 de Valencia ha dictado un auto que ordena el cierre cautelar del casal de la falla Villarrobledo de Aldaia, situado en la calle del Jardín, en pleno Barrio del Cristo. La medida, recurrible, queda en vigor hasta que disponga de licencias de apertura y medioambiental, que podrían tardar tres meses.El litigio se inició cuando dos un matrimonio, que vive encima, denunció ruidos. La falla, con sus 320 componentes, sostiene que respetan los horarios y que insonorizaron buena parte del local. Asimismo, junto al resto de comisiones, firmó un protocolo para evitar molestias al vecindario. Pero la falta de una legislación específica para casales les ha perjudicado.Pascual Carrasco, presidente de la comisión, ha manifestado su temor de que al tener el local cerrado dejen de obtener ingresos y no puedan pagar los mil euros de la hipoteca de compra. Considera que "será posiblemente el mejor acondicionado de todas las fallas de Valencia". Todos los vecinos consultados les han dado su apoyo destacando su buena sintonía con el barrio y distintas personas les han ofrecido un local por días.David Solís, presidente de la Junta Local Fallera, considera que la medida es "excesiva, sabiendo que está en trámites para tener la licencia. Vamos a exigir a la Junta Central Fallera que hable con la Generalitat para que haga una licencia específica para casales. No es un bar, ni un pub, ni una discoteca".La alcaldesa, Empar Navarro, destaca que "tenían toda la documentación como asociación y se han ido adaptando a los cambios de normativa, que cumplen a rajatabla. El problema es que los casales no tienen nada regulado, son como una discoteca. Esa normativa no la cumple ningún casal de la Comunitat Valenciana, nadie tiene licencia de apertura. Hay un vacío legal respecto a la peculiaridad de un casal fallero."
FALLA "EL PORTAL" DE SUECA
Fallers i falleres aquesta noticia va aparèixer el 14-11-08 al diari “Las Provincias”. Coneguent la problemàtica en la que, tant el nostre casal com el d’altres comissions, ens hem vist involucrats, crec que es per a prendre mesures que calmen al veïnat. Nosaltres tenim una situació especialment greu, al estar denunciats per un veí als jutjats de sueca. Ara estem patint una pressió desmesurada amb denuncies als jutjats i amb recollida de firmes al veïnat.
De moment no ha vingut cap tècnic de l’ajuntament a prendre mesures del soroll. Quant hem fet qualsevol festa, sempre, hem demanat permisos. Legalment hem complim la llei, horaris i permisos municipals.
¿Que penseu? ¿ tenim que legalitzar la nostra situació? ¿quines mesures prenem? ¿fem com altres comissions i ens se’n anem a les afores de sueca? ¿ deixem el veinat?.
Adeu
diumenge, 7 de desembre del 2008
Prevenció per a fallers
Nuevas jornadas de prevención para falleros
Las inscripciones podrán realizarse hasta el próximo 4 de enero de 2009
Desde hace trece años, la concejalía del Área de Seguridad Ciudadana, con la participación del Servicio de Sanidad Municipal y en coordinación con la delegación de Fiestas y Cultura Popular, vienen organizando los Cursos de Prevención para falleros.
La Junta Central Fallera continúa apoyando estos cursos y anima a las comisiones falleras a su realización.No hay duda de la importancia que tiene este tipo de jornadas de cara a conseguir, por una parte, una reducción del número de accidentes provocados por una mala manipulación del material pirotécnico y, por otra, preparar a integrantes de las comisiones falleras para que, en caso de producirse un accidente en los actso falleros programados, puedan dar una primera respuesta hasta que lleguen los prefesionales para hacerse cargo de la situación.
La buena respuesta obtenida en las ediciones celebradas hasta ahora, demuestran que el mundo fallero cada vez está más concienciado de la necesidad de formar a los componentes de sus comisiones para poder afrontar los riesgos que entrañan los actos festivos.En la presente edición se ha ampliado la estructura de las acciones formativas, dándole una especial relevancia a la figura del Coordinador de Seguridad que cada una de las comisiones falleras deberian de nombrar para coordinar las labores de prevención y seguridad entorno a su falla.
A continuación os mostramos el programa previsto para este ejercicio 2009, no obstante, cada comisión fallera recibió en la asamblea de presidentes esta misma información.
PROGRAMA CURSOS PREVENCIÓN
CURSO DE PRIMEROS AUXILIOS
Contenido: Primeros auxilios y reanimación cardiopulmonar básica que impartirá personal médico de la concejalía de Playas y Sanidad.
PROGRAMA CURSOS PREVENCIÓN
CURSO DE PRIMEROS AUXILIOS
Contenido: Primeros auxilios y reanimación cardiopulmonar básica que impartirá personal médico de la concejalía de Playas y Sanidad.
Fechas de celebración: Del lunes 12 al viernes 16 de enero y el lunes 19 de enero de 19.30 horas a 22.30 horas.
Lugar de celebración: Salón de actos del Parque Central de Bomberos situado en la avenida de la Plata s/n.
Parte teórica: - Tema 1 Módulo de Emergencias, Soporte Vital Básico.
- Tema 2 Módulo de Urgencias.
- Tema 3 Módulo de Catástrofes.
Parte práctica: - Prácticas de primeros auxilios.
Parte práctica: - Prácticas de primeros auxilios.
- Rsucitación cardiopulmonar básica en un supuesto de parada cardiopulmonar. Ponentes:
- Inmaculada Ribes Corts: Doctora, jefa del servicio de Playas, concejalía de Playas del Ayuntamiento de Valencia.
- Victoria Sánchez Gozalbo: Enfermera de Programas de Salud, servicio de Sanidad, concejalía de Sanidad del Ayuntamiento de Valencia.
JORNADA DE PREVENCIÓN FALLAS 2009
Contenido: El objetivo es dar una formación adecuada al Coordinador de Seguridad de cada comisión y dotarles de las herramientas necesarias para que puedan coordinar las labores de prevención y seguridad en el entorno de su falla.
El contenido de este módulo profundizará en la Normativa Pirotécnica, protocolo de actuación en caso de accidente, nociones básicas de prevención de incendios, así como sensibilización de la problemática de la accesibilidad de los vehículos de emergencias durante fallas.
Fechas de celebración:
- Temas 1, 2, 3 y 4: Jueves 8 y viernes 9 de enero de 19.30 a 22.30 horas.
- Tema 5 y prácticas: Sábado 10 enero de 9 a 14 horas. Lugar de celebración: Salón de actos del Parque Central de Bomberos situado en la avenida de la Plata s/n. Parte teórica:
- Tema 1 Teoría del fuego, agentes extintores-
Tema 2 Prevención con el material pirotécnico-
Tema 3 La figura del Coordinador de Seguridad -
Tema 4 Problemática de la accesibilidad en fallas-
Tema 5 Importancia de la capacitación de la Agrupación de Voluntarios.
Parte práctica: Prácticas de utilización de extintores. Ponentes:
- Rafael López Andújar, Sargento de Bomberos, jefe de oficina de atención al ciudadano, Unidad de Protección Civil del Servicio de Bomberos.
- Juan Parra Albert: Experto en pirotecnia.
- M. Auxiliadora Sotodosos, Jefa de Subunidad de Planes de Emergencia, Unidad de Protección Civil del Servicio de Bomberos.
- Miguel Hernández Asensio, Suboficial de Bomberos, Unidad de Protección Civil del Servicio de Bomberos.
- Raúl Quesada Valero, Secretario de la Agrupación Municipal de Voluntarios de Protección Civil del Ayuntamiento de Valencia.
La fecha límite para formalizar las inscripciones es el día 4 de enero de 2009, debiéndose enviar por email a proteccioncivil@valencia.es o por fax al número 963539921 indicando nombre y número de la falla solicitante, así como el nombre, apellidos y número de teléfono de las personas de la comisión fallera que deseen apuntarse a los cursos. dissabte, 6 de desembre del 2008
FA 30 ANYS DE LA CONSTITUCIO ESPANYOLA: QUI EN VOL MES????
Ens l'havien defensada com un instrument que havia de portar a una gestió democràtica de la vida pública en què la nació catalana podria viure lliurement. Experiències amargues indiquen que el raonament del mal menor no va ser encertat
Professor de la UAB i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez Alba
CARLES CASTELLANOS I LLORENÇ..
Aquest 6 de desembre ja farà trenta anys que la nostra vida política dins l'Estat espanyol és regida per aquesta norma fonamental. Els partidaris d'aquest text ens l'havien defensat com l'instrument que ens havia de portar a una gestió democràtica de la nostra vida pública, dins la qual la nació catalana podria viure lliurement. Sortíem del franquisme i alguns creien que qualsevol cosa podia ser defensada com a millor. Però, després de tots aquests anys d'experiències amargues repetides, és evident que el raonament del «mal menor» no va ser gens encertat. És hora que això es reconegui sense reserves i que es passi a fer una altra mena de política, sobre unes bases sòlides.
En primer lloc, diguem la veritat: l'Estat espanyol no és un sistema polític pròpiament democràtic. Sorgit del franquisme sense ruptura, s'ha aguantat en tres columnes bàsiques de caràcter oligàrquic, amb lleus maquillatges: la monarquia constitucionalista, l'Estat de les Autonomies i la aconfessionalitat. Aquests elements disfressen i reforcen el que és realment un poder, en molts aspectes, absolut, centralitzador i espanyolitzador, i contemporitzador amb la religió catòlica. Neguen així la democràcia, l'autodeterminació dels pobles i la laïcitat.
La Constitució Espanyola és l'embolcall legal de tot aquest ordre injust. Així ho perceben tots els espanyolistes defensors i beneficiaris d'aquest estat de coses, que amb una mà enarboren el text constitucional com si fos un dogma sagrat mentre que amb l'altra s'embutxaquen els diners que ens han robat. I així ho sentim en la pròpia pell els qui en som les víctimes. I la figura del rei d'Espanya és «la cirereta» que corona aquest pastís enverinat. Per això ningú que tingui un punt d'honestedat democràtica no pot defensar la monarquia hispànica, ningú que se senti català i ciutadà lliure, amb dos dits de front, no n'ha de voler res més d'aquest color.
Fer política amb majúscules L'error que hem comès les catalanes i els catalans col·lectivament quan hem tingut moments d'una certa llibertat d'expressió, ha estat el de no enfrontar-nos amb els nostres veritables problemes; ens hem mantingut majoritàriament reduïts a «la petita política», a la pràctica del famós «peix al cove», a reivindicacions socials i culturals disperses, i hem cedit la «gran política» als nostres enemics. Però ara ja es pot veure ben clar que l'única política que marca seriosament les nostres vides és tot allò que defineix el nostre marc de poder general. Si tenim dèficits de serveis socials o d'infraestructures, n'és l'espoliació fiscal de l'Estat espanyol la causa principal. Si la situació social de la llengua és precària, és l'Estat espanyol i els seus defensors allò que impedeix fer polítiques serioses d'educació, d'immigració, de mitjans de comunicació, d'indústries culturals, de difusió de la nostra llengua dins la seva pròpia àrea lingüística, fragmentada per imperatiu constitucional espanyol. Si hi ha mancances democràtiques en tants aspectes de la vida pública, l'origen n'és el mateix Estat democràticament malformat.
La Constitució Espanyola ens diu clarament que no tenim cap més alternativa. Per arribar a la societat democràtica i justa per la qual tantes persones treballem, només ens queda la independència.
Prou de mals menors La política amb majúscules es fa tan sols amb accions que portin cap a aquest objectiu alliberador bàsic. Prou de «mals menors» que prolonguen el nostre mal. No podem caure en l'engany d'ajudar amb el nostre vot partits que actuen contra la nostra identitat nacional (com el PSC-PSOE amb la seva obsessió per espanyolitzar els mitjans de comunicació) per molt que es presentin com «el mal menor» que alterna amb el PP; i ningú no hauria de donar tampoc suport a d'altres partits mentre no estiguin disposats a proclamar la independència i a pactar només amb aquells que reconeguin el dret d'autodeterminació. Ara no n'hi ha de partits així als parlaments regionals. Caldrà, doncs, que canviïn o que siguin substituïts per partits nous. No ens desviem darrere falses polítiques. Fem política amb majúscules. Comencem a fer passos segurs cap a la independència.
Professor de la UAB i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez Alba
CARLES CASTELLANOS I LLORENÇ..
Aquest 6 de desembre ja farà trenta anys que la nostra vida política dins l'Estat espanyol és regida per aquesta norma fonamental. Els partidaris d'aquest text ens l'havien defensat com l'instrument que ens havia de portar a una gestió democràtica de la nostra vida pública, dins la qual la nació catalana podria viure lliurement. Sortíem del franquisme i alguns creien que qualsevol cosa podia ser defensada com a millor. Però, després de tots aquests anys d'experiències amargues repetides, és evident que el raonament del «mal menor» no va ser gens encertat. És hora que això es reconegui sense reserves i que es passi a fer una altra mena de política, sobre unes bases sòlides.
En primer lloc, diguem la veritat: l'Estat espanyol no és un sistema polític pròpiament democràtic. Sorgit del franquisme sense ruptura, s'ha aguantat en tres columnes bàsiques de caràcter oligàrquic, amb lleus maquillatges: la monarquia constitucionalista, l'Estat de les Autonomies i la aconfessionalitat. Aquests elements disfressen i reforcen el que és realment un poder, en molts aspectes, absolut, centralitzador i espanyolitzador, i contemporitzador amb la religió catòlica. Neguen així la democràcia, l'autodeterminació dels pobles i la laïcitat.
La Constitució Espanyola és l'embolcall legal de tot aquest ordre injust. Així ho perceben tots els espanyolistes defensors i beneficiaris d'aquest estat de coses, que amb una mà enarboren el text constitucional com si fos un dogma sagrat mentre que amb l'altra s'embutxaquen els diners que ens han robat. I així ho sentim en la pròpia pell els qui en som les víctimes. I la figura del rei d'Espanya és «la cirereta» que corona aquest pastís enverinat. Per això ningú que tingui un punt d'honestedat democràtica no pot defensar la monarquia hispànica, ningú que se senti català i ciutadà lliure, amb dos dits de front, no n'ha de voler res més d'aquest color.
Fer política amb majúscules L'error que hem comès les catalanes i els catalans col·lectivament quan hem tingut moments d'una certa llibertat d'expressió, ha estat el de no enfrontar-nos amb els nostres veritables problemes; ens hem mantingut majoritàriament reduïts a «la petita política», a la pràctica del famós «peix al cove», a reivindicacions socials i culturals disperses, i hem cedit la «gran política» als nostres enemics. Però ara ja es pot veure ben clar que l'única política que marca seriosament les nostres vides és tot allò que defineix el nostre marc de poder general. Si tenim dèficits de serveis socials o d'infraestructures, n'és l'espoliació fiscal de l'Estat espanyol la causa principal. Si la situació social de la llengua és precària, és l'Estat espanyol i els seus defensors allò que impedeix fer polítiques serioses d'educació, d'immigració, de mitjans de comunicació, d'indústries culturals, de difusió de la nostra llengua dins la seva pròpia àrea lingüística, fragmentada per imperatiu constitucional espanyol. Si hi ha mancances democràtiques en tants aspectes de la vida pública, l'origen n'és el mateix Estat democràticament malformat.
La Constitució Espanyola ens diu clarament que no tenim cap més alternativa. Per arribar a la societat democràtica i justa per la qual tantes persones treballem, només ens queda la independència.
Prou de mals menors La política amb majúscules es fa tan sols amb accions que portin cap a aquest objectiu alliberador bàsic. Prou de «mals menors» que prolonguen el nostre mal. No podem caure en l'engany d'ajudar amb el nostre vot partits que actuen contra la nostra identitat nacional (com el PSC-PSOE amb la seva obsessió per espanyolitzar els mitjans de comunicació) per molt que es presentin com «el mal menor» que alterna amb el PP; i ningú no hauria de donar tampoc suport a d'altres partits mentre no estiguin disposats a proclamar la independència i a pactar només amb aquells que reconeguin el dret d'autodeterminació. Ara no n'hi ha de partits així als parlaments regionals. Caldrà, doncs, que canviïn o que siguin substituïts per partits nous. No ens desviem darrere falses polítiques. Fem política amb majúscules. Comencem a fer passos segurs cap a la independència.
PREMI LITERARI SOBRE LA DONA
SUECA CONVOCA UN PREMI LITERARI SOBRE LA DONA DE 10 O 15 FOLIS I DOTAT DE 1.000 I 500 EUROS.
La Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Sueca acaba de convocar la tercera edició del Concurs de Narrativa Curta sobre la Dona. Dotat amb dos premis en metàl•lic de 1.000 i 500 euros respectivament, el treballs escrits en valencià hauran de ser originals, inèdits i no podran haver estat premiats amb anterioritat. En format d’assaig o ficció, deurà tractar la problemàtica de la dona actual i tan sols es podran presentar dones. L’extensió serà d’entre 10 (deu) i 15 (quinze) folis.
Dolors Pérez, regidora responsable de la convocatòria, explica que “la dona, en la seua condició d’escriptora, està cada dia més present al món de la literatura contemporània. És per això que el concurs literari respon a la necessitat de contribuir a eixe moviment, que cada dia ens ompli més d’idees i perspectives en la lluita per la recuperació dels nostres drets”.
Els premis seran lliurats el pròxim més març de 2009, dins els actes que l’Ajuntament de Sueca està organitzant amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. El jurat estarà format per tres dones de reconegut prestigi dins el món de la cultura, al qual s’incorporarà l’Alcalde de Sueca i la regidora de l’àrea, tot i que aquests dos darrers no podran votar.
La regidora recorda que “si bé tots els principis són difícils, confiem que a partir d’enguany arranque i es consolide, definitivament, com una fita més del nostre moviment”. Les bases completes es poden trobar a la web www.sueca.es
Fa dos anys estava destinat única i exclusivament per a joves estudiants i es quedà desert. Després d’un any sabàtic, la convocatòria s’ha obert enguany per a totes les dones que ho desitgen. “No podíem, ni deguem, deixar que eixa iniciativa quede aparcada en el temps”, manifesta Dolors Pérez.
Dins el treball quotidià que duu endavant la Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Sueca, en aquestos dies estan distribuint-se 300 exemplars entre joves estudiants del Diari lila de Carlota, de Gemma Liernas, obra que forma part d’una trilogia sobre la visió del món contemporani per part d’una jove que cada dia descobreix nous detalls que evidencien la situació de la dona dins la societat actual. El text va a ser utilitzat com a llibre de lectura entre l’alumnat de diversos centres docents de Sueca. “No podem deixar ni un mínim racó quan treballem pel ple reconeixement dels drets de la dona”, conclou Dolors Pérez.
La Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Sueca acaba de convocar la tercera edició del Concurs de Narrativa Curta sobre la Dona. Dotat amb dos premis en metàl•lic de 1.000 i 500 euros respectivament, el treballs escrits en valencià hauran de ser originals, inèdits i no podran haver estat premiats amb anterioritat. En format d’assaig o ficció, deurà tractar la problemàtica de la dona actual i tan sols es podran presentar dones. L’extensió serà d’entre 10 (deu) i 15 (quinze) folis.
Dolors Pérez, regidora responsable de la convocatòria, explica que “la dona, en la seua condició d’escriptora, està cada dia més present al món de la literatura contemporània. És per això que el concurs literari respon a la necessitat de contribuir a eixe moviment, que cada dia ens ompli més d’idees i perspectives en la lluita per la recuperació dels nostres drets”.
Els premis seran lliurats el pròxim més març de 2009, dins els actes que l’Ajuntament de Sueca està organitzant amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. El jurat estarà format per tres dones de reconegut prestigi dins el món de la cultura, al qual s’incorporarà l’Alcalde de Sueca i la regidora de l’àrea, tot i que aquests dos darrers no podran votar.
La regidora recorda que “si bé tots els principis són difícils, confiem que a partir d’enguany arranque i es consolide, definitivament, com una fita més del nostre moviment”. Les bases completes es poden trobar a la web www.sueca.es
Fa dos anys estava destinat única i exclusivament per a joves estudiants i es quedà desert. Després d’un any sabàtic, la convocatòria s’ha obert enguany per a totes les dones que ho desitgen. “No podíem, ni deguem, deixar que eixa iniciativa quede aparcada en el temps”, manifesta Dolors Pérez.
Dins el treball quotidià que duu endavant la Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Sueca, en aquestos dies estan distribuint-se 300 exemplars entre joves estudiants del Diari lila de Carlota, de Gemma Liernas, obra que forma part d’una trilogia sobre la visió del món contemporani per part d’una jove que cada dia descobreix nous detalls que evidencien la situació de la dona dins la societat actual. El text va a ser utilitzat com a llibre de lectura entre l’alumnat de diversos centres docents de Sueca. “No podem deixar ni un mínim racó quan treballem pel ple reconeixement dels drets de la dona”, conclou Dolors Pérez.
divendres, 5 de desembre del 2008
MES FELICITACIONS
I també avui estem d’aniversari. Avui, 5 de desembre, tenim el plaer de felicitar al nostre company i amic Jose Enrique Fernandez i Chàfer, el PELAYO, perqué si no m'equivoque, hui compleix anys.
Que voleu que vos diga d’ell, no sé, podria dir que és un dels membres més estimats de la nostra comissió, crec que és un gran faller i una gran persona. Així doncs,
FELIÇ ANIVERSARI, PELAYO!!!
PD: Enrecordeu-se que avui és divendres... Que per qué vos dic açò? Molt fácil, perquè els divendres hi ha reunió i com sempre vos dic espere vore-vos pel cau. Ja, ja sé que fa fred, però el paliarem amb la estufeta i un parell de casalletes, no es preocupeu (paga el Pelayo, jajaja).
SALUTACIÓ DE " L´ORQUESTA REVOLUCIO "
Estimats fallers:
El motiu de la present es el de saludar-vos de nou i presentar-vos la nostra nova web, on podreu saber mes de nosaltres i on podreu deixar-nos els vostres comentaris, les vostres preguntes, les vostres sugerencies o cualquier cosa que vuigau dir-nos al nostre llibre de visites.
Aixi pues, vos animen a que visiteu la web i a que particpeu en ella, sereu ben rebuts!!!
www.orquestarevolucion.com
Esperem que vos agrade i fins promte!!
ens agrada la festa.... ens agraden les falles ... ens agrades tu.....
El motiu de la present es el de saludar-vos de nou i presentar-vos la nostra nova web, on podreu saber mes de nosaltres i on podreu deixar-nos els vostres comentaris, les vostres preguntes, les vostres sugerencies o cualquier cosa que vuigau dir-nos al nostre llibre de visites.
Aixi pues, vos animen a que visiteu la web i a que particpeu en ella, sereu ben rebuts!!!
www.orquestarevolucion.com
Esperem que vos agrade i fins promte!!
ens agrada la festa.... ens agraden les falles ... ens agrades tu.....
dijous, 4 de desembre del 2008
ELS JOCS DE TAULA
Com ja sabeu durant el mes de novembre ha estat disputant-se al cau de la Falla de l'Ajuntament el Campionat de Jocs de Taula que organitza la Junta Local Fallera i crec que no haviem escrit res al respecte...
El truc. Malauradament les dos parelles que representàven la nostra comissió, Julian i David i el Xulo i Amable (corregiu-me si m’equivoque que no estic molt al dia…) han sigut ja eliminades, però de bona tinta se que ho han passat de fàbula. No passa res, l’any que ve més i millor. “Que nos quiten lo bailao”, no?
El truc. Malauradament les dos parelles que representàven la nostra comissió, Julian i David i el Xulo i Amable (corregiu-me si m’equivoque que no estic molt al dia…) han sigut ja eliminades, però de bona tinta se que ho han passat de fàbula. No passa res, l’any que ve més i millor. “Que nos quiten lo bailao”, no?
Respecte al dominó, ja vos vam informar que no teníem representació en aquest campionat, és la nostra asignatura pendent. A veure si la gent s’anima per a la propera edició …
I finalment, el parxís. No puc dir-vos res perquè tot és preguntar i ningú sap dir-me qui participa ni com va el tema, així és que si algú sap algo que ens informe.
M’agradaria felicitar tots els participats, els de totes les comisiones però especialment els xuquerets, per participar i representar la falla, i també agraïr els fallers de l’Ajuntament la seva hospitalitat durant tots els campionats. Pel que se ha regnat un ambient genial i tothom ho ha passat d’alló més be, això és del que es tracta, no?
dimarts, 2 de desembre del 2008
GRÀCIES A TOTS PER HAVER VINGUT
¡Hola! Vaja per davant que hi hagué molts xicotets fallos en la presentació que intentarem subsanar el pròxim any i per això ja no anem a tindre-ho en compte ara.
Una vegada dit açò només em queda donar les gràcies a totes les persones que feren possible que es quedara una nit molt xula.
Gràcies a tots aquells implicats en l'acte pròpiament dit de la presentació, gràcies al públic que es gastà els dinerets i va eixir de casa en l'aire que feia per a vore'ns, gràcies a nostres falleres majors, eixints i entrants, per obrir-nos la porta de les seues cases, gràcies a Eric, que va saber estar en tot moment al costat de la seua fallereta, gràcies a Dolores per confiar amb nosaltres i afrontar l'acte amb la tranquil.litat de saber que estava recolzada pels fallers/falleres (Carmen, va por ti), gràcies a eixa xaranga que va fer que el fred se sentira un poquet menys, gràcies a totes les falles que ens visitaren en el lido, excepte el Materal que estava de celebració, des d'ací aprofite per a felicitar-los els seus 25 anys de falla i desitjar-los que en cumplisquen almenys 25 més (i nosaltres que ho veiem), gràcies als amics fallers que acudiren a ballar i fer-se'n una al nostre casal amb el fred que fa sempre allí: amics de la Ronda, de Sales, de Sol i Taronjers,de Cervantes, del 18 de Juliol, de l'Avinguda..., gràcies a la gent de la barra que va fer possible que férem barra, gràcies a les presentadores infantils que s'agarraren la seua responsabilitat com autèntiques professionals i aixina els va eixir de bé. I gràcies especials a la meua companyera Vane (¿o era Vero?) per agarrar-se amb més filosofia que jo les coses que eixiren malament, per no enfadar-se quan llegia coses que li pertocaven a ella i per acceptar amb un somriure que li canviara el nom al cridar-la.
Per tot això i per moltes més coses que segur que se m'han oblidat, (ara que pense, un recaet a la colorà) moltes gràcies a tots per haver vingut.
Una vegada dit açò només em queda donar les gràcies a totes les persones que feren possible que es quedara una nit molt xula.
Gràcies a tots aquells implicats en l'acte pròpiament dit de la presentació, gràcies al públic que es gastà els dinerets i va eixir de casa en l'aire que feia per a vore'ns, gràcies a nostres falleres majors, eixints i entrants, per obrir-nos la porta de les seues cases, gràcies a Eric, que va saber estar en tot moment al costat de la seua fallereta, gràcies a Dolores per confiar amb nosaltres i afrontar l'acte amb la tranquil.litat de saber que estava recolzada pels fallers/falleres (Carmen, va por ti), gràcies a eixa xaranga que va fer que el fred se sentira un poquet menys, gràcies a totes les falles que ens visitaren en el lido, excepte el Materal que estava de celebració, des d'ací aprofite per a felicitar-los els seus 25 anys de falla i desitjar-los que en cumplisquen almenys 25 més (i nosaltres que ho veiem), gràcies als amics fallers que acudiren a ballar i fer-se'n una al nostre casal amb el fred que fa sempre allí: amics de la Ronda, de Sales, de Sol i Taronjers,de Cervantes, del 18 de Juliol, de l'Avinguda..., gràcies a la gent de la barra que va fer possible que férem barra, gràcies a les presentadores infantils que s'agarraren la seua responsabilitat com autèntiques professionals i aixina els va eixir de bé. I gràcies especials a la meua companyera Vane (¿o era Vero?) per agarrar-se amb més filosofia que jo les coses que eixiren malament, per no enfadar-se quan llegia coses que li pertocaven a ella i per acceptar amb un somriure que li canviara el nom al cridar-la.
Per tot això i per moltes més coses que segur que se m'han oblidat, (ara que pense, un recaet a la colorà) moltes gràcies a tots per haver vingut.
dilluns, 1 de desembre del 2008
Altra RONDALLA
Una altra rondalla del terreny a vore si entre tots com diu Martí i jo pense el mateix les rescatem, que estaria bé que els xiquets sapien els que ens contaben abans quan no hi havia ni Disney, ni play ni tele, res de res, només els pares i un ciri per fer llum i eixa mare, que per a entretindre la xicalla relatava estes rondalles unes propies, altres que havia escoltat a la seua mare, a saber els anys que tindran i jo espere que segueixen pululant motls molts més.
ELS TRES DESITJOS
Aço era un home que estava desesperat, no tenia Diners, ni faena, no tenia mitjos per donar a la família menjar i eren molts, només pensava que faria, si vivia en mig d’un camp en una barraca vella i trencada on es torraben de calor al estiu, es morien de fred al hivern i es mullaven quan plovia. Tan angoixat estava, que el seu cap només pensava animalades, quines llagrimes més amarges quin temps més amarg li havia tocat viure
En això pensà que ja tenia la solució, mataria al primer que passara per alli així el tancarien a la preso i problema solucionat.
-sí això es agarre una branca m’espere amagat i al primer que pase me’l carregue
I en eixes estava quan es veu apareixer a un güelet que li diu
-xe que pensaves fer, ix d’ahí que estic ací per donar-te tres desitjos
No s’Ho podia creure com podia ser allò
-com que tres desitjos? Els que jo vulga?
-sí els que tu vulgues, però abans de demanar-los cal pensar-Ho bé
Perquè una volta demanats no hi ha res a fer.
Ja es podeu imaginar el content que anava cap a casa, ara si que s’han acabat els problemes pensava
-Vicentica, Vicentica, on estàs, vine dona vine que ens ha passat un miracle.
La dona, que era de estes persones com vos diria jo, de les que Ho feia tot en un montó, no era la dona de molt pensar, al vore’l tant content va correr cap a ell amb tots els fills darrere
-que ha pasat, perquè dius això?
- he vist a un güelet que m’ha dit que puc demanar tres desitjos que se’m compliran
-ai Miquel ! deixa que jo em demane un
-vicentica mira el que demanes vés en compte
-sí home si ,que et penses que no sé el que em faig, deixa deixa, a vore a vore
Viventica pensava emocionada, es fregava les mans, miquel se la mirava i al vore-li eixa careta pensava que res podia eixir malament
- ja Ho tinc, ja se el que vull miquel
- demana, demana però coneiximent ja Ho saps
- que si pesat ja Ho sé
- demane, demane que ma parega un cullerot.
Nyas coca i un cullerot que apareix, l’home s’agarrava el cap
-pero que has fet? Ai mare però que has fet , si es que jo Ho sabia
Mira si tenia malícia que sense pensar-Ho ni un minut demana
- i que li se clave en el cul ( la meua iaia deia fogó)
Ai pobra vicentica i ahí va parar el cullerot ,ai quin dolor , com plorava pobra
- ai Miquel si jo només volia un cullerot perquè no tinc res per escudellar el dinar
Miquel amb llagrimes als ulls i amb tot el dolor en el cor va dir
- va xe que se li torne a eixir del cul
i així acabaren els tres desitjos amb un cullerot i un cul adolorit.
*article de RAFEL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Els bloggers de la Falla Xuquer, no es fa responsable dels comentaris que puguen fer els usuaris en els articles. Es reserva el dret d'eliminar els mateixos en el cas d'atemptar contra la integritat ètica o moral de persones i/o estaments. Tots els logos i marques són propietat dels seus respectius propietaris. Els comentaris i/o noticies són propietat de qui els posteja.