EL PESCADOR I EL PEIXET
En un País molt llunyà, i en temps més llunyans encara, vivia un pescador que tenia una barca molt vella. Tots els dies eixia a la mar en la seua barca i amb l´esperança de tornar a casa amb un bon grapat de peixos. Estenia la xarxa i esperava, contemplant les ones, sentir el pes dels animals que hi eren atrapats.
Aquell dia la mar estava tranquil·la i el sol feia que els núvols apareguessen de diferents colors. El pescador tirà la xarxa i esperà. Però per molt que esperava no sentia pesar la xarxa. La va replegar i… quina sorpresa! Dins d´ella, tota buida, no hi havia més que… un menut peixet, que amb la cara trista li va dir:
_Bon pescador, no m´empresones i torna´m a l´aigua.
Mira que encara sóc molt menut i faig falta al meu País.
L´home estava tan sorprés que no sabia ben bé quina cosa dir, però no ho va pensar dos vegades i el va llançar a les aigües.
I va passar el temps, i el pescador eixia tots els dies a la mar. Però un dia li va sorprendre una gran tempesta. Les ones eren tan fortes que tapaven de vegades la vella barca i aquesta s´engrunsava perillosament.
_Aquesta barca és tan vella que ja no aguantarà molt _deia l´home, agarrant-se com podia per tal de no caure.
Però ja no podia més. Era molt lluny de terra i la tempesta era cada vegada més forta. I, ja desesperat, va demanar ajuda al rei de la mar:
_Rei de la mar, si em pots sentir, torna´m a la meua casa! cridava.
I de sobte, una gran resplendor…, i va caure sense coneixement. I en tornar en si va vore que era a la platja amb un sol radiant.
_Haurà estat un somni? pensà.
Però no; allí hi havia corals i caragols preciosos, i a vora mar, un peixet que l´esperava. S´acostà i el peixet li digué:
_Un dia per tu, amic, i un altre per mi. Ja no hi haurà perills per a nosaltres en la mar.
Aleshores va comprendre que el peixet que ell havia tornat a les aigües molts anys enrere, hui era tot un rei que en vore que la mar se l´engolia, havia volgut salvar-lo tal i com ell havia fet.
En un País molt llunyà, i en temps més llunyans encara, vivia un pescador que tenia una barca molt vella. Tots els dies eixia a la mar en la seua barca i amb l´esperança de tornar a casa amb un bon grapat de peixos. Estenia la xarxa i esperava, contemplant les ones, sentir el pes dels animals que hi eren atrapats.
Aquell dia la mar estava tranquil·la i el sol feia que els núvols apareguessen de diferents colors. El pescador tirà la xarxa i esperà. Però per molt que esperava no sentia pesar la xarxa. La va replegar i… quina sorpresa! Dins d´ella, tota buida, no hi havia més que… un menut peixet, que amb la cara trista li va dir:
_Bon pescador, no m´empresones i torna´m a l´aigua.
Mira que encara sóc molt menut i faig falta al meu País.
L´home estava tan sorprés que no sabia ben bé quina cosa dir, però no ho va pensar dos vegades i el va llançar a les aigües.
I va passar el temps, i el pescador eixia tots els dies a la mar. Però un dia li va sorprendre una gran tempesta. Les ones eren tan fortes que tapaven de vegades la vella barca i aquesta s´engrunsava perillosament.
_Aquesta barca és tan vella que ja no aguantarà molt _deia l´home, agarrant-se com podia per tal de no caure.
Però ja no podia més. Era molt lluny de terra i la tempesta era cada vegada més forta. I, ja desesperat, va demanar ajuda al rei de la mar:
_Rei de la mar, si em pots sentir, torna´m a la meua casa! cridava.
I de sobte, una gran resplendor…, i va caure sense coneixement. I en tornar en si va vore que era a la platja amb un sol radiant.
_Haurà estat un somni? pensà.
Però no; allí hi havia corals i caragols preciosos, i a vora mar, un peixet que l´esperava. S´acostà i el peixet li digué:
_Un dia per tu, amic, i un altre per mi. Ja no hi haurà perills per a nosaltres en la mar.
Aleshores va comprendre que el peixet que ell havia tornat a les aigües molts anys enrere, hui era tot un rei que en vore que la mar se l´engolia, havia volgut salvar-lo tal i com ell havia fet.
ESTA MOLT BE, M´AGRADAT MOLT, PUES EN REALITAT T´EL MENSATGE QUE MOLS DE NOSATROS TENIM QUE DEPRENDE, PUES NIA QUE AJUDAR AL ALTRE SENSE ESPERAR RES A CANVIT, JA QUE MAI PODEM SABER EN LA SITUACIO QU´ENS PODEM TROBAR, NI PODEM SABER SI NECESITAREM L´AJUDA DE LA PERSONA QUE MENS ESPEREM... BON DIA A TOTS
ResponEliminabon dia, m'agrada moltísim esta rondalla jo la vaig sentir una dia a Llorenç el contacontes i intenta ensenyar-nos una volta més un gran valor que es el tindre bon cor i pensar i fer el bé sense esperar res a camvi perquè si hem de rebre alguna cosa ja es vorà, es només la meua opinió i la meua forma de interpretar la rondalla. Paseu una bona setmana.
ResponEliminaUn dia per tu i altre per mi, que bonic si la mitad de les vegades pensarem així...
ResponEliminaMaduixana com va el decorat dels playbacks?
UF UF UF, EL POBRE CUENCA I COMPANYIA ESTAN PORTANCE DE CATEGORIA, POBRES SON JOGES....
ResponEliminaA mi sols el fet de llansar el peixet a la mar ja m´agrada, encara que el peixet no li haguera pogut tornar el favor, perque el peixcaor la seua faena es peixcar, pero si lo que agarra no servis ni per a alimentarse ni per a vendre dons quel respete i el torne a la mar. De totes formes está xula la rondalla.
ResponEliminaHola!! Vaig a demanar per favor que no hi han presentadors per al play back i es el divendres si algu esta interesat pues ja ho sap. Dulia m'han comentat que tu estabes disponible, pero si algu mes vol... Be, en fi si vos interesa crideu a Elsa que es la que te la llista de les canços val? Gracies.
ResponEliminamolt xula la rondalla, per cert s'en heu adonar de que ja passem les 100.000 visites??
ResponElimina